Rècord de velocitat en motocicleta

Glenn Curtiss amb la seva motocicleta V8 el 1907, quan va aconseguir un rècord no oficial que va durar més de 20 anys.

Velocitat (mph) per any

El rècord de velocitat en motocicleta (en anglès, Motorcycle land-speed record) és la velocitat més ràpida aconseguida per una motocicleta. La manera estàndard d'enregistrar-lo consisteix a mesurar la velocitat mitjana atesa en un traçat de longitud fixa recorregut en dues passades en direccions oposades. Els rècords de velocitat de l'AMA requereixen dues passades el mateix dia natural en direccions oposades al llarg d'una milla/km cronometrada, mentre que els rècords mundials de velocitat de la FIM requereixen dues passades en direccions oposades d'una milla/km cronometrada en un màxim de dues hores.^[1] Es tracta de motocicletes especials o modificades, diferents de les de producció més ràpides. El primer rècord oficial de la FIM es va establir el 1920, quan Gene Walker va pilotar una Indian a Daytona Beach a 104,12 mph (167,56 km/h). Des de finals de 2010, l'equip d'Ack Attack manté el rècord de velocitat en motocicleta a 376,36 mph (605,69 km/h).

Història

William A. 'Bill' Johnson (EUA), autor del rècord de velocitat de motocicletes el 9/9/1962 a Bonneville Salt Flats amb una Dudek Triumph Streamliner

Glenn Curtiss va establir de manera extraoficial els primers rècords de velocitat generalment reconeguts fent servir motors d'avió fabricats per ell mateix, primer el 1903, quan va aconseguir 64 mph (103 km/h) a Yonkers (Nova York) amb un V-twin, i després el 24 de gener de 1907, a Ormond Beach (Florida), quan va aconseguir 136,27 mph (219,31 km/h) fent servir un V8 allotjat en un xassís de tub prim amb eix directe a la roda del darrere.^[2] L'intent de recorregut de tornada es va frustrar quan el seu eix de transmissió es va desenganxar a gran velocitat, però va poder dominar la moto fins a aturar-se sense patir cap mal. La motocicleta V8 de Curtiss es troba actualment a la col·lecció Transportation de la Smithsonian Institution.

El rècord de Curtiss de 1907 va ser el més ràpid que ningú havia obtingut mai a terra amb un vehicle de motor: el rècord de ferrocarril es va situar en 131 mph (211 km/h) (amb alimentació elèctrica); el d'automòbil va ser de 127,66 mph (205,45 km/h) (amb motor de vapor); mentre que a l'aire, on les consideracions de pes feien predominants els motors de combustió interna, el rècord de velocitat el mantenien encara els germans Wright a només 37,85 mph (60,91 km/h).

El primer rècord oficial de la FIM es va establir el 1920, quan Gene Walker va pilotar una Indian a Daytona Beach a 104,12 mph (167,56 km/h). El primer rècord reconegut per la FIM que va superar la velocitat de Curtiss de 1907 no es va enregistrar fins al 1930, a Arpajon (França), quan una OEC especial amb motor V-twin JAP sobrealimentat de 1.000 cc va obtenir una mitjana de 137 mph (220 km/h) al llarg de les dues tirades requerides. Durant la dècada del 1930 hi va haver una batalla internacional entre les BMW conduïdes per Ernst Henne i diverses motocicletes britàniques propulsades per motors JAP, essent el penúltim rècord d'abans de la guerra el que va obtenir el 1937 la Gilera italiana, poc abans que BMW n'establís un altre de 173,68 mph (279,51 km/h) que es va mantenir durant 14 anys.

Després de la Segona Guerra Mundial, el fabricant alemany NSU va rivalitzar amb els britànics Vincent HRD i Triumph pel rècord durant la dècada del 1950, essent les motos amb motor britànic les qui dominaren la dècada del 1960. El neozelandès Burt Munro, immortalitzat a la pel·lícula The World's Fastest Indian (en català, Burt Munro: Un somni, una llegenda), va establir el 1967 a Bonneville un rècord de velocitat per a motocicleta amb motor inferior a 1.000 cc de 183 mph (295 km/h).

La primera motocicleta amb carenat integral (un tipus de motocicletes aerodinàmiques conegudes en anglès com a streamliner) amb motor japonès a aconseguir el rècord ho va fer el 1970; les motos amb motor japonès es van alternar com a detentores del rècord amb altres d'equipades amb motor Harley-Davidson fins al 1990, quan la "streamliner" de Dave Campos, impulsada per dos motors Harley-Davidson, va obtenir una mitjana de 322,15 mph (518,45 km/h). Aquest rècord es va mantenir durant 16 anys abans de ser superat el 2006 per la moto amb motor bicilíndric Suzuki de l'equip Ack Attack a una mitjana de 342,8 mph (551,7 km/h). L'equip BUB, fent servir un motor V4 fet a mida, es va alternar després com a detentor del rècord amb Ack Attack durant els quatre anys següents. A data de novembre de 2022, l'equip d'Ack Attack mantenia el rècord de velocitat en motocicleta a 376,36 mph (605,69 km/h) aconseguit a finals de 2010.

Tricicle amb motor de reacció

El rècord més ràpid certificat per la FIM és el que va establir el 1964 Craig Breedlove amb el tricicle amb propulsió a reacció Spirit of America. Va establir tres rècords absoluts de velocitat terrestre, l'últim a 526,277 milles per hora (846,961 km/h). Tot i que aquests registres solen ser validats per la FIA, aquesta només certifica vehicles amb almenys quatre rodes, mentre que la FIM en certifica de dues i tres rodes. Malgrat la seva disposició en forma de tricicle, Breedlove mai no va voler que l'Spirit of America fos classificat com a motocicleta i només es va dirigir a la FIM després que la FIA rebutgés de validar el ser rècord. El rècord ratificat per la FIM de l'Spirit of America va impulsar la FIA a afegir la nova categoria de vehicles amb propulsió a reacció a les seves llistes de rècords mundials. A més a més, la majoria de la gent considera el tricicle Spirit of America, que ara forma part de la col·lecció permanent del Museum of Science and Industry (MSI) de Chicago, com a cotxe i no pas com a motocicleta.^[3]

Llista de rècords "absoluts" i "streamliner"

Data	Lloc	Pilot	Moto	Cilindrada cc (cu in)	Velocitat		Notes
					mph	km/h
1903	Yonkers, New York, EUA	Glenn Curtiss	Curtiss V-2	1,000 cc (61 cu in)	64	103	A la milla, primer rècord mundial de velocitat (no oficial), Hercules V-twin[4]
1905	Blackpool, Regne Unit - Velocitat mitjana sobre 1.000 m el 27/7/1905.	Henri Cissac	Peugeot 1,489cc V-twin	1,489 cc (90.9 cu in)	87	140	Blackpool Speed Trials
2/1/1907	Ormond Beach, Florida, EUA	Glenn Curtiss	Curtiss V-8	4,000 cc (240 cu in)	136.27	219.31	Rècord no oficial que va durar més de 20 anys[5][6]
14/4/1920	Daytona Beach, Florida, EUA	Gene Walker	Indian	994 cc (60.7 cu in)	103.56	166.66	[7][8]
6/11/1923	Brooklands, Regne Unit	Claude Temple	Anzani		108.48	174.58	[7]
8/6/1924	Arpajon, França	Tommy Turner	AJS Special-AJ Stevens	799 cc (48.8 cu in)	110.66	178.08	[7]
6/7/1924	Arpajon, França	Bert le Vack	Brough Superior-JAP	867 cc (52.9 cu in)	118.99	191.50	[7]
5/9/1926	Arpajon, França	Claude F. Temple	OEC-Temple	996 cc (60.8 cu in)	121.44	195.44	[7]
25/8/1928	Arpajon, França	Owen M. Baldwin	Zenith-JAP	996 cc (60.8 cu in)	124.27	199.99	[7]
25/8/1929	Arpajon, França	Bert Le Vack	Brough-Superior	995 cc (60.7 cu in)	129.00	207.6	[8]
19/9/1929	Ingolstadt, Alemanya	Ernst Jakob Henne	BMW WR 750	735 cc (44.9 cu in)	134.67	216.75	[7] Primer ús reeixit d'un sobrealimentador per a un rècord mundial.
31/8/1930	Arpajon, França	Joseph S. Wright	OEC Temple JAP	994 cc (60.7 cu in)	137.23	220.99	[8] Primer rècord oficial a superar el del pioner Curtiss.
21/9/1930	Ingolstadt, Alemanya	Ernst Jakob Henne	BMW WR 750	735 cc (44.9 cu in)	137.74	221.67	[8]
6/11/1930	Cork, Irlanda	Joseph S. Wright	Zenith JAP	995 cc (60.7 cu in)	150.74	242.59	[7]
2/11/1932	Tát, Hongria	Ernst Jakob Henne	BMW	736 cc (44.9 cu in)[9][10][11]	151.86	244.40	[7]
30/10/1934	Gyon, Hongria	Ernst Jakob Henne	BMW	736 cc (44.9 cu in)[9][10][11]	153.00	246.23	[7]
27/9/1935	A3 (Autobahn Frankfurt-Múnic), Alemanya	Ernst Jakob Henne	BMW	736 cc (44.9 cu in)[9][10][11]	159.10	256.04[9][10][12]	[7] Primer rècord a més de 250 km/h (160 mph)
12/10/1936	A3, Alemanya	Ernst Jakob Henne	BMW Type 255	493 cc (30.1 cu in)[9][10][13]	169.08	272.11	[7]
19/4/1937	Gyon, Hongria	Eric Fernihough	Brough Superior-JAP	995 cc (60.7 cu in)	169.72	273.14	[7] JAP sobrealimentat.[14] Fernihough es va matar en un nou intent el 1938[14]
21/10/1937	A4 (Autostrada Brescia-Bèrgam), Itàlia	Piero Taruffi	Gilera	492 cc (30.0 cu in)	170.37	274.18	[7] Quatre cilindres sobrealimentada. Taruffi fou un famós pilot de Grans Premis.[8]
28/11/1937	A3, Alemanya	Ernst Jakob Henne	BMW	495 cc (30.2 cu in)	173.68	279.50	[7] Darrer rècord pre-II Guerra Mundial
1951	A9 (Autobahn Ingolstadt-Múnic), Alemanya	Wilhelm Herz	NSU Delphin I streamliner	499 cc (30.5 cu in)	180.29	290.322	[8] Primer rècord post-II Guerra Mundial
1955	Swannanoa, Nova Zelanda	Russell Wright	Vincent-HRD	998 cc (60.9 cu in)	184.83	297.640	[8]
25/9/1955	Bonneville, EUA	John Allen	Triumph	649 cc (39.6 cu in)	192.719	310.151	[15] No ratificat per la FIM[16][a]
2/8/1956	Bonneville, EUA	Wilhelm Herz	NSU Delphin III streamliner	499 cc (30.5 cu in)	189.5	304.97	[18]
4/8/1956	Bonneville, EUA	Wilhelm Herz	NSU Delphin III streamliner	499 cc (30.5 cu in)	210.64	338.992	Primer rècord a més de 200 mph (320 km/h)[18]
6/9/1956	Bonneville, EUA	Johnny Allen	Triumph Tiger T110	649 cc (39.6 cu in)	214.4	345.188	[19] No ratificat per la FIM[20][b]
5/9/1962	Bonneville, EUA	William A. Johnson	Triumph	650 cc (40 cu in)	224.57	361.41	[23]
1966	Bonneville, EUA	Robert Leppan	Triumph Special[8] Gyronaut X-1 streamliner[20]	1,298 cc (79.2 cu in)	245.667	395.36	Dos motors Triumph Special[8]
1970	Bonneville, EUA	Don Vesco	Yamaha "Big Red" streamliner	700 cc (43 cu in)	251.66	405.25	[8] Dos motors de dos temps.[24] Primer rècord a més de 250 mph (402 km/h)
1970	Bonneville, EUA	Cal Rayborn	Harley-Davidson streamliner	1,480 cc (90 cu in)	265.492	410.37	[8] Sportster monocilíndric de nitrometà conegut com a 'Godzilla', construït per Warner Riley.
28/9/1975	Bonneville, EUA	Don Vesco	Yamaha "Silver Bird" streamliner	1,480 cc (90 cu in)	302.92	487.515	[8] Primer rècord a més de 300 mph (483 km/h)
28/8/1978	Bonneville, EUA	Don Vesco	Lightning Bolt streamliner	2,030 cc (124 cu in)	318.598	509.757	Dos motors sobrealimentats Kawasaki Kz1000. Primer rècord a més de 500 km/h (311 mph)[25]
14/7/1990	Bonneville, EUA	Dave Campos	Easyriders streamliner	3,000 cc (180 cu in)	322.150	518.450	Dos motors Harley-Davidson. El rècord oficial més durador, 16 anys (vegeu el no oficial de Curtiss, de 20 anys)[26]
3/9/2006	Bonneville, EUA	Rocky Robinson	Top Oil-Ack Attack streamliner	2,600 cc (160 cu in)	342.797	551.678	Dos motors Suzuki[27]
5/9/2006	Bonneville, EUA	Chris Carr	BUB Seven streamliner	2,997 cc (182.9 cu in)	350.884	564.693	BUB/Sierra Design V4[27]
26/9/2008	Bonneville, EUA	Rocky Robinson	Top Oil-Ack Attack streamliner	2,600 cc (160 cu in)	360.913	580.833	Dos motors Suzuki[28]</ref>
24/9/2009	Bonneville, EUA	Chris Carr	BUB Seven streamliner	2,997 cc (182.9 cu in)	367.382	591.244	BUB/Sierra Design V4[29]
25/9/2010	Bonneville, EUA	Rocky Robinson	Top Oil-Ack Attack streamliner	2,600 cc (160 cu in)	376.363	605.697	Dos motors Suzuki.[30] Primer rècord a més de 600 km/h (373 mph)

Notes

1. A l'època, la pràctica habitualment acceptada era que la FIM exigia que l'American Automobile Association realitzés el cronometratge oficial per a qualsevol intent de rècord als EUA. Tanmateix, poc abans de l'intent de rècord, l'AAA s'havia retirat del control dels esports de motor, sense deixar cap organisme oficial en representació de la FIM. Tot i que s'havien fet tots els esforços per demostrar la imparcialitat dels oficials i la precisió de l'equip, després de diversos mesos el rècord reclamat no va ser acceptat per la FIM atès que el cronometratge «no va ser realitzat per un oficial certificat per la FIM.»^[17]
2. Els problemes amb els temps oficials de la FIM als EUA encara no s'havien resolt en aquell moment. NSU els havia resolt a l'agost tot incloent cronometradors i oficials acreditats a l'equip que va desplaçar des d'Europa. La British Motor Corporation també havia intentat algun rècord aquell any i la FIA va arranjar que un cronometrador britànic anés a Amèrica per a enregistrar-los. L'equip que havia fet servir per a cronometrar les curses va ser provat i aprovat per la FIA, però va haver d'abandonar Amèrica abans que Allen pogués fer la seva cursa, de manera que el mateix equip va ser emprat per dos nord-americans que havien rebut autorització per escrit per a actuar com a cronometradors en nom de la FIM. A la reunió de la FIM a París a l'octubre, l'entitat va ajornar l'aprovació de l'acta al·legant que el cronometrador no estava reconegut per la FIM i que cap oficial o observador de la FIM hi havia estat present. Després de més deliberacions i investigacions, la FIM van anunciar a l'abril de 1957 que no podia ratificar l'expedient reclamat ja que l'equip emprat no havia estat aprovat per l'entitat.^[17][21][22]

Referències

1. «Rules & Records» (en anglès). Bonneville Motorcycle Speed Trials, 23-02-2014. Arxivat de l'original el 5/12/2020. [Consulta: 2 setembre 2019].
2. Harvey (2005) p. 253
3. Noeth, "LandSpeed" Louise Ann. Bonneville Salt Flats (en anglès). MBI Publishing, 1999. ISBN 9780760306055. 
4. House (2003) p. 31-32
5. House (2003) p. 41
6. de Cet (2002) p. 116
7. Murphy (2000), p.27.
8. Setright (1979) p. 238
9. Walker (1999) p. 16
10. Walker (2001) p. 188. «Then in 1936, BMW technicians decided to decrease the engine's displacement from 736 to 493. This might have seemed a backwards move, but there was a sound basis for this technical change. [...] The engine was a 493 cc double-overhead-cam with a bore and stroke of 66 x 72 mm, a Zoller supercharger mounted on the front of the crankshaft [...] This supercharging technology had been under development since 1929, when a production R63 model had been fitted with a positive displacement blower...»
11. Setright (1979) p. 238 el llista com a 735 cc, no pas 736 cc.
12. Tragatsch, subtítol p. 304, esmenta aquesta marca a 256.06 amb un motor sobrealimentat de 746 cc, mentre que, contradient això, en una taula a la mateixa pàgina llista les cilindrades de les BMW '32-'35 com a 735 cc i com a 495 cc el 1936, més que no pas 493 cc.
13. Setright (1979) p. 238 l'esmenta com a 495 cc.
14. Tragatsch (1984) p. 304
15. «Fantastic speeds at Utah» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & Sons [Londres], vol. 95, núm. 2739, 06-10-1955.
16. Murphy (2000), p.40.
17. «More delaying action» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & Sons [Londres], vol. 97, núm. 2800, 13-12-1956, pàg. 788.
18. «Over 210 m.p.h.» (en anglès). The Motor Cycle. Ilffe & Sons [Londres], vol. 97, núm. 2782, 09-08-1956, pàg. 169.
19. «Allen does it» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & Sons [Londres], vol. 97, núm. 2787, 13-09-1956, pàg. 344.
20. Tragatsch (1984), p.305.
21. «Bombshell in Paris» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & sons [Londres], vol. 97, núm. 2791, 11-10-1956.
22. «Sorry story» (en anglès). The Motor Cycle. Iliffe & sons [Londres], vol. 98, núm. 2819, 25-04-1957.
23. «World's Fastest» (en anglès). Motor Cyclist Illustrated. City Magazines Ltd [Londres], 11-1962, pàg. 435.
24. Clayton, Graham «The Barber Vintage Motorsports Museum» (en anglès). Motorcycle Mojo Magazine, pàg. 46.
25. Murphy (2000), p.64.
26. Murphy (2000), p.98.
27. Madson, Bart. «2006 Bonneville Streamliner Battle» (en anglès). Moto USA. Motorcycle USA.com, 18-10-2006. Arxivat de l'original el 30/9/2015. [Consulta: 28 agost 2016].
28. Motorcycle.com (2008)
29. Harley (2009)
30. «New FIM World Record - Bonneville Raceway, Utah (USA)» (en anglès). FIM, 04-10-2010. Arxivat de l'original el 28/2/2011.

Bibliografia

• de Cet, Mirco. The illustrated directory of motorcycles (en anglès). MotorBooks/MBI Publishing Company, 2002. ISBN 978-0-7603-1417-3. 
• Harley, Bryan «BUB Racing's Chris Carr Breaks Speed Record» (en anglès). Motorcycle USA, 25-09-2009. Arxivat de l'original el 5/4/2013 [Consulta: 27 setembre 2009].
• Harvey, Steve. It Started with a Steamboat: An American Saga (en anglès). Bloomington, IN: AuthorHouse, 2005. ISBN 978-1-4208-4943-1. 
• Hennekam, Charles. «World Records Bonneville». A: The FIM Magazine (en anglès). FIM, desembre 2005, p. 57 [Consulta: 19 octubre 2008]. 
• House, Kirk W. Hell-rider to king of the air: Glenn Curtiss's life of innovation (en anglès). SAE, 2003. ISBN 978-0-7680-0802-9. 
• Motorcycle.com. New motorcycle land speed record set;Top 1 Ack Attack team reaches 360 mph (en anglès), 29/9/2008. 
• Murphy, Tom. The Fastest Motorcycles on Earth (en anglès). 1a ed. North Conway, New Hampshire: Whitehorse Press, 2000. ISBN 1-884313-17-5. 
• Setright, L.J.K.. The Guinness book of motorcycling facts and feats (en anglès). Guinness Superlatives, 1979. ISBN 978-0-85112-200-7. 
• «Streamline motorcycle to get 170-mile speed» (en anglès). Popular Science, 12-1931, pàg. 60.
• Tragatsch, Erwin. The Illustrated Encyclopedia of Motorcycles (en anglès). 2a ed. Feltham, Middlesex: Newnes Books/Temple Press, 1984. ISBN 0-600-38477-2. 
• Walker, Mick. Mick Walker's German Racing Motorcycles (en anglès). Redline Books, 1999. ISBN 978-0-9531311-2-9. 
• «Triumph Streamliners» (en anglès). Arxivat de l'original el 12/3/2017. [Consulta: 9 març 2017].