Ruf (nom)

Ruf

Tipus	prenom masculí
Llengua	català, francès i alemany
Nom en la llengua original	Ruf
Variants / En altres llengües	Rufus, Rufo i Rudolf
Cognom idèntic	Ruf
Pàgines que comencen per «Ruf» Persones amb aquest nom (Wikidata)

Ruf^[1] o Rufus és un nom de fonts masculí que prové del cognomen romà Rufus. Ja era popular entre els primers cristians, com és el cas de Ruf de Roma, i els segles següents hom troba força màrtirs i sants de nom Ruf; actualment al santoral català hi figuren fins a deu Rufs.^[2] Actualment, en català és un nom residual,^[3] però en el món anglosaxó, la variant anglesa Rufus és força més corrent.

Onomàstica

• Sant Ruf de Roma o de Tebes, deixeble de Sant Pau: 21 de novembre (a Occident) o 8 d'abril (a Orient).
• Sant Ruf d'Avinyó, primer bisbe d'Avinyó: 14 de novembre.
• Sant Ruf de Tortosa, sant llegendari sorgit de la fusió dels dos anteriors: 21 de novembre.

Variants en altres llengües

• Llatí: Rufus
• Grec: Ῥοῦφος
• Anglès: Rufus
• Italià: Rufo
• Castellà: Rufo
• Francès: Ruf

Personatges anomenats

• Ruf d'Avinyó
• Rufus Isaacs
• Rufus Efesi
• Rufus Fest Aviè
• Ruf de Roma
• Rufus Wainwright

Referències

1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Ruf». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
2. «Santoral català». ECampmany. [Consulta: 16 agost 2020].
3. «Nombres y apellidos». Instituto Nacional de Estadística. [Consulta: 16 agost 2020].