En l'escriptura japonesa ,[ 1] els caràcters る (hiragana ) i ル (katakana )[ 2] ocupen el 41è lloc en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre り i れ ; i l'11è en el poema Iroha , entre ぬ i を .[ 3] En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba .[ 4]
A la taula de l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba a la novena columna (ら行, columna «ra») i la tercera fila (う段, "fila «u »).
La taula gojūon
El caràcter る prové del kanji 留, mentre que ル prové de 流.
Romanització
Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,[ 5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki , る, ル són romanitzades com «ru ».
Escriptura
El caràcter る s'escriu amb un sol traç amb una forma que recorda el número 3. Comença sent horitzontal cap a la dreta, posteriorment diagonal cap avall a l'esquerra forma un ampli arc de circumferència i, a diferència de ろ , acaba en bucle.
El caràcter ル s'escriu amb dos traços:
Traç diagonal cap avall a l'esquerra, i lleugerament corbat.
A la dreta del primer traç, un traç compost per una línia vertical cap avall i una corba ascendent cap a la dreta.
Altres escriptures
Referències
Bibliografia
あ (a)
い (i)
う (u)
え (e)
お (o)
か (ka)
き (ki)
く (ku)
け (ke)
こ (ko)
さ (sa)
し (shi)
す (su)
せ (se)
そ (so)
た (ta)
ち (chi)
つ (tsu)
て (te)
と (to)
ん (n)
な (na)
に (ni)
ぬ (nu)
ね (ne)
の (no)
は (ha)
ひ (hi)
ふ (fu)
へ (he)
ほ (ho)
ま (ma)
み (mi)
む (mu)
め (me)
も (mo)
や (ya)
ゆ (yu)
よ (yo)
ら (ra)
り (ri)
る (ru)
れ (re)
ろ (ro)
わ (wa)
ゐ (wi)
ゑ (we)
を (wo / o)
ヶ
ー
ア (a)
イ (i)
ウ (u)
エ (e)
オ (o)
カ (ka)
キ (ki)
ク (ku)
ケ (ke)
コ (ko)
サ (sa)
シ (shi)
ス (su)
セ (se)
ソ (so)
タ (ta)
チ (chi)
ツ (tsu)
テ (te)
ト (to)
ン (n)
ナ (na)
ニ (ni)
ヌ (nu)
ネ (ne)
ノ (no)
ハ (ha)
ヒ (hi)
フ (fu)
ヘ (he)
ホ (ho)
マ (ma)
ミ (mi)
ム (mu)
メ (me)
モ (mo)
ヤ (ya)
ユ (yu)
ヨ (yo)
ラ (ra)
リ (ri)
ル (ru)
レ (re)
ロ (ro)
ワ (wa)
ヰ (wi)
ヱ (we)
ヲ (wo / o)
ー