 Rosemaryita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | NaMn2+Fe3+Al(PO₄)₃ |
|---|
| Epònim | Frances Rosemary Wyllie |
|---|
| Localitat tipus | pegmatita Rock Ridge, Custer, Custer District, Custer Co., Dakota del Sud, Estats Units |
|---|
|
| Categoria | fosfats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AC.15 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AC.15 |
|---|
| Dana | 38.2.4.3 |
|---|
| Heys | 19.14.3 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 11,977Å; b = 12,388Å; c = 6,320Å; β = 114,45° |
|---|
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
|---|
| Color | verd oliva fosc, marró fosc |
|---|
| Exfoliació | distinct/good - {010}{1} |
|---|
| Fractura | irregular, desigual |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 4 a 4,5 |
|---|
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
|---|
| Diafanitat | translúcida |
|---|
| Densitat | 3,63 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,723 nβ = 1,742 nγ = 1,758 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,035 |
|---|
| Pleocroisme | visible |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 80°, calculat: 76° |
|---|
| Dispersió òptica | r > v feble |
|---|
| Fluorescència | No emet fluorescència |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA1979 s.p. |
|---|
| Any d'aprovació | 1979 |
|---|
| Símbol | Rmy |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La rosemaryita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la wyl·lieïta. Rep el seu nom en honor de Frances Rosemary "Romy" Wyllie (1932-), director gerent del Journal of Geology; curiosament, el mineral wyl·lieïta rep el seu nom en honor del marit de Frances.[1]
Característiques
La rosemaryita és un fosfat de fórmula química NaMn2+Fe3+Al(PO₄)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són granulars, massius, de fins a 1 cm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4 a 4,5. Forma dues sèries de solució sòlida: amb la ferrowyl·lieïta i amb la wyl·lieïta. En la primera la substitució parcial de Mn2+ per Fe2+ a M(1) va donant lloc als diferents membres; mentre que a la segona el Fe3+ va substituint el Mn2+ a M(2a).[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosemaryita pertany a «08.AC: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: howardevansita, al·luaudita, arseniopleïta, caryinita, ferroal·luaudita, hagendorfita, johil·lerita, maghagendorfita, nickenichita, varulita, ferrohagendorfita, bradaczekita, yazganita, groatita, bobfergusonita, ferrowyl·lieïta, qingheiïta, wyl·lieïta, ferrorosemaryita, qingheiïta-(Fe2+), manitobaïta, marićita, berzeliïta, manganberzeliïta, palenzonaïta, schäferita, brianita, vitusita-(Ce), olgita, barioolgita, whitlockita, estronciowhitlockita, merrillita, tuïta, ferromerrillita, bobdownsita, chladniïta, fil·lowita, johnsomervilleïta, galileiïta, stornesita-(Y), xenofil·lita, harrisonita, kosnarita, panethita, stanfieldita, ronneburgita, tillmannsita i filatovita.
La rosemaryita va ser descoberta a la pegmatita Rock Ridge, a Custer (Dakota del Sud, Estats Units). També ha estat descrita en dos indrets de la serra de l'Albera (Occitània, França); dos indrets de les muntanyes Sowie (Baixa Silèsia, Polònia); a la pegmatita Buranga, al districte de Gatumba (Província de l'Oest, Ruanda).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: trol·leïta, al·luaudita, montebrasita, scorzalita i strengita.
Referències
