PROFILBARU.COM

Rose Ausländer
Nom original	(de) Rosalie Beatrice Scherzer
Biografia
Naixement	11 maig 1901 ; Txernivtsí (Ucraïna)
Mort	3 gener 1988 (86 anys); Düsseldorf (Alemanya)
Sepultura	Jewish Cemetery (Düsseldorf) (en)
Formació	Universitat de Txernivtsí
Activitat
Camp de treball	Poesia
Lloc de treball	Viena ; Düsseldorf
Ocupació	poetessa, escriptora
Activitat	1921 -
Membre de	Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia
Premis
	(1984) Premi de Literatura de l'Acadèmia de Belles Arts de Baviera; (1980) Premi Roswitha; (1977) Andreas Gryphius Prize (en) ; (1977) Premi Ida Dehmel; (1967) premi Droste; Creu de Comanador de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya ;
	Signatura

Rose Ausländer (nascuda Rosalie Beatrice Scherzer; Chernivtsi, 11 de maig de 1901 - Düsseldorf, 3 de gener de 1988) va ser una poetessa jueva en alemany i anglès.^[1]

Biografia

La seva mare, Kathi Etie Rifke Binder (1873-1947), era originària d'una família germanòfona i el pare, Sigmund (Süssi) Scherzer (1871-1920), era d'un poble prop de Chernivtsi. Entre 1907 i 1919, va rebre educació primària a Viena i Chernivtsi, població que formava part de Romania després de 1918.

El 1919, va estudiar filosofia i literatura a Chernivtsi i va sentir una gran devoció pel filòsof Constantin Brunner.

Després de la defunció del pare el 1920, va deixar els estudis i el 1921 es va establir als Estats Units amb el seu amic i futur marit Ignaz Ausländer i va començar a treballar en el periòdic Westlicher Herold i a escriure poesia que va començar a publicar a Amerika-Herold-Kalender, una publicació que editava ella mateixa. El 19 d'octubre de 1923, es va casar amb Ausländer a Nova York i se'n va divorciar tres mesos després; aquell mateix any va aconseguir la ciutadania estatunidenca. El 1927, va tornar a Bucovina per vuit mesos per cuidar la seva mare malalta i el 1931 va tornar a tornar per la mateixa raó i va conèixer el grafòleg Helios Hecht, amb qui va viure fins a 1936. Pel fet de no haver estat als Estats Units més de tres anys, va perdre la ciutadania d'aquest país i, després de trencar amb Hecht, va deixar Chernivtsi per Bucarest en 1936.

Gràcies a Alfred Margul-Sperber, va aconseguir publicar el seu primer poemari el 1939, Der Regenbogen (El arcoiris), que va obtenir molt bones crítiques, encara que no va ser del tot ben acceptat pel públic. Després de l'ocupació nazi de Bucarest, es va haver de mudar al gueto de Chernivtsi, on va romandre dos anys; més tard va estar un any amagant-se per evitar la deportació a un camp de concentració. En el gueto va conèixer Paul Celan, que la va influir per modernitzar l'estil. En la primavera de 1944 els nazis es van retirar davant l'avanç de l'Exèrcit Roig i ella va tornar a Nova York, on va recuperar la ciutadania estatunidenca el 1948. Va tornar a veure Celan a París i, després del trauma bèl·lic, va decidir escriure en anglès. El 1956 va tornar a escriure en alemany. El 1967 va tornar a l'Alemanya Occidental i des d'aquell moment va viure a Düsseldorf, on va morir. Afligida d'artritis, va haver de dictar les últimes obres.

El 2023, Els Jardins de Samarcanda van editar No resideixo, visc, una selecció de poemes d'Ausländer traduïts al català per Feliu Formosa.^[2]

Obra

1939: Der Regenbogen
1956: Nachtzauber
1965: Blinder Sommer
1965: Schallendes Schweigen
1967: 36 Gerechte
1974: Ohne Visum
1975: Andere Zeichen
1976: Gesammelte Gedichte
1976: Noch ist Raum
1977: Doppelspiel
1978: Aschensommer
1978: Mutterland
1978: És bleibt noch viel zu sagen (2016: Encara queda molt per dir, Sisè Pis)
1979: Ein Stück weiter
1980: Einverständnis
1981: Mein Atem heißt jetzt
1981: Im Atemhaus wohnen
1981: Einen Drachen reiten
1982: Mein Venedig versinkt nicht
1982: Südlich wartet ein wärmeres Land
1983: Sota sicher atmet nur Tod
1984: Tränen
1987: Ich spiele noch
1987: Der Traum hat offene Augen