La romanització Yale del cantonés (en anglès: Yale Romanization of Cantonese) va ser desenvolupada per Parker Po-fei Huang i Gerald P. Kok i publicada el 1970.[1] A diferència de la romanització de Yale del mandarí, és àmpliament utilitzat en llibres i diccionaris, especialment per als estudiants estrangers. La Universitat Yale, la Universitat de Tòquio i la Universitat de Colúmbia Britànica utilitzen aquesta romanització per a les seves classes de cantonès.[2][3]
Comparteix algunes similituds amb Hanyu Pinyin, ja que les consonants sordes i no aspirades estan representades per lletres que s'utilitzen tradicionalment en anglès i la majoria d'altres llengües europees per representar sons sonors. Per exemple, [p] es representa com a b a Yale, mentre que el seu homòleg aspirat, [pʰ] es representa com p.[4]
Les finals m i ng poden ser usades com a nasals sil·làbiques independents.
Pronunciació d'un antic poema xinès:
Chēun mìhn bāt gok híu, chyu chyu màhn tàih níuh. yeh lòih fūng yúh sīng, fā lohk jī dō síu?