Romà Forns i Saldaña (Barcelona, 9 de setembre de 1885[2][3] - Barcelona, 26 d'abril de 1942[4]) fou un futbolista i entrenador de futbol català.
Romà Gregori Cipriá Forns i Saldaña fou fill del valencià Rafael Forns i Sales i de la barcelonina Encarnació Saldaña i Ferré.[3]
Després de jugar al RCD Espanyol[5] i d'una temporada jugant a l'Irish FC (el 1902-03), fitxà pel FC Barcelona, club on romangué una dècada del 1903 al 1913. Jugava a la posició de davanter i en el seu palmarès hi figuren 5 campionats de Catalunya i un d'Espanya. Foren companys seus al primer equip homes com Ernest Witty, Francesc Bru, Paulí Alcántara o Jack Greenwell. Forns també passà a la història per ser l'autor del primer gol al camp del carrer Indústria el dia 14 de març de 1909.[6] També jugà un mínim de quatre partits amb la selecció catalana entre 1910 i 1912. Fou un dels integrants de la selecció que s'enfrontà a França el 12 de desembre de 1912.[7]
Fou el primer entrenador català del FC Barcelona. Dirigí el club entre desembre de 1926[8] i març de 1929. Guanyà el campionat de Catalunya i el d'Espanya. Fou l'entrenador de l'equip que guanyà la primera lliga espanyola del club, la de la temporada 1928-29, malgrat no acabà la temporada, ja que dimití del seu càrrec coincidint amb el fins aleshores president Arcadi Balaguer.[9] La nova directiva nomenà James Bellamy nou entrenador, i Forns fou nomenat entrenador ajudant.[10]
Forns també fou directiu del club.[11]
Forns va morir l'abril de 1942 després d'una llarga malaltia.[12]
Jugador
Entrenador