Ha estat president de diverses empreses i corporacions industrials, entre les quals destaquen Endesa entre 1997 i 2002, empresa que l'any 2006 el nomenà President d'Honor. Des de 2006 és President de Sogecable.
El mes d'octubre de 2014 la jutgessa argentina María Servini va dictar una ordre internacional de detenció contra l'exministre i 19 persones més per la seva relació amb crims comesos durant la dictadura franquista.[1]
L'any 1976 li fou concedida la medalla d'or de Barcelona, considerada la màxima condecoració civil de la ciutat. Anys després, el 2017, l'Ajuntament de Barcelona li retirà la concessió del guardó. No obstant això, la mesura fou revocada el 27 de gener de 2022 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.[9] La sentència estimà el recurs d'apel·lació contra el reglament municipal de 2012 i decidí mantenir les distincions concedides a tota persona i entitat corporativa a l'empara de l'anterior Reglament Municipal de 1950.[9] El tribunal prengué la decisió amb dos vots contraris[9] i fonamentà la decisió en la manca de fets nous, com per exemple la massacre del 3 de març de Vitòria, que permetessin deixar sense efectes la distinció de 1976 a l'alt càrrec franquista ja que aquests succeïren amb anterioritat.[10] Inicialment, l'acord de retirada de medalles d'or es basà en l'article 6 del reglament de 2012, que introduí la possibilitat de revocació de medalles per actes desmereixedors de la seva concessió.[9] Tot i així, l'endemà, Martín Villa anuncià que desistia de la medalla.[11]
↑Miguel Ángel Ruiz Carnicer, El Sindicato Español Universitario (SEU), 1939-1965: la socialización Editorial Siglo veintiuno de España editores 84-323-0924-9