Religió de l'antic Egipte

Osiris, Anubis i Horus, de la pintura d'una tomba

La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme. Les seves pràctiques van ser prohibides en temps de Justinià I, l'any 535 dC.

El seu desenvolupament i influència va perdurar més de tres mil anys, variant aquestes creences a través del temps, per tant, un article o fins i tot un llibre, no pot fer més de resumir la multitud d'entitats i temes d'aquest sistema complex de creences. La iconografia egípcia és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egípcia moltes deïtats es representen amb cos humà i el cap d'un animal.

Les idees religioses dels antics egipcis van tenir dues fases:

  • Durant l'època predinàstica, van divinitzar aquells fenòmens naturals que els desconcertaven, o els infonien por, dels que no coneixien la raó del seu procedir, van associar aquestes divinitats amb les característiques de certs animals, i els van representar amb forma humana encara que conservant trets zoomorfs: el falcó en el déu Horus, "l'elevat", déu del cel. El gos egipci, o xacal del desert, "el guardià de les necròpolis", es converteix en un déu protector, Anubis. El cocodril del Nil, un perill constant, en un déu temut, venerat a la regió d'El Faium, etc. A més els van atribuir conceptes humans, com la relació familiar, de manera que es van formar tríades compostes per un déu, la seva dona i el seu fill, i també passions humanes per la qual cosa se'ls rendia culte fent ofrenes als temples a canvi de favors demanats, o rebuts.
  • Tot i l'agrupació dels pobles egipcis en les "Dues Terres": l'Alt i el Baix Egipte, cada un dels nomós (províncies) va mantenir les seves deïtats protectores, el que significava la veneració a desenes de déus, que adquirien major o menor rellevància segons la importància que tingués cada ciutat: a Heliòpolis s'adorava Ra, a Tebes a Ammon, a Memphis a Ptah i Hator, etc.

Els sacerdots dels temples principals van començar a organitzar aquesta multitud de déus i explicar les seves relacions, la creació del món, les crescudes del Nil, etc., Ideant i sistematitzant les creences en les denominades teologia heliopolitana, teologia tebana, etc., Reflectides en els Textos de les Piràmides, o el Llibre dels Morts, als que va seguir la redacció d'altres similars.

Geb, a la zona inferior, amb Shu i Nut.

La seva visió estava basada en el seu propi país, terra fèrtil al costat d'un riu i amb un desert al voltant. Per tant el món per a ells es dividia en tres regions:

  • El Cel, Nu, domicili dels déus, la deessa celeste Nut, "La gran que va parir als déus", era representada com una dona amb el cos arquejat cobrint tota la Terra.
  • La Terra, morada dels homes, la Casa de Geb, el déu creador, representat com un home estirat sota Nut.
  • L'inframón, o Duat, el regne dels morts, on va governar Horus, i posteriorment Osiris, espai recorregut en la seva barca solar per Ra durant la nit, i per on transitaven els esperits dels difunts esquivant els perills del Més Enllà.

Déus

Les principals divinitats estaven organitzades en cinc grups diferents:

  • L'Ennèada d'Heliòpolis "Les ànimes de Thot": Atum, Shu, Tefnut, Nut, Geb, Isis, Osiris, Neftis i Seth; el déu principal és Atum.
  • L'Ogdòade d'Hermòpolis: Num, Nunet, Heh, Hehet, Kek, Keket, Amon i Amonet; d'on va sorgir el déu Ra.
  • La tríada d'Elefantina: Jnum - Satis - Anuket (on Jnum és el déu primordial).
  • La tríada de Tebes: Amon-Mut-Khonsu (on el déu principal és Amon).
  • La tríada de Memphis: Ptah - Sekhmet - Nefertum (on Ptah era el déu principal, és inusual el fet que els déus no estaven relacionats abans que aquesta fos formalitzada).
Imatge d'Amon, a Karnak.

Mentre els líders dels diversos grups guanyaven i perdien influència, les creences dominants es transformaven, combinaven i se sincretitzaven. Ra i Atum es van convertir en Atum-Ra, amb les característiques de Ra com dominants, i posteriorment Ra va ser assimilat al seu torn per Horus, com Ra-Horajti. Després que Ptah es convertís en Ptah-Seker, va ser assimilat per Osiris, convertint-se en Ptah-Seker-Osiris.

Amb les deesses va passar el mateix: Hathor va assimilar inicialment les característiques d'altres deesses, però en última instància va ser assimilada amb Isis. Els déus malèfics van ser amalgamats de la mateixa forma, com Seth, que originalment era un heroi, va assimilar totes les característiques dels déus malvats, al qual van condemnar posteriorment per haver estat elegit com déu protector dels governants Hicsos.

Durant l'època d'influència hel·lènica sobre Egipte, el que va perdurar amb més vigor va ser la tríada: Osiris, Isis, i Horus, i el seu enemic Seth, tal com s'exemplifica a la "Llegenda d'Osiris i Isis". La tríada havia assimilat molts dels cultes i deïtats anteriors, i cada déu era adorat en el seu lloc preferent de veneració: Osiris a Abidos, Isis a Denderah, i Horus a Edfú. Fins i tot en aquesta etapa, continuava la fusió, amb Osiris com un aspecte d'Horus (i viceversa), dirigint-se a poc a poc cap al monoteisme. No obstant això, el monoteisme, o més aviat henoteisme, havia sorgit amb anterioritat, fugaçment, al segle XIV aC, quan Akhenaton havia intentat prioritzar el culte d'Aton, en la forma de disc solar, encara que va ser violentament rebutjat posteriorment pel clergat i el poble egipci.

Segons el Papir de Torí, diversos déus van governar Egipte: Ptah, Ra, Shu, Geb, Osiris, Seth, Thot, Maat i Horus; cadascun durant immensos períodes. Després van regnar els Shemsu Hor durant 13.420 anys, abans de sorgir la primera dinastia de faraons. Així, els predecessors de Narmer van ocupar el tron egipci durant 36.620 anys.

Principals divinitats egípcies

Vida després de la mort

La creença inicial en la immortalitat de déus i faraons, posteriorment estesa a la resta dels egipcis, va significar que es practiqués l'embalsamament i la momificació, per poder preservar la integritat de l'individu en la vida futura, segons els textos de la mitologia egípcia.

Esperit humà

Els antics egipcis consideraven que l'esperit humà estava conformat pel Ba, el Ka i l'Akh. Els egipcis creien que l'esperit dels difunts era conduït per Anubis cap al lloc del judici, a la "sala de les dues veritats", i el cor del mort, que era el símbol de la moralitat del difunt, es pesava, en una balança, contra una ploma que representava el Maat, el concepte de veritat, harmonia i ordre universal. Si el resultat era favorable, el difunt és portat davant Osiris a Aaru, però, Ammut, "el devorador de cors", que es representava com un ésser barreja de cocodril, lleó i hipopòtam, destruïa aquells cors si la sentència era negativa, i n'impedia la seva immortalitat.

Les paraules justes

El Llibre dels Morts era una sèrie de 190 fórmules màgiques, adaptades a les circumstàncies particulars de cada individu, les quals eren dipositades al costat del difunt, o gravades en els murs de la tomba per facilitar el seu viatge per la Duat, també contenia les paraules adequades a utilitzar en el seu judici: les paraules justes. Un dels millors exemples del Llibre dels Morts és el Papir d'Ani, creat al voltant de 1240 aC, que a més de textos conté moltes imatges d'Ani i la seva esposa en el seu viatge a través del món dels morts. Isis era la germana d'Osiris i la mare d'Horus.

Període monoteista

Akhenaton i la seva família venerant a Aton, a Tell al-Amarna (Amarna).

Un interval curt del monoteisme (atonisme) va passar sota el regnat de Akhenaton, enfocat a la deïtat egípcia del sol, Aton. Akhenaton va proscriure la veneració d'altres déus i va construir una nova capital, Aketatón (Amarna), al voltant del temple per Aton.

El canvi religiós va perdurar només fins a l'època de Tutankamon, el fill d'Akhenaton i d'una dona secundària. Per ser aquest canvi molt impopular va ser ràpidament proscrit. De fet, l'esborrat dels noms d'Akhenaton i Tutankamon dels murs i de les llistes reals es relaciona amb aquest radical canvi religiós.

Després de la caiguda del faraó d'Amarna, el panteó egipci original va perdurar com fe dominant, fins a la imposició del cristianisme copte i, posteriorment, de l'islam, encara que els egipcis van continuar tenint relacions amb altres cultures monoteistes, com els hebreus. Sorprenentment, el poble egipci amb prou feines va oposar resistència a la difusió del cristianisme, explicat de vegades afirmant que Jesús, originalment, era un sincretisme vinculat principalment a Horus, amb Isis representant a la Mare de Déu.

Henoteisme i altres teories

Alguns egiptòlegs consideren aquest culte més pròxim a l'henoteisme;[1] diversos erudits, sobretot aquells amb tendències religioses judeocristianes, opinen que és incorrecte veure aquest període com monoteista, i indiquen que els egipcis no adoraven Aton, sinó a la família reial com a part del panteó dels déus, que rebrien la seva energia divina d'Aton. Altres estimen que Moisès i Akhenaton eren el mateix personatge.[2]

Concepció de l'Univers

Des del principi, Egipte va estar aïllat i en bona part fou autosuficient. Els seus habitants es consideraven "les" persones per autonomàsia, condició que negaven als estrangers, i el seu país era "la terra". El Nil permetia, amb la seva crescuda anual, una agricultura pròspera que no exigia grans esforços. el clima era sec i uniforme. L'economia del país no requeria mà d'obra esclava, i la vall del Nil només podia ser envaïda des del Sinaí per la qual cosa es desconeixien les intrusions que amb tanta freqüència sofrien els habitants de la Baixa Mesopotàmia. En definitiva, tot induïa a l'equilibri (fins i tot el Nil era com una línia que dividia simètricament Egipte) i que l'existència transcorregués sense alts i baixos.

Animals sagrats

En un medi així, els mites no necessiten explicar fenòmens naturals terrorífics, i els únics que escapen a aquest aparent ordre són els animals: el falcó, el xacal, el cocodril. Aquests animals no s'ajusten a les regles, i els mou alguna força misteriosa (pel seu prolongat vol de planatge, es creia que el Sol movia el falcó; és per això que se li atorgà aquest símbol). Sembla, que el fet de "sortir-se de la norma" els convertí en atributs divins i formaren part de l'anatomia híbrida (home i animal) de molts déus; o bé reberen culte directament, com a símbols vius d'influències superiors (l'escarabat piloter, que en empènyer la bola a què dona forma imita el curs del Sol).

Influències externes

Egipte va mantenir relacions amb els habitants de Núbia, Líbia i Palestina, els pobles fronterers, comercials o bèl·liques en diversos períodes. També va ser influït pels governants grecs ptolemaics, que van regnar a Egipte durant 300 anys. Egipte finalment va ser incorporat a l'Imperi Romà, governat inicialment per Roma i posteriorment des de Constantinoble, fins a la conquesta àrab.

Període Hikse: dinastia XV i dinastia XVI

Després de l'enfonsament de l'Imperi Mitjà comença l'anomenat segon període intermedi d'Egipte. Durant aquesta època, en el delta del Nil sorgeixen els governants Hicsos (immigrants asiàtics), que dominen Egipte personalment, o mitjançant mandataris vassalls (dinastia XV i dinastia XVI). És l'auge del déu Seth, posteriorment criticat després de l'expulsió dels Hicsos.

Període libi: dinastia XXII a dinastia XXV

Egipte va tenir durant molt de temps llaços amb Líbia. Després de la mort de Ramsès XI, el gran sacerdot d'Amon Herihor tom el control d'Egipte fins que van ser substituïts (sense signes de lluita evident) pels reis libis de la dinastia XXII. El primer rei de la nova dinastia, Sheshonq I, va servir com a general sota els mandataris de la dinastia XXI. Se sap que ell va designar al seu propi fill.

Període Ptolemaic (304-30 aC)

Va començar amb Ptolemeu I Soter i terme amb Cleòpatra VII. Ptolemeu I Soter "salvador", va fundar la dinastia Ptolemaica, la qual governaria Egipte uns 300 anys. Els Ptolemeus van promoure el culte a Serapis, deïtat sincrètica d'Osiris i Apis. Diversos reis ptolemaics van adoptar el costum egipci de casar-se amb les seves germanes, i molts van governar conjuntament amb les seves esposes. L'últim dels Ptolemeus, la famosa Cleopatra, va ser una de les escasses reines que governaria a Egipte.

Període Romà (30 aC a 639 dC)

Egipte va ser incorporat a l'Imperi Romà i governat, primer, des de Roma i posteriorment des de Constantinoble (fins a la conquesta àrab). L'esdeveniment més revolucionari de la història de l'Egipte romà va ser la introducció del cristianisme al segle ii. Al principi va ser perseguit vigorosament per les autoritats romanes, que van témer la discòrdia religiosa més que qualsevol altra cosa, en un país on la religió havia estat sempre suprema. Però ràpidament va guanyar adherents entre els jueus d'Alexandria. D'aquests, va passar als grecs, i posteriorment als egipcis nadius, els quals van trobar satisfactòries les seves promeses de salvació personal i els seus ensenyaments sobre igualtat social. L'any 535, les seves antigues pràctiques van ser prohibides per Justinià I, clausurant els últims temples que romanien oberts.

Festes dels antics egipcis

Maat representada com una divinitat.

Cap poble ha tingut més cerimònies religioses que els antics egipcis, ja que no només van escollir com a objectes de culte tota mena d'animals, sinó fins als llegums dels jardins. Així com els egipcis van ser els primers a inventar la major part de les divinitats paganes conegudes dels grecs, també van ser els primers que van establir les festes celebrades en honor seu, la pompa del seu culte, les cerimònies, els oracles, etc.

Les festes principals d'aquest poble, com les dels perses i dels indis, van ser establertes segons les èpoques naturals de l'any: la més solemne, anomenada "la festa de les Lamentacions d'Isis" o de la desaparició (mort) d'Osiris, començava el 17 de "athyr" o 13 de novembre, segons Plutarc

Aquesta festa estava consagrada al dol ia les llàgrimes: cap al solstici d'hivern se celebrava "la Busca d'Osiris," i el gener "tybi" o 2 de gener la "arribada d'Isis" a Fenícia: pocs dies després la festa de la "Reaparició d'Osiris" unia els crits d'alegria de tot Egipte a l'alegria pura d'Osiris: la festa de les llavors i de la sepultura d'Osiris, ja que la mort d'Osiris és un símbol essencialment agrícola, la de la seva "resurrecció," quan comencen a brollar les plantes, la de la "prenyat de Isis," del naixement del seu fill Harpòcrates, a qui s'oferien les primícies de la collita, i la de les "Pamylias o de la processó del Phallus" (fal·lus), unides més o menys a les precedents, queien en un gran període que abraçava la meitat de l'any, des del equinocci de tardor fins al de la primavera, i del mes "phaophi" al mes "pharmurti" (des del 28 de novembre al 21 de març), a principis del qual se celebrava la "Purificació d'Isis:
Poc abans de la lluna nova de "phamenoth" (març), solemnitzada els egipcis l'entrada d'Osiris a la lluna (lluna-lunus, hermafrodita), a la qual se suposava fecundada, perquè al seu torn fecundes a la terra; el 30 de "epiphi" (24 de juliol) se celebrava la festa del Naixement d'Horus, representant d'Osiris i vencedor de Tifó en el segon gran període que s'estenia des del mes "pharmuthi" fins al "Thoth", des del 27 de març al 29 d'agost, en què tornava a principis de l'any:
Horus, fill d'Isis i d'Osiris, era l'emblema de l'estació en què el Sol alimenta tot, penetrant l'atmosfera amb la calor protector, els combats de Tifó i d'Horus marcaven les qualitats mortíferes que en certa estació es carrega el aire de l'Egipte, i que la influència benigna del Sol arriba a neutralitzar.

A més d'aquestes festes generals a tot l'Egipte, hi havia festes locals, algunes de les quals atreien un immens concurs de població: com eren les festes de Bubastis a la ciutat d'aquest nom, la de Neith o Minerva a Sais, anomenada la festa de les "Llums enceses," la del Sol a Heliòpolis, la de Buto o Latona, a la ciutat d'aquest nom, la de Mart a Paprenis, enumerades per Heròdot:

Totes les festes egípcies se celebraven a la lluna nova o plena: la de les "Llums enceses," s'assembla molt a la dels "Fanals," que se celebra encara a la Xina: consistia aquella festa a encendre al voltant de les cases multitud de llums plenes d'oli i de sal i se les deixava cremar tota la nit. Qui no ha sentit parlar de les festes que se celebraven per tot l'Egipte quan neix un nou bou Apis? Els sacerdots sortien a buscar amb gran pompa per conduir primer a Heliòpolis, on estava quaranta dies, i després a Memphis on estava preparada la seva habitació: quan moria, era un dia de dol i una festa fúnebre general per a tot l'Egipte. Aquest país devia al Nil tan gran fertilitat que no és estrany que els supersticiosos egipcis fessin d'ell un déu: així és que celebraven en el seu honor festes anomenades "Niliacas".

A més, el Nil era una de les formes sota les quals adoraven Osiris. El 24 de setembre, en el solstici d'estiu,[Cal aclariment] era quan arribava a la seva major altura d'inundació benefactora d'aquest riu que presentava llavors l'espectacle d'un rialler arxipèlag pel qual passaven multitud de barques. El 24 de setembre era, doncs, un dia d'alegria i una de les festes més solemnes en què s'obrien les preses del riu al soroll de les aclamacions universals i dels crits d'alegria d'una immensa multitud: la pantera que llançaven al riu era una ofrena que es feia al déu; aquestes festes duraven set dies, durant els quals es creia que els sacerdots gaudien d'una treva amb els cocodrils i podien banyar-se sense perill en el Nil

Des dels Ptolomeus, principalment en temps dels romans, res igualava a la brillantor i a la solemnitat de les festes del déu Serapis que va destronar, o almenys va esborrar les antigues divinitats entre els egipcis, com Mithra l'havia fet entre els perses: Serapis era aleshores el déu universal d'Egipte, i el seu culte tendia a la unitat cristiana de la mateixa manera que el de Mithra.[3]

Temples

Temple de Hatshepsut a Deir el-Bahari.

Molts temples encara romanen en peu, altres estan en ruïnes per erosió i vandalisme; bastants han desaparegut, malauradament, en ser utilitzats com a pedrera de materials per a altres construccions. El faraó Ramsès II va ser un gran promotor, restaurador i, per desgràcia, també usurpador de temples de faraons precedents.

Els temples més importants estan en els actuals emplaçaments:

Vegeu també

Referències

  1. «El henoteísmo de Akhenaton».
  2. Una controvertida teoria alternativa, proposada per Ahmed Osman, com a resultat de la interpretació d'elements referents a història bíblica i egípcia, proposa que Moisès i Akhenaton eren la mateixa persona. [1] Arxivat 2008-09-07 a Wayback Machine.
  3. Lucas Alamán, Manuel Orozco i Berra: Diccionari universal d'història i de Geografia. Publicat per Imp de F. Escaleta i cia. (1853) Tom III, pp. 437-438. [2] (2008.12.30)

Bibliografia


Read other articles:

artikel ini perlu dirapikan agar memenuhi standar Wikipedia. Tidak ada alasan yang diberikan. Silakan kembangkan artikel ini semampu Anda. Merapikan artikel dapat dilakukan dengan wikifikasi atau membagi artikel ke paragraf-paragraf. Jika sudah dirapikan, silakan hapus templat ini. (Pelajari cara dan kapan saatnya untuk menghapus pesan templat ini) Viva Yoga MauladiViva Yoga MauladiBiografiKelahiran30 Mei 1968 (55 tahun)Lamongan   Anggota Dewan Perwakilan Rakyat Republik Indonesia&#...

 

この記事には複数の問題があります。改善やノートページでの議論にご協力ください。 出典がまったく示されていないか不十分です。内容に関する文献や情報源が必要です。(2021年7月) ほとんどまたは完全に一つの出典に頼っています。(2021年7月) 独立記事作成の目安を満たしていないおそれがあります。(2021年7月) 広告・宣伝活動的であり、中立的な観点で書き

 

  لمعانٍ أخرى، طالع بشت (توضيح). بشتالملك فيصل بن عبد العزيز يرتدي البشتمعلوماتأسماء أخرى عباءة رجاليةمشلحالنوع رجالي، (ظهرت بشوت نسائية، لكنها تدخل ضمن العباءات النسائية)المادة غزل الصوف والقطنالصانع العربالأصل الوطن العربيتعديل - تعديل مصدري - تعديل ويكي بيانات ال...

Dutch painter This article does not cite any sources. Please help improve this article by adding citations to reliable sources. Unsourced material may be challenged and removed.Find sources: Kees Bastiaans – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (August 2020) (Learn how and when to remove this template message) Cornelis Bernardus Kees Bastiaans (20 November 1909, Mill, Netherlands – 31 March 1986, Mill) was a Dutch painter. He was an Expression...

 

Mass murders by Islamist insurgents in Mali 2022 Bankass massacresPart of the Islamist insurgency in the Sahel and the Mali War2022 Bankass massacres (Mali)Show map of Mali2022 Bankass massacres (Africa)Show map of AfricaLocationDiallassagou and nearby villages, Bankass Cercle, Mopti Region, MaliCoordinates13°44′26″N 3°37′34″W / 13.74069222399191°N 3.6262090816914276°W / 13.74069222399191; -3.6262090816914276Date18–19 June 2022TargetDogon peopleWeaponsAut...

 

Late termination of pregnancyOther namesPostviability abortion, third trimester abortion, induced termination of pregnancy (ITOP),[1] late-term abortionSpecialtyObstetrics and gynecologyICD-10-PCSO04ICD-9-CM779.6MeSHD000028MedlinePlus002912[edit on Wikidata] Late termination of pregnancy, also referred to as third trimester abortion,[2] describes the termination of pregnancy by induced abortion during a late stage of gestation.[3] In this context, late is not preci...

American professional basketball team, 1967–2008 For similarly named topics, see Supersonic (disambiguation). Seattle SuperSonicsConferenceWestern (1970–2008)DivisionWestern (1967–1970)Pacific (1970–2004)Northwest (2004–2008)Founded1967HistorySeattle SuperSonics1967–2008Oklahoma City Thunder2008–present[1][2]ArenaSeattle Center Coliseum/KeyArena at Seattle Center (1967–1978, 1985–1994, 1995–2008)Kingdome (1978–1985)Tacoma Dome (1994–1995)LocationSeattle...

 

1980 film by Raj Khosla For the 2008 film, see Dostana (2008 film). DostanaFilm posterDirected byRaj KhoslaWritten bySalim–JavedProduced byYash JoharStarringAmitabh BachchanShatrughan SinhaZeenat AmanCinematographyNariman A. IraniEdited byWaman BhonsleMusic byLaxmikant–PyarelalDistributed byDharma ProductionsYash Raj FilmsRelease date17 October 1980 (1980-10-17)Running time153 minutesCountryIndiaLanguageHindiBox office₹9 crore Dostana (transl. Friendship) is a 1980 ...

 

محمود بودو راش معلومات شخصية الميلاد 12 مايو 1943 (العمر 80 سنة)شتوتغارت  مواطنة ألمانيا  الحياة العملية المهنة مهندس معماري  اللغات الألمانية  تعديل مصدري - تعديل   هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلق...

American rapper (born 1986) Waka Flocka FlameWaka Flocka Flame performing in 2016Background informationBirth nameJuaquin James MalphursBorn (1986-05-31) May 31, 1986 (age 37)New York City, U.S.OriginAtlanta, Georgia, U.S.GenresHip hoptrapOccupation(s)RappersongwriterYears active2008–presentLabels 36 Brick House Dusk Til Dawn E1 Brick Squad Monopoly 1017 Brick Squad Asylum Warner Bros. RBC Mizay So Icey Spouse(s) Tammy Rivera ​(m. 2014)​Websitewakaflocka.com...

 

Rance HowardRance Howard pada bulan Desember 2007LahirHarold Rance Beckenholdt(1928-11-17)17 November 1928Duncan, Oklahoma, Amerika SerikatMeninggal25 November 2017(2017-11-25) (umur 89)Los Angeles, California, Amerika SerikatAlmamaterUniversitas OklahomaPekerjaanAktorTahun aktif1948–2017Suami/istriJean Speegle Howard ​ ​(m. 1949; meninggal 2000)​ Judy Howard ​ ​(m. 2001; meninggal 2017)̴...

 

American musician (born 1954) For other people with the same name, see Greg Abbott (disambiguation). Gregory AbbottBackground informationBirth nameGregory Joel AbbottBorn (1954-04-02) April 2, 1954 (age 69)New York City, U.S.GenresR&Bsouladult contemporaryOccupation(s)Singermusiciancomposerrecord producerInstrument(s)VocalskeyboardpianodrumsYears active1982–presentLabelsColumbiaLegacyMojo Man EntertainmentWebsitegregoryabbott.comMusical artist Gregory Joel Abbott (born April 2, 195...

English alternative rock band This article is about the band. For the nickname for Unification Church members, see Moonies.An editor has nominated this article for deletion.You are welcome to participate in the deletion discussion, which will decide whether or not to retain it.Feel free to improve the article, but do not remove this notice before the discussion is closed. For more information, see the guide to deletion.Find sources: The Moonies – news · newspapers ...

 

Simon Sluga Datos personalesNacimiento Poreč17 de marzo de 1993 (30 años)País CroaciaNacionalidad(es) CroataAltura 1,91 mPeso 81 kgCarrera deportivaDeporte FútbolClub profesionalDebut deportivo 2013(N. K. Pomorac 1921)Club P. F. C. Ludogorets RazgradLiga Primera Liga de BulgariaPosición PorteroDorsal(es) 12Goles en clubes 0Selección nacionalSelección CRO CroaciaDebut 11 de junio de 2019Part. (goles) 3 (0)[editar datos en Wikidata] Simon Sluga (Poreč, 17 d...

 

Plains in South Island, New Zealand Location of the Southland Plains The Southland Plains is a general name given to several areas of low-lying land in the South Island of New Zealand, separated by the rise of the Hokonui Hills in the north. It forms a sizeable area of Southland region and encompasses its two principal settlements the city of Invercargill and the town of Gore. The Southland Plains include some of New Zealand's most fertile farmland. Geography The Plains extend from the Waiau ...

CDP in Alabama, United StatesConcord, AlabamaCDPLocation in Jefferson County and the state of AlabamaCoordinates: 33°28′8″N 87°2′17″W / 33.46889°N 87.03806°W / 33.46889; -87.03806CountryUnited StatesStateAlabamaCountyJeffersonArea[1] • Total3.38 sq mi (8.76 km2) • Land3.37 sq mi (8.72 km2) • Water0.02 sq mi (0.04 km2)Elevation585 ft (178 m)Population (202...

 

Japanese manga artist (1943–2020) George AkiyamaBornYūji Akiyama(1943-04-27)April 27, 1943Ashikaga, Tochigi Prefecture, JapanDiedMay 12, 2020(2020-05-12) (aged 77)NationalityJapaneseOccupationManga artistKnown forAshura (1970–1971)Zeni Geba (1970-1971)The Moon (1972-1973)Haguregumo (1973–2017)Websitewww.george-akiyama.com Part of a series onAnime and manga Anime History Voice acting Companies Studios Original video animation Original net animation Fansub Fandub Lists Longest ...

 

2008 historical novel by David Benioff City of Thieves UK hardcover edition cover artworkAuthorDavid BenioffCountryUnited StatesLanguageEnglishGenreHistorical fictionPublisherViking/PenguinPublication date2008Pages258 pp.ISBN0-670-01870-8 City of Thieves is a 2008 historical fiction novel by David Benioff. It is, in part, a coming of age story set in the World War II siege of Leningrad. It follows the adventures of two youths as they desperately search for a dozen eggs at the behest of a Sovi...

静岡県道171号吉原停車場吉原線(しずおかけんどう171ごう よしわらていしゃじょうよしわらせん)は静岡県富士市内を通る県道である。 概要 路線データ 陸上距離:2.8km 起点:吉原停車場(富士市鈴川本町・JR吉原駅北口) 終点:富士市吉原(富士市吉原2丁目・静岡県道22号三島富士線交点) 重複区間 静岡県道169号吉永吉原停車場線 富士市鈴川本町(JR吉原駅北口) ...

 

Sint-Luciakerk De Sint-Luciakerk is de parochiekerk van Engsbergen in de Belgische provincie Limburg. De kerk is gelegen aan de Engsbergseweg. In de 15e eeuw stond er reeds een Onze-Lieve-Vrouwekapel in Engsbergen. In 1649 werd een driebeukige nieuwe kapel met toren opgericht, die uit ijzerzandsteen en baksteen was opgetrokken. In 1749 werd ze hersteld, maar in 1839 werd de kapel afgebroken ten behoeve van de bouw van een nieuwe kerk. Enkel het koor uit 1669 is nog aanwezig. In 1840 werd de n...

 

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!