En lingüística es parla de relació genètica per referir-se a aquelles llengües que es remunten a una llengua original comuna, com és el cas de les llengües romàniques (provinents del llatí). A més, la "genètica" en lingüística fa referència generalment a una classe de preguntes i problemes que afecten certs aspectes de l'origen o l'origen mateix d'una llengua.[1] Les llengües relacionades genèticament s’agrupen en una família lingüística. Aquesta categorització es basa en característiques i innovacions comunes, com per exemple en la fonologia, la formació de paraules, o la morfologia.[2] La relació genètica es presenta generalment en forma d'arbre genealògic. Per tant, es parla d’idiomes relacionats si aquests deriven d’una protollengua comuna (vegeu canvi lingüístic).[3]
Les similituds entre llengües no sempre resulten d'un origen comú, sinó que aquestes semblançes poden sorgir del contacte lingüístic o, a vegades, de manera arbitrària.
Es considera que dues o més llengües estan relacionades genèticament si tenen un nombre suficient de característiques comunes (e.g. morfologia, formació de paraules, fonologia, lèxic, etc.) i es poden "excloure" les dues possibles causes següents de les semblances:
La qüestió de quan s’exclouen “prou” les causes alternatives és un tema de discussió lingüística.
Atès que la qüestió de la monofília de les llengües del món (vegeu protosàpiens) continua sense resposta, no hi ha manera de demostrar definitivament que dues llengües “no” estiguin relacionades genèticament.
El concepte de relació genètica en lingüística s'ha de distingir del concepte de relació genètica en biologia, especialment en antropologia o etnologia, ja que els parlants de llengües relacionades genèticament (o d'una mateixa llengua) no han d'estar necessàriament relacionats ni ètnicament ni biològica entre si.[4] L'anglès n'és un bon exemple, ja que no tots els seus parlants natius són descendents dels anglosaxons.
Les llengües criolles tampoc es poden entendre en termes de relació genètica. Són examinades per una subdivisió separada de la lingüística, la creolística.
De manera semblant a les llengües criolles, la majoria de les llengües planificades són difícils o impossibles de classificar genèticament, encara que se sol conèixer amb exactitud el seu origen, ja que no resulten de manera natural i diacrònica.