A través del seu Ministeri d'Afers Exteriors, Letònia manté ambaixades a l'Argentina, Àustria, Bèlgica, Belarús, Canadà, República Popular de la Xina, la República Txeca, Dinamarca, Estònia, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Israel, Itàlia, Lituània, els Països Baixos, Nicaragua, Noruega, Polònia, Portugal, Rússia, Sud-àfrica, Suècia, Ucraïna, Gran Bretanya, els Estats Units i Uzbekistan.
Letònia té un Consolat General a Rússia; Consolats a Belarús i Rússia; Consolat General Honorari d'Austràlia, Xipre, l'Índia, Israel i Noruega; i consolats honoraris a l'Argentina, Austràlia, Àustria, Belarús, Brasil, Canadà, Xile, Xipre, Dinamarca, Egipte, Finlàndia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Islàndia, Irlanda, Israel, Itàlia, Jordània, Kazakhstan, Kirguistán, el Líban, Luxemburg, Mèxic, Moldàvia, els Països Baixos, Noruega, Pakistan, Filipines, Polònia, Singapur, Sud-àfrica, Corea del Sud, Espanya, Suècia, Suïssa, Tailàndia, Turquia i Veneçuela.
Relacions amb Rússia
Rússia mostra preocupació per com les lleis del llenguatge i naturalització de Letònia afecten la població de parla russa del país. Els russos comprenien el 27,6% de la població el 2010. D'altra banda, Letònia està interessada en el benestar dels letons ètnics residents a Rússia. L'últim cens de Rússia mostra aproximadament que són uns 40.000 els letons que viuen a Rússia, però les fonts indiquen, que hi ha la probabilitat, que sigui un recompte incomplet, i els letons a Rússia probablement sumen uns 50.000-60.000.
El tractat que delimita la frontera amb Rússia ha estat signat i ratificat el 2007, en virtut del tractat el districte d'Abrene que passa a Rússia.
Converses en curs sobre límits marítims es disputen amb Lituània (la principal preocupació són els drets d'exploració de petroli)
