La Reial Acadèmia de Farmàcia té el seu origen en 1737, any en el qual una real cèdula de Felip V aprova els estatuts del Reial Col·legi de Professors Apotecaris de Madrid.
Història
Amb data 6 de gener de 1932 el Govern va acceptar el canvi de denominació del Reial Col·legi de Farmacèutics pel d'Acadèmia Nacional de Farmàcia. Aquesta transformació s'havia aconseguit després de 343 anys de vida ininterrompuda al servei de la Ciència i no va alterar, substancialment, el seu règim organitzatiu.
El 15 de juny de 1936 es refà l'estructura de l'Acadèmia, nomenant acadèmics delegats i intensificant-se les seves col·laboracions amb l'estranger. Així mateix, s'amplia el seu camp d'acció en donar entrada en el seu si a doctors en Ciències afins a la Farmàcia.2019[cal citació]
El 9 d'agost2019[cal citació] de 1946 la Reial Acadèmia de Farmàcia s'incorpora a l'Instituto de España,[1] conservant l'esperit de la seva fundació: cultiu i avançament de la Farmàcia, Química, Botànica i Història Natural. Així s'assenyalava en el seu nou Estatut, de 7 de febrer de 1947: la recerca i estudi de les Ciències Farmacèutiques i els seus afins, el foment del seu cultiu i l'assessorament, quan ells ho sol·licitin, als organismes oficials.
Una vegada acabades les obres de reforma i adaptació de l'antic edifici del Real Col·legi i posterior Facultat de Farmàcia, situat al carrer de la Farmàcia, es va traslladar al mateix la Reial Acadèmia, inaugurant-se solemnement la seva seu actual el 25 d'octubre de 1967.
En els Estatuts de 1989 i en el seu Reglament de Règim Interior de 1990 es normalitza i s'àmplia la plantilla d'Acadèmics, quedant constituïda per 50 Acadèmics Numeraris; 38 farmacèutics i 12 de Ciències afins. Com a Acadèmics Corresponents —nacionals i estrangers— 173, d'ells 22 són delegats en províncies i 24 en Nacions d'Amèrica i Europa. Es crea, igualment, la categoria d'Acadèmics Supernumeraris.
La Reial Acadèmia de Farmàcia es denomina, des de 2002, Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia.
_01.jpg)
