Jesús, coronat d'espines amb un mantell porpra com elRei dels Jueus, essent objecte de burla i colpejat durant la seva Passió, representat per Dirk van Babur (1623)
"Rei dels jueus" és la denominació amb què al Nou Testament s'anomena a Jesús de Natzaret en una sèrie d'episodis, tant al començament com al final de la seva vida.
Al Nou Testament, el títol "Rei dels Jueus" és utilitzat només pels gentils, és a dir, pels Mags, Ponç Pilat i els soldats romans. En contrast, els líders jueus utilitzen el denominació "Rei d'Israel".[1]
