En l'Evangeli segons Lluc, després del Judici de Jesús, els jueus de més edat demanen a Ponç Pilat que jutgi i condemni Jesús, l'acusen de fer falses declaracions de ser un rei. Quan se li pregunta a Jesús sobre la reclamació de ser el Rei dels Jueus, Pilat s'adona que Jesús és galileà i per això considera que és sota la jurisdicció d'Herodes. Aprofitant que Herodes és a Jerusalem, Pilat decideix lliurar-li Jesús perquè el jutgi.[1][6]
Herodes Antipes (El mateix home que anteriorment havia ordenat la mort de Joan Baptista) feia temps que esperava veure Jesús, per observar un dels seus miracles.[6] Tanmateix, Jesús no respon les qüestions d'Herodes ni a les vehements acusacions dels sacerdots i els escribes. Herodes i els seus soldats es burlen de Jesús, li posen una pomposa capa al damunt i el retornen a Pilat. Aquell dia, Herodes i Pilat, que anteriorment havien estat enemics, van esdevenir amics.[7][1]
L'Evangeli segons Lluc no declara que Herodes condemnés Jesús, en comptes d'això atribueix el fet a Pilat que aleshores reuneix els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, i els diu:[6]
«
M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ni tampoc Herodes, que ens l'ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure."[8]
»
Després de llargues converses entre Pilat i els jueus, Jesús és enviat per a ser crucificat al Calvari.[1]
Cristologia
La declaració de Pilat que Herodes no va trobar culpable Jesús és la segona de tres declaracions que fa sobre la innocència de Jesús dins de Lluc (la primera a Lluc 23: 4, a la Cort de Pilat; la segona a 23: 22, quan Pilat es renta les mans) i forma part de la "Cristologia del present" d'innocència en aquest evangeli.[9][10][11] En la narrativa que segueix aquest episodi, altres persones igual que Pilat i Herodes tampoc van considerar Jesús culpable. Dins de 23:4, un dels dos lladres crucificats juntament amb Jesús també declara la seva innocència, mentre que dins de 23:47 el centurió Romà diu: "Certament aquest era un home just." La caracterització del centurió il·lustra la visió de Lluc en la innocència (que comença als tribunals de Pilat i Herodes) en contrast amb Mateu 27:54 i Marc 15:39 en què el centurió diu: "Verdaderament aquest home era el Fill de Déu". Fet que emfatitza la divinitat de Jesús.
Jean Cauvin va considerar la falta de resposta de Jesús a les preguntes plantejades per Herodes, el seu silenci davant les acusacions dels ancians jueus i la mínima conversa amb Pilat després del seu retorn d'Herodes com a element de "l'agent de la Cristologia" de la crucifixió.[12] Cauvin va afirmar que Jesús podria haver defensat la seva innocència, però en canvi es va mantenir majoritàriament tranquil i es va sotmetre amb voluntat a la seva crucifixió en obediència a la voluntat del Pare, ja que coneixia el seu paper d'"anyell de Déu". "L'agent de la Cristologia" reforçat a la cort d'Herodes es basa en la predicció de Jesús a Lluc 18:32 que seria: “lliurat als gentils, serà burlat i tractat amb vergonya”.[11] Al pati d'Herodes, Lluc segueix emfasitzant el paper de Jesús no com un "sacrifici no desitjat", sinó com un "representant i servent" de Déu que es va sotmetre a la voluntat del Pare.[13]
