La següent llista de reis assiris és una compilació dels monarques d'Assíria, que s'inicia aproximadament el 2500 aC i continua fins al segle viii aC aC. Comença fent una llista dels reis de la ciutat estat sumeroacàdia d'Assur, i els reis posteriors dels imperis assiris. Assíria és una antiga civilització al nord de Mesopotàmia (actual nord de l'Iraq, al nord-est de Síria, i el sud-est de Turquia). La llista dels reis assiris inclou la durada dels regnats que sembla haver-se basat en la llista actualment perduda anomenada limmu (on s'enumeren els noms dels epònims de funcionaris per a cada any). Aquestes durades de regnat sobretot concorden bé amb les llistes de reis hitites, babilonis i antics egipcis i amb el registre arqueològic, i es consideren generalment fiables per a l'època.[1] És una mica fictícia, perquè se sap que alguns dels reis no es troben a la llista i d'altres reis llistats no estan verificats de forma independent.[2]
Abans del descobriment de les tauletescuneïformes que llistaven els antics reis assiris, els erudits abans del segle xix només tenien accés a dues llistes completes dels reis assiri, que es troben en la Crònica d'Eusebi de Cesarea (c.325), de la qual hi ha dues edicions [3] i en segon lloc una llista que es troba a l'Excerpta Latina Barbari.
A diferència de les tauletes cuneïformes, la llista en llengua grega es considera que només conté veritats històriques menors. Alguns estudiosos sostenen, a més, que són o invencions completes o ficció.
Fonts cuneïformes
Hi ha tres versions de tauletes cuneïformes de la llista de reis assiris, i dos fragments.[4] Daten del mil·lenni I aC. La més antiga, la Llista A (segle viii aC) s'atura a Teglatfalassar II (ca. 967 aC-935 aC) i la més recent, la Llista C, a Salmanasar V (727-722 aC). Els assiriòlegs creuen que la llista va ser compilada originalment per vincular Xamxi-Adad I (floruit ca. 1700 aC (cronologia curta), un amorrita que havia conquerit Assur als governants nadius de la terra d'Assur. Els escribes llavors van copiar la llista i la van allargar al llarg del temps.[5]
Abans d'Erishum I la llista no dona durades de regnat sinó només noms de reis.
Els següents reis s'enumeren en la llista de les tauletes cuneïformes.
Primer període assiri
Primer període assiri
Nom del rei
Regnat
Notes
«Reis que vivien en tendes de campanya»
Aquesta secció mostra marcades similituds amb els avantpassats de la primera dinastia de Babilònia.[5] Segons la Cambridge Ancient History, el final d'aquesta secció «va marcar el final del període nòmada del poble assiri» i «va visualitzar Uixpia com el fundador real de la ciutat semita d'Assur»[6]
Aquesta secció, que en contrast amb la resta de la llista va ser escrita en ordre invers, començant per Aminu i acabant amb Apiaixal, sovint s'ha interpretat com una llista dels avantpassats de Xamxi-Adad.[5] D'acord amb aquesta hipòtesi, els investigadors han deduït que la forma original de la llista de reis assiris va ser escrita, entre altres coses, com un «intent de justificar que Xamxi-Adad fou un governant legítim de la ciutat estat d'Assur i per ocultar els seus antecedents no assiris mitjançant la incorporació dels seus avantpassats en una genealogia assíria nativa».[5] No obstant això, aquesta interpretació no ha estat universalment acceptada; la Cambridge Ancient History rebutja aquesta interpretació i en el seu lloc interpreta la secció com a avantpassats de Sulili.[6]
«en total sis reis (els noms dels quals estan escrits en ?) maons els epònims dels quals són (desconeguts ?).»[9][13]
Període assiri antic
El dany a les tauletes en les tres llistes de reis existents abans d'Enlilnasir II (c. 1420-1415 aC (c.c.) impedeix el càlcul de les dates aproximades de regnat d'Erixum I fins aquest punt. A més, tres reis testificats en una altra part d'aquest període no s'inclouen en la "llista estàndard dels reis". La resta de la llista de reis que apareix a continuació té una cadena ininterrompuda de durades de regnat des d'Enlilnasir II en endavant. Les disparitats entre les diferents versions de la llista de reis per als regnats d'Aixurnadinapli (c. 1196-1194 aC c.c.) i Ninurtaapal-Ekur (c. 1182-1180 aC c.c.)) van contribuir al debat sobre la cronologia de l'antic Pròxim Orient.[5][14]
«fill de (governant local) Ila-kabkabu, va anar a Karduniaix en l'època de Naram-Sin. A l'eponímia d'Ibni-Adad, Xamxi-Adad I va pujar des de Karduniaix. Va prendre Ekal·latum, on va romandre tres anys. A l'eponímia d'Atamar-Ixtar, Xamxi-Adad va pujar des d'Ekal·latum. Va expulsar Erixum (II), fill de Naram-Suen, del tron i s'hi va posar ell»; va ser al seu torn conquerit per Hammurabi de Babilònia.
net de Xhamxi-Adad I, expulsat pel viceregent Puzur-Sin perquè era d'origen amorrita; no inclòs en la llista estàndard de reis, però testificat en la inscripció de Puzur-Sin[17]
Les dates fins a Ninurtaapal-Ekur (c. 1182–1180 aC) estan subjectes a debat, així com algunes de les durades de regnat varien en les diferents versions de la llista de reis. Les dates que figuren a continuació es basen llistes de reis assiris B i C, que donen només tres anys a Aixurnadinapli, i el mateix per a Ninurtaapal-Ekur. (La llista de reis assiris A dona quatre anys a Aixurnadinapli i 13 anys a Ninurtaapal-Ekur.[18]) Aquest període també està subjecte al debat general sobre la cronologia de l'antic Orient Pròxim; aquí s'utilitza la cronologia curta (o baixa).
Les dates des del 1179 aC al 912 aC, tot i que menys segures que les dates des del 911 aC endavant, no estan subjectes al debat de la cronologia.[8]
«el seu germà (Ninurtatukulti-Aixur) va lluitar contra ell i el va capturar a Karduniaix. Mutakkilnusku va mantenir el tron breument, i llavors va morir.»
Els sincronismes entre les llistes limmu i les dates absolutes conegudes de la cronologia babilònica proporcionen bones dates absolutes per als anys compresos entre el 911 aC i el 649 aC.
Les dates per al final del període assiri són incertes a causa de la falta de llistes limmu després del 649 aC. Algunes fonts assenyalen la mort d'Assurbanipal el 631 aC, en lloc del 627 aC; Aixuretililani llavors regna des 631-627, i Sinxarixkun regna fins al 612 aC, quan se sap que va morir al saqueig de Nínive.[8]
L'any 612 aC, Nínive, la capital assíria, va caure a mans dels medes, babilonis i escites; recolzat pels egipcis, un general assiri va continuar governant durant alguns anys des d'Haran.
Ctèsies, com a metge de la cort d'Artaxerxes II, afirmava tenir accés als registres històrics reials. La llista de reis assiris de Ctèsies es va incloure a la seva Persica, una obra que cobreix la història de Pèrsia, però els 3 primers llibres es dediquen a l'Assíria pre-persa Assíria, amb el títol «La Història dels assiris». Quina part de la llista de reis de Ctèsies és històrica de fet encara es discuteix. Tot i que la majoria dels estudiosos coincideixen que moltes parts són una ficció, és generalment acceptat que hi ha una veritat històrica basada en la probabilitat que la seva llista estigués arrelada en la tradició oral transmesa.[25][26] L'erudit clàssic Robert Drews, però, ha argumentat que la llista de Ctèsies conté informació de tauletes babilònies.[27] Tot i tota l'obra de Ctèsies s'ha perdut, s'han trobat fragments d'ella preservats als escrits de Diodor de Sicília, Nicolau Damascè i Foci. A partir d'aquests fragments se sap que Ctèsies datava la fundació d'Assíria al c. 2166 aC, pel rei Ninus, espòs de la reina Semíramis, i 30 reis assiris més seguits de 1300 anys en successió fins a Sardanàpal (c. 866 aC).[28] La llista de Ctèsies de 30 successors de Ninus i Semíramis cap a Sardanàpal es va perdre.
Càstor de Rodes i Cefalió
Al segle i aC, Càstor de Rodes va compilar una llista de reis, similar a la de Ctèsies. Només en queden fragments mutilats, però se sap per aquests fragments que la llista de reis assiris de Càstor començava amb Belus i, com Ctèsies, incloïa Ninus, de qui també es deia que era el marit de Semíramis. No obstant això, Ninus equival a la llista de Càstor al segon rei, no al primer i es diu que va governar durant 52 anys. Càstor data a més Belus al 2123 aC.[29] Un fragment de l'obra de Cefalió anomena com a successor de Ninus el seu fill Ninyas.
Juli Africà
Es pot trobar una llista incompleta de 16 reis assiris a l'obra de Sext Juli AfricàChronographiai (principis del segle iii):[30]
«
Dels reis assiris el primer fou Belus, que va regnar 55 anys.
Neenus .. .. 52 anys.
Semíramis .. .. 42.
Ninaus (Ninyas?) que és anomenat Zamis, el fill de Ninus i Semíramis; va regnar 38 anys.
Una llista definitiva es pot trobar a l'Excerpta Latina Barbari. La llista es pot trobar al Thesaurus temporum de Scaliger (1606). La llista data Belus, el primer rei d'Assíria, fins al 2206 aCr.[31]
Llista en àrab
L'historiador àrab al-Yaqubí va incloure en el seu Kitāb at-ta'rīkh, escrit el 873, una llista de reis de «Mossul i Nínive» que comprèn tres reis assiris identificables i una reina: Palūs/Teglatfalassar II (965-936), Ninūs/Tukultininurta II (890-884), Lāwasnasir/Assurnasirpal II (883-859) i Shamīram/Semíramis (810-806).[32]
Segons els estudiosos àrabs (al-Biruní) i revisat per Eduard Sachau a Chronology of Ancient Nations.[33]
Els reis d'Assíria
Nom
Regnat
Notes
pul
790 aC
Belos, Ninus, Nimrod, Fredun, Asur
semíramis
760 aC
Esposa de Pul.
tigleth-pileser
747 aC
Germà de Nabonassar.
salmanesser
729 aC
Sargon d'Accad
sennacherib
719 aC
Guerra amb Egipte-Etiòpia.
esarddon
711 aC
Conquesta d'Egipte
chinyladdon
689 aC
Nabucodonosor, guerra amb els medes, les incursions del temple.
↑Una és l'estàndard, l'altra una traducció armènia més tardana.
↑Per a una discussió sobre les llistes de reis, vegeu Poebel, “Assyrian King List,” 71–90; IJ Gelb, “Two Assyrian King Lists,”Journal of Near Eastern Studies 13 (1954): 209–30.
↑ 6,06,1Hildegard Levy, "Assyria c. 2600-1816 B.C.", The Cambridge Ancient History. Volum 1, Part 2: Early History of the Middle East, 729-770, p. 745-746.)
↑Hamilton, Victor. The Book of Genesis, Chapters 1 - 17. Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802825216.
↑Per a variants, vegeu notes a peu de pàgina 49–56 a Glassner, Jean-Jacques. Mesopotamian Chronicles. Society of Biblical Literature, 2004, p. 155. ISBN 1589830903.
↑Comments on the Nassouhi Kinglist and the Assyrian Kinglist Tradition, J.A. Brinkman,
Orientalia N.S 42, 1973
↑Assyrian Rulers of the Third and Second Millennia BC, A.K. Grayson, University of Toronto Press,
1987, ISBN 0-8020-2605-2
↑The Chronology of Ancient Assyria Re-assessed, B. Newgroix, JACF, vol. 08, pp. 78-106, 1999
↑Landscape and Settlement in the Neo-Assyrian Empire,
T. J. Wilkinson, E. B. Wilkinson, J. Ur, M. Altaweel, Bulletin of the American Schools of Oriental Research, novembre del 2005
↑La història persa de Ctèsies: Introducció, text i traducció, Jan P. Stronk, Wellem Verlag, 2010, pp.30-36.
↑Felix Jacoby cf. FGrH 688 T 11, T 13, T 19, mostra antigues autoritats que consideraven que la llista de reis era semi-fictícia o poc realista en aquella època.
↑«Assyria in Classical Universal Histories», Robert Drews, Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, Bd. 14, H. 2 (abr., 1965), pp. 129-142, en línia aquí
↑"Ovidius, Varro, and Castor of Rhodes: The Chronological Architecture of the 'Metamorphoses'", Thomas Cole, Harvard Studies in Classical Philology, Vol. 102, (2004), pp. 355-422 en línia aquí
↑Preservat per Jordi Sincel·le, trobat a Cory's Ancient Fragments, 1826, p. 70.
↑La llista de rei assiri a l'Excerpta Latina Barbari afirma que Belus va governar 1430 anys abans de la primera Olimpíada (776 aC). Així doncs el data el 2206 aC.
Ascalone, Enrico. Mesopotamia: Assyrians, Sumerians, Babylonians (Dictionaries of Civilizations; 1). Berkeley: University of California Press, 2007. ISBN 0520252667.
Grayson, Albert Kirk. Assyrian and Babylonian Chronicles, 1975.
