Va consolidar les conquestes del seu pare i va afegir a les conquestes el principat arameu de Kharran o Harranu (Haran). A l'est va annexionar la regió de Lakhira i les fortaleses d'Arrapkha (Kirkuk) i Lubda. Va fer una expedició a Nairi on va sotmetre al seu rei Ammebali.[2] Després va atacar als arameus, conquerint part de l'estat de Sukhi (Suhu) al que va sotmetre a tribut, i va dominar els principats de Mamblu (capital Khuzirina) i Gidara (on era rei Muquru), els dos de la regió de Nisibis.
En la lluita contra Babilònia va arribar fins a Dur-Kurigalzu i Sippar, sense trobar oposició, i la frontera es va establir al sud del riu Zab, paral·lela a aquest riu.
Va fer restaurar les muralles d'Assur. A la seva mort el va succeir el seu fill Assurnasirpal II.[3]
↑Edwards, I. E. S. (et al.) (eds.). The Cambridge ancient history. Vol. 2. Part 2. Cambridge: Cambridge University Press, 2008, p. 251-253. ISBN 9780511466779.