Aloisio Sako era un policia de Nouméa quan va ser nomenat vicepresident de la Unió Oceànica (des de 1989), però quan es va convertir en president de l'independentista RDO el 1994, va ser suspès durant un any amb el pretext de "fracàs en el deure de confidencialitat" pel ministre de l'Interior de l'època, Charles Pasqua, que el va convertir en un màrtir a ulls dels seus seguidors i el va fer augmentar la seva popularitat. A les eleccions a l'Assemblea Territorial de Nova Caledònia de 1995 UO va perdre els seus dos escons, i el RDO en va treure un a les llistes del FLNKS.[1]
Arran dels enfrontaments entre canacs i wallisians i futunians a Saint-Louis el gener de 2004, alguns activistes de RDO, encapçalats pel fundador de RDO i ex membre del govern territorial de Pierre Frogier a càrrec de Salut i Serveis Humans social, fins al novembre de 2002, Tino Manuohalalo, se separaren del partit i van formar Moviment dels Ciutadans Caledonians, totalment contraris a la independència. Un altre partit oceànic anti-independentista es va crear posteriorment, el Reagrupament Oceànic a Caledònia (ROC), el secretari general del qual, Jean-Baptiste Felomaki es va unir al Front Nacional Local principis d'abril de 2004.[2]
