Rasa del Molí de Moixons

Rasa del Molí de Moixons

Tipus	curs d'aigua
Inici
Cota inicial	777 m
Entitat territorial administrativa	Pinós (Solsonès)
Localització	Casacremada
Final
Cota final	604 m
Entitat territorial administrativa	Solsonès (Catalunya)
Localització	Pinós
Desembocadura	rasa de la Rovira
41° 52′ 05″ N, 1° 33′ 06″ E B 41° 52′ 30″ N, 1° 31′ 08″ E
Afluents	9 (2xD i 7xE)[1]
Conca hidrogràfica	conca de l'Ebre
Característiques
Dimensió	3,86 () km
Superfície de conca hidrogràfica	6,42 km²
Pendent	4,5 %

La Rasa del Molí de Moixons^[2] és un torrent afluent per l'esquerra de la Rasa de la Rovira que neix a poc més de 800 m. al nord-oest de la masia de Casacremada (Pinós).

Termes municipals que travessa

La Rasa del Molí de Moixons transcorre íntegrament pel terme municipal de Pinós (Solsonès).

Xarxa hidrogràfica

Xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons

La xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons està constituïda per 20 cursos fluvials que sumen una longitud total de 15.522 m.

Distribució municipal

El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Rasa del Molí de Moixons transcorre pels següents termes municipals:

Distribució per municipis de la xarxa[3]
Municipi	Cursos o trams	Longitud que hi transcorre
Riner	4	2.163 m.
Pinós	18	13.359 m.

Principals afluents

Principals afluents de la Rasa del Molí de Moixons
Per la dreta	Cota (en m.)del naixement	Cota (en m.)de la confluència	m. longitud curs principal	m de la seva xarxa hidrogràfica	Ha. de la seva conca	Per l'esquerra
Rasa de Tristany	767	621	3.569	8.333	354,6

Enllaços externs

• Taula amb les dades detallades de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Llanera^{[Enllaç no actiu]}  full de càlcul

Referències

1. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
2. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 2009. Arxivat de l'original el 01-12-2017.
3. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.