Ramón López-Pelegrín Martínez (Guadalajara, 30 d'agost de 1767 - Madrid, 21 de juliol de 1841) va ser un polític espanyol.
Es llicencià en filosofia i teologia a la Universitat de Saragossa. Advocat, abans de la guerra del francès va ser Oïdor de la Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid i conseller d'Estat el 1807. El 1812 va ser a més Fiscal del Consell Reial de Castella (després Tribunal Suprem), on va tenir enfrontaments amb Lorenzo Calvo de Rozas.[1] Fou elegit diputat a les Corts de Cadis durant la legislatura 1813-1814.[2]
Membre d'una coneguda família liberal,[3] de 1815 a 1820 fou membre del Consell Reial i en 1821 fiscal del tribunal Suprem.[4] Durant el Trienni liberal entre juny de 1821 i febrer de 1822 el Ministeri de la Governació d'Ultramar.[5] De 1834 a 1839 seria Pròcer del Regne i senador per Guadalajara.[6]