Ramón de Zabalo Zubiaurre (anglès: Ramón Zabalo) (South Shields, 28 de juliol de 1910 - Viladecans, 1 de gener de 1967)[2] fou un destacat futbolista català dels anys 30.[3]
Malgrat hi ha discrepàncies sobre la seva data i lloc de naixement, la teoria més probable és que Ramón de Zabalo va néixer a South Shields (Anglaterra) el 1910, traslladant-se de petit al barri del Fort Pienc de Barcelona.[4] S'inicià a l'equip del seu barri, abans de fitxar per la UA Horta. El 1928 ingressà al FC Barcelona on disputà 236 partits i es convertí en un defensa dret excepcional, considerat pels especialistes com un dels millors d'abans de la guerra. Durant aquesta s'exilià a França on feu un gran paper al Racing de París guanyant una copa de França. El 1944 tornà al Barça on jugà una temporada més abans de retirar-se al Viladecans.[5]
Fou 11 vegades internacional. Va disputar la fase final del Mundial d'Itàlia 1934, disputant un partit contra Itàlia. Va morir el 1967 a Viladecans.
1 Bosch • 2 Campanal • 3 Chacho • 4 Cilaurren • 5 Ciriaco • 6 Fede • 7 Gorostiza • 8 Hilario • 9 Iraragorri • 10 Lafuente • 11 Lángara • 12 Lecue • 13 Marculeta • 14 Marín • 15 Muguerza • 16 Nogués • 17 Quincoces • 18 Regueiro • 19 Solé • 20 Ventolrà • 21 Zabalo • 22 Zamora • Seleccionador: García Salazar