Rafael de Llança i Esquivel (Can Maians, 1821 - Barcelona, 1893) fou un advocat i polític carlí català.
Biografia
Fill de Rafael de Llança i de Valls i de Dolors Esquivel i Hurtado de Mendoza, va ser tutor del seu nebot Manuel Maria de Llança i Pignatelli, duc de Solferino.[1]
El 1871 es va presentar a les eleccions a diputat a les Corts espanyoles, i el 1873, un any després de l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, va fugir amb el seu nebot a França, on romangueren fins al 1876.[1] Posteriorment, va retornar a Can Maians, on va residir fins a la seva mort.[1]
Referències
