Rafael Arístegui y Vélez

Plantilla:Infotaula personaRafael de Arístegui y Vélez-Ladrón de Guevara
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Rafael Arístegui y Vélez Modifica el valor a Wikidata
15 gener 1794 Modifica el valor a Wikidata
Jerez de la Frontera (província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 novembre 1863 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Guerra
14 de gener de 1851 – 6 de febrer de 1851
  Ministre de Marina
14 de desembre de 1852 – 14 d'abril de 1853
  Ministre de Foment
14 de desembre de 1852 – 19 de gener de 1853

1843 – 1847
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar Tinent General
ConflictePrimera Guerra Carlina
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
PareLuis Segundo Aristegui Robín Modifica el valor a Wikidata
ParentsLorenzo Aristegui Lizarralde, avi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Rafael de Arístegui y Vélez-Ladrón de Guevara (Jerez de la Frontera, 15 de gener de 1794 - Madrid, 9 de novembre de 1863) va ser un militar espanyol que va exercir de governador de Puerto Rico entre 1843 a 1847 i ministre de Marina entre 1852 i 1853. Va ser II comte de Mira-sol.

Biografia

Era fill de Luis Segundo de Arístegui y Rolín, I comte de Mirasol, i d'Antonia Vélez-Ladrón de Guevara y Benítez. Va ser de professió militar i amb grau de brigadier va manar una divisió en la defensa de Bilbao contra els exèrcits carlistes l'any 1835. En 1843 és ascendit a tinent general i nomenat governador i capità general de Puerto Rico, càrrec que va ocupar fins al desembre de 1847[1] Va tornar a Espanya i en 1848 fou nomenat senador vitalici[2] i capità general de Castella La Nova, des de 1848 a 1850[3][4][5][6]

En 1850 fou nomenat Capità general d'Andalusia, càrrec que deixà quan fou nomenat ministre de Guerra en el govern de Juan Bravo Murillo el gener de 1851. Entre 1852 i 1853 fou ministre interí de Foment i ministre de Marina en el gabinet de Federico Roncali Ceruti. Després tornà a la Capitania General d'Andalusia fins a 1854 i després fou director de la Caserna d'Invàlids d'Atocha en 1856.[7] El 1850 va ingressar a l'Orde de Sant Jaume.[8]

Endemés de la Creu Llorejada de Sant Ferran, també fou guardonat amb les grans creus de l'Orde de Carles III, de l'Orde d'Isabel la Catòlica i de l'Orde de Sant Hermenegild.[9]

Referències

  1. Gazeta de Madrid, 20-10-1847. Reial decret admetent al comte de Mirasol la dimissió dels càrrecs de governador, Capità general i president de l'audiència de Puerto Rico
  2. Fitxa del Senat
  3. Gazeta de Madrid de 04/07/1848. Real decreto confiriendo el cargo de Capitán general de Castilla la Nueva al conde de Mirasol.
  4. Gazeta de Madrid de 11/09/1848. Reial decret admetent la renúncia que del càrrec de Capità general de Castella la Nova ha fet D. Rafael Aristegui, Conde de Mirasol.
  5. Gazeta de Madrid de 05/07/1849. Reial decret nomenant al Comte de Mirasol Capità general de Castella la Nova.
  6. Gazeta de Madrid de 08/03/1850. Reial decret nomenant Capità general de Castella la Nova al Tinent general D. Fernando Fernández de Córdova per haver conferit al Comte de Mirasol, que exercia aquest càrrec, una comissió important que motivarà la seva absència d'aquesta cort.
  7. Gazeta de Madrid de 19/10/1856. Reial decret nomenant Director de la caserna d'Invàlids d'Atocha al Tinent General D. Rafael de Aristegui, Comte de Mirasol.
  8. Rafael Arístegui al Museu del Prado
  9. Biografia a todoavante.es



Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc de Paula de Figueras i Caminals
Ministre de la Guerra

(gener-febrer) 1851
Succeït per:
Francisco Alejandro Lersundi y Ormaechea
Precedit per:
Joaquín de Ezpeleta Enrile
Ministre de Marina

1852-1853
Succeït per:
Antonio Doral y Anuncibay
Precedit per:
Manuel Bertrán de Lis y Ribes
Ministre de Foment

1852-1853
Succeït per:
Antonio Benavides y Fernández de Navarrete
Precedit per:
Santiago Méndez de Vigo
Governador de Puerto Rico

1843-1847
Succeït per:
Joan Prim i Prats

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!