Federico Roncali Ceruti (Cadis, 31 de maig de 1806 - Madrid, 4 d'abril de 1857) fou un polític i militar espanyol, comte d'Alcoi, cap de govern i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
Era fill del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia, cavaller de l'Orde de Sant Jaume[1] i germà de Joaquín Roncali y Ceruti. Militar com el seu pare, va lluitar en la campanya del Nord durant la primera guerra carlina, després de la qual fou ascendit a mariscal de camp. El 1840 fou destinat a la divisió de Castella la Nova. Milità al Partit Moderat i va tenir friccions amb Baldomero Espartero, raó per la qual va donar suport Ramón María Narváez.[2] Aquest el va nomenar capità general de Navarra (1843) i de València. Ocupant aquest càrrec va reprimir durament la Rebel·lió de Boné liderada pel coronel de cavalleria i comandant de carabiners Pantaleón Boné, qui es va fer amb la ciutat d'Alacant durant 44 dies fins a la seva execució. La duresa de la repressió li va valdre el 1846 que la reina Isabel II d'Espanya li concedís el títol de comte d'Alcoi.[3]
En 1845 fou nomenat senador vitalici[4] i durant uns dies fou ministre de guerra en el govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo. Després fou destinat com a capità general a Granada i Galícia. De 1848 a 1850 fou capità general de Cuba. Fou també President del Consell de Ministres i ministre d'Estat del 14 de desembre de 1852 al 14 d'abril de 1853.
Referències
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small}
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
