Brahms va descriure el quintet a la seva amiga Clara Schumann com a "una de [seves] obres més bones" i va dir a Simrock, "no has tingut mai una obra meva tan bonica." És un "Quintet amb viola" dins del que és indicat per a quartet de corda amb una segona viola.
Anàlisi musical
L'obra consta de tres moviments:
Allegro non troppo ma con brio
Està estructurat en la forma sonata. El primer grup temàtic està en fa major, i el segon està en la major, la primera de les "relacions mediants omnipresents" en aquesta obra.[1]
Grave ed appassionato — Allegretto vivace — Tempo I — Presto — Tempo I
En forma de doble variació. El primer tema es basa en un sarabanda que Brahms va escriure el 1854, mentre que el segon tema es basa en un gavota que també va escriure el mateix any. El moviment comença a do♯ major, i acaba en la tonalitat relativa principal, la major, una altra mediant.[1]
Allegro energico — Presto
És una fusió de la forma sonata i contrapunt. La tonalitat final del moviment anterior, la major, i la tonalitat d'aquest moviment, fa major, representen un altre cop, una relació en la mediant.[1]
_b_221.jpg)
