Quartet per a piano núm. 2 Brahms l'any 1866 |
Forma musical | Sonata |
---|
Tonalitat | La major |
---|
Compositor | J. Brahms |
---|
Creació | 1861 |
---|
Data de publicació | 1863 |
---|
Catalogació | Op. 26 |
---|
Durada | 50'
- Allegro non troppo
- Poco adagio
- Scherzo: Poco allegro
- Finale: Allegro
|
---|
Opus | 26 |
---|
Instrumentació | piano, violí, viola i violoncel |
---|
|
El Quartet per a piano i corda núm 2, en la major, Op. 26 de Johannes Brahms fou acabat de compondre en la mateixa època que el seu Quartet per a piano núm. 1, l'octubre de 1861, quan vivia a la seva ciutat natal, Hamburg.[1] Segons Geiringer, el quartet va ser estrenat amb el Quartet Hellmesberger i el mateix Brahms al piano, el 29 de novembre de 1862 a Viena.[2][3]
S'observa clarament la influència de l'obra de Franz Schubert.[4][1] En el quartet destaca l'experimentació amb la forma sonata del primer moviment, en introduir variacions, i la seva proximitat a les formes de l'estil de la primera escola vienesa.
Anàlisi musical
Dura aproximadament uns 50 minuts, aquest quartet és el més llarg de la música de cambra de Brahms per interpretar. L'obra està escrita per a piano, violí, viola i violoncel, i està dividida en quatre moviments:
- Allegro non troppo
- Poco adagio
- Scherzo: poco allegro
- Allegro, alla breve
El primer moviment, en la tonalitat de la major, està en la forma sonata; el compàs és de 3/4. El segon moviment, en mi major, és un rondó en compàs 4/4. El tercer moviment té la tonalitat de l'Scherzo en la major i la del Trio, en re menor. Ambdues seccions estan en la forma sonata i en compàs ternari (3/4). El darrer moviment, en la major, té la forma de rondó-sonata.
Referències
- Altres fonts
|
---|
Biografia | | |
---|
Música | Orquestral | |
---|
Vocal | |
---|
Cambra | |
---|
Piano | |
---|
|
---|
Cultura | |
---|
|
|
---|
Duets | | |
---|
Trios | |
---|
Quartets | |
---|
Quintets & Sextets | |
---|
|