Queer as Folk és una coproducció televisiva dels Estats Units i el Canadà, produïda per Showtime i Temple Street Productions, basada en la sèrie britànica del mateix nom creada per Russell T. Davies.[1] Els guionistes principals són Ron Cowen i Daniel Lipman, que també la produïren junt amb el president de Warner Bros, Tony Jonas.[2] És una de les sèries més canòniques pel que fa a la representació de l’homosexualitat masculina.[3]
La sèrie narra la història de cinc homes gais que viuen a la ciutat de Pittsburgh a l'estat de Pennsilvània: Brian, Justin, Michael, Emmett i Ted; d'una parella de lesbianes, Lindsay i Melanie; i de la mare de Michael, Debbie. Un altre dels personatges principals, Ben, s'introdueix a la segona temporada.[4] La sèrie es va gravar al Canadà.
La sèrie tracta sense inhibició i amb realisme l'estil de vida d'un grup de gais i lesbianes que viuen en l'actualitat a Nord-amèrica, coneguts com a «working class boys». Combina en parts iguals drama, humor i sexe. Un aclariment «Queer as Folk és la celebració de les vides i les passions d'un grup d'amics gais. No tracta de reflectir tota la societat gai» apareixia abans de cada episodi a la cadena Showtime, però no a Showcase.
El títol de la sèrie ve d'una expressió dialectal d'algunes parts del Nord d'Anglaterra «there's nought [pronunciat col·loquialment com 'nowt'] so queer as folk«, que significa «res és més tan estrambòtic com la gent». També és un joc de paraules, ja que queer significa ‘gai’, a més a més d'‘estrany, estrambòtic’.[5]
La sèrie va aconseguir grans quotes d'audiència. De fet, al Canadà, la sèrie va tenir tant d'èxit i tanta audiència que, al final de la cinquena temporada tants anunciants hi havien comprat l'espai a la publicitat que Showcase va haver d'acomodar els capítols per a emetre'ls durant una hora i deu minuts, amb la finalitat de no tallar cap escena. Açò no va passar a Showtime, a que no emet publicitat .
La sèrie es va emetre durant cinc temporades (del 2000 al 2005 a Showtime, i del 2001 al 2005 a Showcase). Alguns fans pensen que la sèrie podria haver durat una temporada més. La major part dels actors tenien un contracte per a sis temporades però, d'acord amb un rumor, fou renegociat al final de la primera per a quedar en cinc.
De qualsevol manera, Showtime era conscient de l'augment dels costos de producció. Així i tot, part de l'equip pensava que Showtime no volia ser coneguda com una cadena gai, fet pel qual van cancel·lar la sèrie. Públicament, si més no, Ron Cowen i Daniel Lipman comentaren que no creien que hi haguera més que explicar, i Randy Harrison (Justin) va declarar que, si la sèrie hagués continuat una sisena temporada, ell no hauria continuat.
Showcase, que obtenia prou beneficis de la publicitat, va considerar breument produir una sisena temporada, però com Showtime posseïa la major part dels drets i finançava la major part, desestimaren la idea.
La sèrie ha estat emesa setmanalment al Brasil sota el nom Os Assumidos pel canal de cable Cinemax. Des del 9 de gener de 2006, la sèrie s'emet setmanalment a Alemanya sota el títol original, al canal obert ProSieben. Recentment[Quan?] ha estat també emesa per la cadena espanyola Cuatro.
Queer as Folk és una sèrie amb música d'avantguarda. Hi ha editats diferents discs amb la banda sonora. També conté unes escenes eròtiques força explícites.
En el primer episodi ens trobem als quatre amics acabant una nit de marxa a la discoteca gai anomenada Babylon. Un cansat Brian es troba per primera volta amb el sensible i artístic Justin, un estudiant d'institut de 17 anys que es converteix en molt més que un rotllo d'una nit. Brian també es converteix en pare eixa nit, del xiquet d'una amiga, Lindsay, una professora d'art, i de la seua parella, Melanie, una advocada que detesta Brian tant com Lindsay l'estima. Debbie és la mare de Michael, i una activista prodrets gai. Ella és cambrera al Liberty Diner, que serveix de refugi per al grup d'amics. El germà de Debbie, Vic, és un malalt terminal de la sida, i viu amb ella.
Els personatges s'interrelacionaran de diferents maneres al llarg dels cinc anys. L'aparentment indestructible amor platònic de Michael per Brian alimenta la història, que ocasionalment es narra amb veu en off. L'eixida de l'armari de Justin i la incipient relació amb Brian té efectes inesperats a la vida de Michael i Brian. Justin li ho conta tot a la seua amiga i companya heterosexual de l'institut, Daphne, mentre tracta de lluitar amb els seus companys de classe homòfobs i amb els seus pares, sorpresos i a punt de divorciar-se, Craig i Jennifer. Més endavant, en la segona temporada, Justin i Michael crearan un còmic de sexe gai explícit, amb Rage: Gay Crusader com a superheroi, un personatge inspirat en Brian.
Gus, el fill de Brian, criat per Lindsay i Melanie, es converteix en el focus de diversos episodis, en els quals es tracten els problemes dels drets paternals. Ted és el comptable de Melanie, i durant molt de temps va estar enamorat de Michael. Ell i Emmett sempre foren bons amics, però a poc a poc es converteixen en amants segons avança la sèrie. La seua relació acaba quan Ted, aturat i amb un expedient criminal obert per crear un web pornogràfic, es torna addicte a la metamfetamina o Crystal Met. A la quarta temporada, Brian, que ha perdut el seu treball per ajudar Justin,en comptes d'un client polític antigai, obri la seua pròpia agència. Posteriorment s'assabenta que té càncer testicular. Brian no vol que els seus amics ho sàpiguen perquè se sent «imperfecte» i creu que no van a voler-lo si s'assabenten de l'operació en la qual hauran de seccionar-li un testicle. Michael es casa amb Ben, que és seropositiu, i ambdós adopten un fill, Hunter, que també és seropositiu com a resultat de les seues experiències com a prostitut juvenil i la seua mala vida.
La relació de Melanie i Lindsay, encara que a la superfície representa una relació més estable, és bastant inestable. Ambdues s'enganyen en diferents punts de la sèrie, així com busquen suport en terceres persones just després de casar-se en una cerimònia, i es mantenen separades quasi tota la quarta i quinta temporada. Melanie és fecundada per Michael a través de la inseminació artificial en la quarta temporada, pel que els dos amics són ara copadrastres. La nova agència de publicitat de Brian, Kinnetic, es converteix en un èxit gràcies a la combinació de la lleialtat de la seua clientela i de la seua publicitat trencadora. Com a resultat d'açò, Brian compra el Club Babylon al seu propietari ara arruïnat.
A la quinta i darrera temporada, els xics s'han transformat en homes i la sèrie, tal vegada més còmoda en el seu rol d'entreteniment per al públic gai, toca temes polítics amb molta més força.
Una campanya política anomenada Proposta 14 es presenta durant gran part de la darrera temporada com un probable obstacle a les relacions familiars que els quatre principals protagonistes han creat. Aquesta proposta, com molts recents moviments legislatius que han afectat diferents estats dels Estats Units, tracten d'il·legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe, l'adopció i altres drets civils. Les diferents maneres en què aquesta proposta podria afectar els personatges es conta quasi a cada episodi. Es mostra Debbie, Justin, Jennifer, Daphne, Emmett, Ted, Michael, Ben, Lindsay, Melanie i els xiquets enfrontant-se i lluitant-hi en contra tant per mètodes actius, com per contribucions polítiques o altres mètodes democràtics, però es trobaran amb una forta oposició, discriminació, odi visceral i retards polítics al seu veïnat.
La sèrie arriba al seu punt màxim quasi al final quan una bomba esclata en una festa benèfica contra la Proposta 14, que es desenvolupa al Club Babylon de Brian (després de diferents canvis d'emplaçament, a causa de discriminacions), que provoca la mort de quatre persones (incloent-hi un personatge secundari) i 67 ferits 67.
Aquest horrible esdeveniment marcarà la línia agredolça dels tres darrers episodis en els quals Brian, aterrit per la seua quasi tercera pèrdua de Justin, li declara finalment el seu amor. Els dos, fins i tot planegen una boda, però les habilitats artístiques de Justin criden l'atenció d'una agència de Nova York, i els dos prenen una decisió d'acord amb un acostament més realista de la relació que funcionaria entre els seus personatges. Melanie i Lindsay, donant-se una nova oportunitat, tornen, però es muden al Canadà, per a «criar (als seus fills) en un ambient on no se'ls diga res, ni se'ls separe per discriminació, ni hagen de patir per les seues vides».
A Espanya el darrer capítol de la sèrie es va emetre la matinada del 13 d'octubre de 2007, tancant així el cercle de les cinc temporades amb un final que recorda els comenençaments, eixe és precisament el missatge que es vol donar: amb els anys tot canvia, però algunes coses deuen romandre iguals.[cal citació]
Una de les característiques és que cada capítol acaba amb una cançó diferent que al·ludeix al tema de l'episodi. La banda sonora compren cançons de, entre d'altres, Queen, Junkie XL, Madonna, Peter Rauhofer, The Chemical Brothers, The Cure, Antiloop, Amanda Ghost, Broken Social Scene, Burnside Proyect, Cassius, Chris Zippel/Namtrak, Cyndi Lauper, Daft Punk, Deborah Cox, Delirium, The Smiths, Underworld, DV Roxx, Fatboy Slim, Geri Halliwell, Goldfrapp, Heather Small, IIO, Jason Navis, Kosheen, Mandalay, Marilyn Manson, Kylie Minogue, Origene, Roc Project Feat. Tina Arena, Dj Tiesto, Doves, Satoshi Tomiie, Scissor Sisters, Pet Shop Boys, Sneaker Pimps, Soundtrack Of Our Lives, The Reindeer Section, Touch and Go, TV On The Radio, Yoko Ono, Danny Tenaglia, Placebo, Full Frontal, Sarah McLachlan, Junior Vasquez, Garbage, Ultra Naté, Black i Peter Presta.
Michael està profundament enamorat de Brian, encara que aquest no li correspon i moltes voltes el manipula en saber que ell l'estima. Michael està molt gelós de Justin i sempre tenen discussions, moltes voltes es comporta com un xiquet, però en la majoria dels seus actes és responsable.
La versió americana de Queer as Folk es va convertir en un número u als rànquings d'audiència. El màrqueting inicial de la cadena era que la sèrie fos dirigida principalment al públic gai (i d'alguna manera, per a lesbianes), així i tot, un important número d'audiència estava format per dones heterosexuals.
esdevingué la primera sèrie d'emissió publica que presenta homes nus integrals sense pudor. No es tornaria a produir fins anys més tard, quan l'eròtica masculina es presenta però sempre en contextos marginals (True Blood)[9] o històrics (Spartacus: Blood and Sand).[10]
Són moltes i innovadores les escenes de Queer as Folk, començant pel primer episodi, que contenia la primera escena de sexe explícit entre dos homes (incloent-hi masturbació mútua, sexe anal), encara que les escenes foren basades en la versió de la sèrie britànica. A pesar de la franca descripció del consum de drogues i sexe casual en escenes de clubs gais, l'esperada reacció dels conservadors mai es va generar.
Inicialment, la majoria dels actors mantenen, en la vida real, una orientació sexual ambigua perquè no es desvincula dels seus personatges, causant moltes especulacions entre l'audiència. Des d'eixe moment, Randy Harrison, Peter Paige, Robert Gant i Jack Wetherall han declarat que són gais, Thea Gill ha declarat ser bisexual [1] Arxivat 2009-02-03 a Wayback Machine., i la resta del repartiment diuen ser heteros (per exemple, Gale Harold, Michelle Clunie i Hal Sparks) o han evitat el debat públic sobre la seua orientació sexual.
Planteja una universalització en la vida quotidiana de les persones LGTBI que volen sentir-se orgullosos de les seves vides.
Controvertits arguments han estat tractats a Queer As Folk inclou: prometatge, matrimoni per a tots, recreació del consum de drogues i abús (cocaïna, metamfetamina, èxtasi, GHB, ketamina, cànnabis); adolescencia i vellesa, adopció gai, inseminació artificial; sexe segur, estat de la sida, prostitució de menors; sacerdots catòlics gais; discriminació al treball basat en l'orientació sexual, maltractament familiar i de l'entorn, migració per rebuig social, l'abús i persecució policial, etiqueta i classes socials gais; consciència de grup, associacionisme, corrents polítiques i lobby gai; la indústria de la pornografia a internet i trobades casuals amb seropositius amb risc d'infecció.
La sèrie fou ambientada a la ciutat de Pittsburgh a l'estat de Pennsilvània, aquesta es mostra amb bona llicència de creativitat. Pittsburgh fou escollida com la més semblant a l'escenari on s'ambientà la sèrie del Regne Unit, Manchester a Anglaterra. Encara que Pittsburgh no té un gran barri gai com San Francisco o Nova York, quasi totes les escenes de l'avinguda Liberty foren rodades a la zona de Church i Wellesley de Toronto, que és el barri gai de la ciutat. De fet ni una sola escena va ser gravada en la vertadera avinguda Liberty de Pittsburgh. Es va escollir Toronto com a centre de producció de la sèrie donat el seu baix cost de producció per a les sèries de televisió. A més, el barri gai de Toronto té l'aspecte que feia menester als productors per a donar vida a la seua visió de l'Avinguda Liberty.
El bar central de Woody, al Pittsburgh fictici, és el nom real d'un famós bar gai de Toronto. En un episodi de la temporada 4 en el qual diferents personatges viatgen a Toronto, el vertader bar Woody fou anomenat «Moosie's». Mentre Pegasus, un popular club gai de Pittsburgh, és localitzat a la vertadera Avinguda Liberty, en realitat, aquesta no és la meca gai que pretén ser a la sèrie. La sèrie té, a voltes, referències humorístiques de la imatge a la comunitat gai. En alguns episodis (Gai com les Flames) apareix, un avorrit drama políticament correcte amb el qual Brian no està particularment d'acord.
L'orgull, el moviment, la lluita, el reconeixement, la universalització, la solidaritat, la compassió, l'amor, l'odi i l'avorriment són anhels, aspiracions, i altres sentiments representats a la sèrie.
La sèrie americana fou innovadora en molts aspectes i va generar controvèrsia dins de la comunitat gai sobre la interpretació de temes de gais i lesbianes en Queer as Folk. Igual que l'original britànic, ha estat criticada per persones de la comunitat gai perquè pensen que la imatge que ofereixen al voltant de l'homosexualitat no és gaire realista, incloent-hi les relacions sentimentals i l'estil de vida.[cal citació] Els productors del programa destacaren des del començament en una declaració per escrit que apareixia al final de cada capítol (Temporades 1-3) i a la premsa, que no es tracta de fer una representació en general. Alguns columnistes gais, troben que la sèrie presenta una visió molt poc realista de la vida de gais i lesbianes, a més a més de promoure certs punts de vista. S'ha criticat l'absència de persones de minories racials, la representació poc realista de clients en bars i clubs (excessivament atractius), l'abundància de sexe públic prohibit en molts llocs dels Estats Units, i finalment, la denigració de certs aspectes de la vida d'alguns gais així com el sexe sense preservatiu, mentre que es fa un tractament benigne de l'ús de droga dura i infidelitats que, segons els crítics, és una presa de posició en assumptes controvertits dins de la comunitat gai.
Tot i aquestes crítiques dins la mateixa sèrie americana hi queden reflectides i és un exponencial més de la situació real de la població LGBT. També ha estat criticada entre el públic gai espanyol, poc obert a les realitats diverses al si de la comunitat gai espanyola.[cal citació]
Les lesbianes espanyoles també critiquen que no s'hi tracta bé el tema lèsbic. Com a seqüela de Queer as Folk es va rodar The L Word d'acord amb els cànons estètics o d'imaginari lèsbic.[3]
La falta de realisme de l'escenari també ha estat criticat, des de la descripció del programa, l'ambient gai a Pittsburgh es mostra molt més urbà i probablement sofisticat del que és en realitat. Un ambient similar seria més probable de trobar-se en ciutats cosmopolites com San Francisco, Nova York, Washington, Chicago, Los Angeles, Atlanta, Boston, Houston, o Miami. La sèrie presenta un Pittsburg com a parangó aglutinador de les iniciatives i fets de la sèrie d'un territori extens com nord Amèrica.
Disc 1:
Disc 2:
2001
2002
2003
2004
2005