El Quartet per a piano núm. 2 en re menor, op. 30, és una composició de música de cambra del compositor romanès George Enescu, escrita entre el juliol de 1943 i el maig de 1944. La partitura està dedicada a la memòria del seu professor de composició Gabriel Fauré.[1]
Enescu va començar a treballar en el seu segon quartet de piano el juliol de 1943. El primer moviment es va acabar el 27 de juliol a Bucarest, el segon moviment el 27 d'agost a Dorohoi i la partitura es va completar el 4 de maig de 1944 a la vila Luminiș del compositor, prop de Sinaia, tot durant la pitjor part de la guerra per a Romania. No obstant això, conté algunes de les seves músiques més tranquil·les.[2][3]
La primera representació de l'obra va ser feta a la Biblioteca del Congrés de Washington, DC, per l'Albeneri Trio (Alexander Schneider, violí; Benar Heifetz, viola; Erich Itor Kahn, piano) amb el violista Milton Katims, el 31 d'octubre de 1947, sota els auspicis de la Fundació Elizabeth Sprague Coolidge, una incansable promotora de la música de cambra a la primera meitat del segle xx. Un rival per a l'estrena va ser una actuació per la ràdio francesa d'Yvonne Astruc, violí, Maurice Vieux, viola, Charles Bartsch, violoncel, amb el compositor al piano, el 29 d'octubre, però gairebé amb seguretat el 1948 en lloc del 1947.[4]
El quartet es divideix en tres moviments:
L'estil del segon quartet de piano és molt més refinat, complicat i misteriós que l'estil del primer. El primer moviment, en re menor, és en forma sonata-allegro; el segon moviment lent, en mi major, es presenta en forma de cançó en tres parts, amb introducció i coda; el final és un moviment ràpid i agitat en forma de sonata lliure en re menor, però acaba amb una coda en re major. Característicament per a Enescu, el quartet es construeix cíclicament: la idea inicial del primer moviment genera la substància temàtica de tot el quartet. Es troben fragments o cèl·lules d'aquesta idea, sovint transformades i integrades en la composició d'altres temes principals.[5]