El quítxua santiagueño, o simplement "la quichua", és una subvarietat del quítxua meridional parlada a la província de Santiago del Estero i el sud-est de la província de Salta (Argentina).[1] A Santiago del Estero, s'estén només pels departaments de Figueroa, Robles, Sarmiento, San Martín, Silipica, Loreto, Atamisqui, Avellaneda, Salavina, Quebrachos, Mitre, Aguirre i part dels departaments de Moreno, Brigadier Juan Felipe Ibarra i General Taboada al llarg del río Salado del Norte.[2] La llengua també la coneixen a l'àrea metropolitana de Buenos Aires prop de seixanta mil persones emigrades,[3] així com 80.000-100.000 a la regió.[4]
És diferent del quítxua sudbolivià, però amb una similitud lexical del 81% amb aquest. Existeix una càtedra per al seu estudi i conservació en la Universitat Nacional de Santiago del Estero.