Pèire d'Alvernha (Clarmont d'Alvèrniasegle xii) fou un trobador occità. Era fill d'un burgès de Clarmont, es va fer canonge però trencà amb l'església i es va fer joglar cap al 1170. El seu mestre fou Marcabrú i fou un poeta moralitzador. Es coneixen 24 composicions seves, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn, i se'n conserva una vida. Es conserva la música de dues composicions.
La composició més famosa és Cantarai d'aqestz trobadors (323,11)[1] on fa una sàtira de diversos trobadors contemporanis seus: concretament de Peire Rogier; Giraut de Bornelh; Bernart de Ventadorn; un, encara no ben identificat, llemosí de Briva (de Briva'l lemozis); un Guilhem de Ribas, potser català, de qui no tenim cap composició; Grimoart Gausmar; un Peire de Monzó, de qui no tenim més dades tot i que sembla clarament d'origen ibèric; Bernat de Saissac (en alguns cançoners Bertran), no identificat; Raimbaut d'Aurenga; Eble de Sanhas, trobador de qui es conserva només una composició; Gonzalo Ruiz, certament hispànic, encara no ben identificat; un veilletz lombartz, que s'ha identificat amb Peire de la Cavarana; i en la darrera estrofa Peire d'Alvernha es satiritza a si mateix.[2] A finals del XII, el Monjo de Montaudon reprengué la sàtira amb trobadors contemporanis de la seva època.
Alberto Del Monte, Peire d'Alvernha, Liriche, Torino 1955
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 124
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 138-140 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Peire d'Alvernha és el número PC 323]
.jpg)
.jpg)
