Miniatura que representa Pèire de Vic obtenint l'esparver BnF ms. 854 fol. 135; cançoner I
Aquest trobador pertanyia a la família acomodada del senyor de Castelvielh de Vic. Va cursar els seus estudis al monestir benedictí de Sant Guerau d'Orlhac a Aquitània on va prendre l'hàbit benedictí. Va viatjar molt a la cort d'Alfons I el Cast de qui fou protegit. Destacà en la cançó realista i satírica, d'inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards.
Es conserva una vida prou extensa d'aquest trobador. S'hi explica que tot i essent monjo, feia poemes i li permeteren de fer una vida mundana on menjava carn i festejava les dones. En aquestes festes poètiques hauria guanyat un esparver, com es veu en la miniatura del cançoner I, que il·lustra aquest paràgraf.
Es conserven 18 composicions d'aquest trobador. De dues d'elles es conserva la melodia.
Pèire de Vic és sobretot conegut pels enuegs (literalment 'enuigs') que són peces on s'enumeren sèries de coses que molesten. Pèire de Vic fou el creador d'aquest tipus de subgènere que tindrà continuïtat, entre d'altres, en Jordi de Sant Jordi.
Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 209
Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Pèire de Vic és el número PC 305]
Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 163-166 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
.jpg)
.jpg)
