LaProvença (Provença en occitàprovençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada a Occitània. S'estén des de la riba esquerra del Roine (Ròse, en occità) fins a la riba dreta del Var, on fa frontera amb l'antic comtat de Niça, situat al sud de la riba esquerra (fins al 1388 però, el comtat de Niça formava part de la Provença).
Geografia
Els departaments pertanyents a l'antic reialme (annexat a França per Lluís XI) i antiga província reial francesa van ser inclosos dins la regió administrativa de la Provença-Alps-Costa d'Atzur (Provença-Aups-Còsta d'Azur, en occità), la qual engloba els departaments dels Alps de l'Alta Provença (04), dels Alts Alps (05), dels Alps Marítims (06), de les Boques del Roine (13), del Var (83) i del Valclusa (84). Culturalment i històricament, també podem considerar que la part sud dels departaments de l'Ardecha (també Ardecha, en occità) (07) i de la Droma (26) (Droma, en occità) i la part est del Gard (30) (també Gard, en occità) són provençals.
Clima i topografia
La Provença és una regió amb un clima privilegiat, beneficiat per la influència de la Mediterrània, amb estius calorosos i secs. Els hiverns són suaus prop de la costa, generalment humits a l'est, però són més rudes al nord. La vegetació és de tipus mediterrani i la sequera d'estiu fa d'aquesta zona un lloc vulnerable als incendis.
Llengua
La llengua pròpia de la Provença és la llengua d'oc (també anomenada llengua occitana), branca oriental del sud-occità, la qual comprèn també el llenguadocià. El provençal i el niçard són les variants locals d'aquesta llengua d'Oc. Parlada per unes 500.000 persones[1] i entesa per diversos milions, la llengua d'Oc a la Provença s'està renovant actualment. El 2003, el Consell Regional va votar una moció que afirmava que la llengua occitana és la llengua pròpia de la Provença. Fins al segle xix, el terme provençal, associat als trobadors, designava tota la llengua d'Oc. El 1854, entorn de Frederic Mistral, es forma el Felibritge, associació literària que pren com a objectiu la renaixença nacional del Miègjorn per a la literatura i particularment la poesia.
L'Institut d'Estudis Occitans i el Felibritge asseguren avui l'essencial del treball de recuperació lingüística, a la Provença, com al conjunt de l'Occitània.
Història
Antiguitat
S'han trobat restes que demostren la presència de tribus nòmades i poblaments humans a la Provença des de fa 300.000 anys. Foren els mercaders fenicis i grecs qui hi van introduir la vinya, avui tan important.
Deu el seu nom a l'època romana que la coneixia com a Provincia (una de les primeres àrees conquerides per Roma a fora d'Itàlia). Provincia va formar part de la Gàl·lia Transalpina (és a dir més enllà dels Alps, per als romans), rebatejada Gàl·lia Narbonesa (del nom de la capital de la província romana, Narbona) al segle i aC.
El cristianisme arribava a la Provença molt aviat i la regió era ja extensament cristianitzada al segle iii, amb nombrosos monestirs i esglésies. La Provença va començar el declivi per les seqüeles de la caiguda de l'Imperi Romà, patint nombroses invasions: visigots al segle v, els francs en el segle vi i els àrabs al segle viii, així com atacs de pirates amazics i eslaus.
L'any 1167, Alfons el Cast va obtenir el comtat. Per conservar la Provença, va caldre vèncer els alçaments atiats a la Camarga i a Argença pels partidaris de Ramon V de Tolosa, els quals dominaven la plaça forta d'Albaron, recuperada per la facció barcelonina amb l'ajuda de la flota genovesa; el 1167, amb el suport dels vescomtes de Montpeller, de l'episcopat provençal i de la casa de Baus, que havia abandonat la seva anterior política antibarcelonina, els regents catalanoaragonesos van poder considerar consolidat el domini sobre la Provença. Malgrat tot, el casal de Tolosa va continuar actuant en terres provençals fins que, el 1176, Alfons el Cast concertà la pau de Tarascó amb Ramon V, en què, a canvi del pagament de trenta mil marcs d'argent, el comte de Tolosa renunciava a les seves pretensions sobre la Provença, el Gavaldà i el Carladès. Aquesta pau resultà de l'enfortiment a Occitània de la posició d'Alfons el Cast, el qual, entre 1168 i 1173, aprofitant el conflicte de Ramon V amb Enric II d'Anglaterra, va aconseguir el vassallatge de molts senyors occitans, gràcies a la seva condició d'aliat d'Enric II.
El 1173, Alfons I confià el comtat al seu germà Ramon Berenguer IV de la Provença, que fou assassinat el 5 d'abril de 1181 pels soldats d'Ademar de Murviel en la guerra que enfrontava els senyors de Llenguadoc i els mateixos catalans contra el comte de Tolosa. Aleshores, Alfons I confià el comtat a Sanç. Però, el 1185 fou desposseït per Alfons després de signar un tractat de pau amb la casa de Tolosa, i passà a mans dels seu nebot Alfons II de la Provença.
El tractat de Corbeil fou el final d'un possible estat català-occità. Els reis de França, però, van continuar sent hostils i, el 1272, el rei va haver de fortificar el Sabartès, amenaçat pels francesos.
.svg){kind=small}
