El programa Explorer és un programa d'exploració espacial dels Estats Units que proporciona oportunitats de vol per investigacions de física, heliofísica, i astrofísica des de l'espai.[1] Amb 90 missions espacials llançades des del 1958, encara és en actiu. Començant amb l'Explorer 6, com a programa de la NASA, i ha treballat amb una varietat d'altres institucions i empreses, incloent a molts socis internacionals.
El programa Explorer va ser el primer intent dels Estats Units per llançar un satèl·lit artificial. Va començar com una proposta de l'Exèrcit dels Estats Units per col·locar un satèl·lit científic en òrbita durant l'Any Geofísic Internacional; no obstant això, aquesta proposta va ser rebutjada en favor del Programa Vanguard de la Marina americana. El programa Explorer va ser posteriorment restablert per posar-se al dia amb la Unió Soviètica després que llancesin el Spútnik 1 el 4 d'octubre de 1957. (Vegeu: Crisi de l'Spútnik) L'Explorer 1 va ser llançat el 31 de gener de 1958. A més de ser el primer satèl·lit dels EUA, és conegut pel descobriment del cinturó de radiació de Van Allen.
El programa Explorer va ser transferit a la NASA, que va continuar utilitzant el nom en una sèrie de missions espacials relativament petites encara en curs avui en dia, típicament un satèl·lit artificial amb un enfocament científic. A través dels anys, la NASA ha posat en marxa una sèrie de naus espacials Explorer transportant una àmplia varietat d'investigacions científiques.
Els satèl·lits Explorer han realitzat descobriments importants: la magnetosfera de la Terra i la forma del seu camp de gravetat; el vent solar; propietats dels micrometeoroides que plouen sobre la Terra, com també raigs, còsmic, ultraviolats, i raigs X del sistema solar i l'espai exterior; física ionosfèrica; plasma solar; partícules energètiques solars; i física atmosfèrica. Aquestes missions també han investigat la densitat de l'aire, radioastronomia, geodèsia, i astronomia de raigs gamma. Diversos telescopis espacials han realitzat una àmplia varietat de descobriments, incloent el primer asteroide troià de la Terra.
El Explorers Program Office al Goddard Space Flight Center a Greenbelt, Maryland, proporciona una gestió de les múltiples missions d'exploració científiques al programa de vol espacial Explorer. Les missions es caracteritzen per un cost relativament moderat, més de petites a mitjanes missions que són capaces de ser muntades, provades i llançades en un curt interval de temps comparades amb els grans observatoris.[2]
Les categories de l'Explorer inclouen el MIDEX, SMEX, UNEX, i altres.[3] Existeix un subprograma anomenat Missions of Opportunity (MO) que ha finançat instruments de missions que no formen part de la NASA.
Els llançadors s'inclouen el Jupiter C (Juno I), Juno II, diversos coets Thor com el Thor-Able, Scout, diversos coets Delta i Delta II de la família de coets Delta, i Pegasus.
Les estadístiques dels Explorer es troben en el catàleg de la NSSDC, típicament assignades per a cada nau espacial en una missió. No obstant això, una font diu que no se'ls va assignar oficialment després del 1975.[4]
Les missions Explorer en la llista del NSSDC. [2] Això no inclou el Missions of Opportunity (MO), però inclou algunes naus espacials amb llançaments fallits o que van ser cancel·lats.
Exemples de missions cancel·lades que inclou:[14]
Es van proposar moltes més missions, però no van ser seleccionades. Per exemple en el 2011, el programa Explorer va rebre 22 sol·licitacions completes de missions, 20 missions de Opportunity, i 8 USPI.[15]
Un altre tipus de programa anomenat Missions of Opportunity (MO), que afegeix petites missions per altres naus espacials, com un instrument més. Exemples d'això inclouen Astro-H, CINDI, TWINS, i HETE-2.
Molts projectes d'Explorers han sigut abandonats a causa de la falta de finançament.