Premi Félix Houphouët-Boigny

Premi Félix Houphouët-Boigny

Tipus	guardó
Epònim	Félix Houphouët-Boigny
Vigència	1990  -
Interval de temps	1989  -
Guanys en premis	122.000 €
Conferit per	UNESCO
Lloc web	unesco.org…

El Premi de Foment de la Pau Félix Houphouët-Boigny va ser establert per la UNESCO el 1990:

«

Per honrar individus vius i institucions o organismes actius públics o privats que han fet una contribució significativa a promoure, buscar, protegir o mantenir la pau en conformitat amb la Carta de les Nacions Unides i la Constitució d'UNESCO.

»

El premi s'ha batejat amb el nom de Félix Houphouët-Boigny, primer president de Costa d'Ivori. S'atorga anualment. El premi són 122.000 euros, a ser compartits igualment en cas de receptors múltiples.

Receptors

Any	Receptor		País	Fonament
1991		Nelson Mandela Frederik Willem de Klerk	Sud-àfrica	«Per les seves contribucions per a la pau internacional, animant-los a prosseguir en els seus esforços i com un tribut al que han fet per educar el seu poble rumb a la comprensió i a la superació del prejudici, que molts no haurien cregut possible fa pocs anys.»[1]
1992		Acadèmia de Dret Internacional de la Haia	Països Baixos	«Creiem que el món està en una nova fase de relacions internacionals. Bastant diferent d'aquell per la qual acabem de passar(...) i estem convençuts que ha de ser donat un paper major a la justícia internacional en la resolució de disputes internacionals i en la solució de problemes internacionals.»[2]
1993		Yitzhak Rabin	Israel	«Concloem que aquest any, naturalment, l'esdeveniment més important i dramàtic ha estat l'acord entre els palestins i Israel i, per tant, el nostre comitè va decidir concedir el Premi de la Pau Félix Houphouët-Boigny de 1993 per al primer-ministre Yitzhak Rabin i per al canceller Ximon Peres pel costat israelià, i per al president Yasser Arafat per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina.»[3]
		Ximon Peres
		Yasser Arafat	Territoris Palestins Ocupats
1994		Joan Carles I d'Espanya	Espanya	«(...) [El rei d'Espanya], pel seu paper a garantir la transició per a la democràcia, per la seva contínua contribució per a la protecció de les minories en la transició per a la democràcia, i pel paper internacional de conciliació que Espanya ha interpretat. [Carter per] la seva capacitat com a president del Carter Center i la seva contribució per la recerca de la pau en moltes parts diferents del món i (...) obtenint èxit en tal contribució encara abans del govern del seu país haver sol·licitat a ell que ho fes.»[4]
		Jimmy Carter	Estats Units d'Amèrica
1995		Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats	Suïssa	«Concordem per unanimitat a concedir un premi mutu a l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats pel treball que ha exercit, i en segon lloc, a l'Alta Comissionada, senyora Ogata, per la qualitat inconfusible que ella va afegir a la missió de la qual va ser designada, per l'excel·lència dels seus esforços i per la manera que ella va despertar l'interès internacional pels refugiats.»[5]
		Sadako Ogata	Japó
1996		Álvaro Enrique Arzú Irigoyen	Guatemala
		Rolando Morán
1997		Fidel V. Ramos	Filipines	«Per l'acord per ells efectuat que va posar fi el 2 de setembre de 1996 al conflicte entre el govern de les Filipínes i el Front d'Alliberament Nacional Moro.»[6]
		Nur Misuari
1998		Sheikh Hasina	Bangladesh	«A concedir el Premi de 1998 a Sheikh Hasina, primera ministra de la República Popular de Bangladesh, el qual, el 2 de desembre de 1997, va signar un acord de pau que va posar fi a 25 anys de guerra civil, i al senador George J. Mitchell el treball del qual va possibilitar que les parts principals en la Crisi Irlandesa signessin l'Acord de Belfast; el jurat vaig voler mantenir el focus en els esforços mobilitzats en la recerca per la pau a través del diàleg i de la negociació.»[7]
		George J. Mitchell	Estats Units
1999		Comunitat de Sant'Egidio	Itàlia	«En el reconeixement dels seus esforços a realitzar l'enteniment ecumènic entre totes les religions, els seus esforços de conciliació a Algèria, Moçambic, Guinea Bissau i Iugoslàvia, per les seves contribucions per a la comprensió humana i per l'eliminació de fonts de conflicte religioses, polítiques i ètniques.»[8]
2000		Mary Robinson	Irlanda	«Per la gran contribució que ella va donar en la defensa i promoció dels Drets Humans. La decisió, de fet, va ser unànime.»[9]
2001	No va ser lliurat
2002		Kay Rala Xanana Gusmão	Timor Oriental	«Per la seva contribució en la lluita per la dignitat humana i per la seva conducta la qual va elevar l'esperit humà, no solament a la seva regió, però al món.»[10]
2003		Roger Etchegaray	França	«En reconeixement de la seva acció en favor del diàleg interreligiós, tolerància i pau.»[11]
		Mustafa Cerić	Bòsnia i Hercegovina
2004	No va ser lliurat
2005		Abdoulaye Wade	Senegal	«Per les seves contribucions per la democràcia a Senegal, i pel seu paper a intervenir en les disputes polítiques a la regió.»[12]
2006	No va ser lliurat
2007		Martti Ahtisaari	Finlàndia	«Per liderar el procés que va resultar en la independència de la Namíbia i per [la seva] gran contribució per a la solució del conflicte fratricida entre el govern indonesi i el Moviment d'Alliberament d'Aceh.»[13]
2008		Luiz Inácio Lula da Silva	Brasil	«Per les seves accions en recerca de la pau, diàleg, democràcia, justícia social i igualtat de drets, així com per la seva valuosa contribució a l'erradicació de la pobresa i la protecció dels drets de les minories.»[14]
2009	No va ser lliurat
2010		Àvies de la Plaza de Mayo	Argentina	«Com a reconeixement de la seva incansable batalla de més de trenta anys a favor dels drets humans, la justícia i la pau.»[15]
2011	No va ser lliurat
2012	No va ser lliurat
2013		François Hollande	França	«Per la seva gran contribució a la pau i l'estabilitat a l'Àfrica» i «la solidaritat manifestada per França respecte als pobles africans»[16]

Referències

1. Kissinger, Henry. Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
2. Kissinger, Henry (13-10-1992). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
3. Kissinger, Henry (17-09-1993). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
4. Kissinger, Henry (10-01-1995). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
5. Kissinger, Henry (1996-01-18). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
6. Kissinger, Henry (17-06-1998). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
7. Kissinger, Henry (1999-04-01). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
8. Kissinger, Henry (27-01-2000). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
9. Kissinger, Henry (29-05-2001). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
10. Kissinger, Henry (09-10-2002). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
11. Kissinger, Henry. Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 31-05-2009.
12. Kissinger, Henry (2005-09-13). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
13. Soares, Mário (02-10-2008). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
14. Soares, Mário (2009-05-07). Proclamació dels vencedors. Pàgina oficial de la UNESCO. Consulta: 07-07-2009.
15. «2010 Prizewinner» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2013].
16. «Mali: François Hollande récompensé par un prix pour la paix» (en francès). [Consulta: 24 febrer 2013].

Enllaços externs

• Lloc web oficial del Premi Félix Houphouët-Boigny a UNESCO(anglès)