El prebost dels mercaders i els echevins de París el 1611.
El Prebost dels mercaders de París era el cap de govern de la capitalfrancesa durant l'Antic Règim. Assistit per quatre mercaders d'aigua o échevins, ostentava la jurisdicció sobre el comerç fluvial, i s'encarregava de les principals funcions administratives de París, com el control comercial de la vila i les obres públiques. Té el seu precedent en el càrrec de prebost de París.
Contrari a concedir nous privilegis a la vila de París, el rei Lluís IX de França nomenà prebost de ParísÉtienne Boileau per tal d'evitar que el càrrec fos transmissible. La corporació dels mercaders d'aigua havia obtingut alhora una jurisdicció instal·lada al « Parloir aux Bourgeois » situat vora el Panthéon, a l'actual número 20 de la rue Soufflot. Els burgesos obtindrien així el Prévôt des marchands amb competències estrictament comercials.
Història
En l'edat mitjanaLluís IX de França reforma l'organització administrativa parisenca, establint en 1263 un òrgan de govern format per representants dels mercaders de l'aigua, qui des de 1170 havien regulat el comerç al Sena per via fluvial. Al comandament d'aquests mercaders, va col·locar al Prebost dels mercaders de París, sent Evrard de Valenciennes el primer a ostentar el càrrec, assistit per quatre échevins.
Encara que les competències del Prebost eren teòricament limitades a assumptes comercials, foren augmentades a mesura que creixien els llaços que s'establien entre aquest òrgan polític, i la burgesia parisenca. L'elecció del prebost i dels echevins tenia lloc el 16 d'agost de cada any.[1] L'elecció de 1590 es va suspendre a causa del setge de la vila per Enric IV
Étienne Marcel marca l'apogeu dels prebosts.Fi del prebost de Paris en 1789.
El mandat d'Étienne Marcel, entre els anys 1354 i 1358, marca l'apogeu del paper polític del Prebost. No obstant això, a partir d'Étienne Marcel els poders són cada vegada menors, arribant fins i tot a suprimir-se el càrrec en 1383 després de la Revolta dels Maillotins.
En 1412 es restablí el càrrec, que va romandre subordinat al rei a partir de llavors.
Félix et Louis Lazare. Maisonneuve & Larose. Dictionnaire historique des rues et monuments de Paris en 1855 avec les plans des 48 quartiers, p. 796. ISBN 2-86877-184-X. ;
Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!
