La potència del cos humà és la capacitat d'efectuar un treball mecànic en un temps determinat. Considerat com un motor, el cos humà disposa d'un potència específica (variable en cada cas i segons el temps que calgui mantenir-la) que pot aprofitar de maneres diferents.
El treball mecànic o energia és el resultat d'aplicar una força al llarg d'un cert espai. Aquest concepte fou introduït pel físic francès Gaspard Gustave de Coriolis.
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps. En el Sistema Internacional es mesura en watts; se sol representar amb la lletra P. L'any 1783 James Watt va introduir el horsepower com a unitat de mesura de la potència mecànica.[1][2]
El metabolisme basal d'una persona es pot expressar en forma de potència i és de l'ordre de 80 watts.[3] Indica l'energia calorífica que emet el cos de la persona en situació de repòs. En una jornada de vuit hores, una persona sana i activa que realitza un treball moderat (però intens i sense repòs) desenvolupa una potència mecànica de 75 watts.[4] Durant una hora d'exercici físic intens la potència d'una persona varia entre 60 i 150 watts.
Un ciclista professional ben entrenat pot desenvolupar una potència de 1.000/1.100 watts en períodes molt curts. O mantenir una potència de 400 watts durant una hora.
Qualsevol activitat humana, especialment les accions de tipus predominantment físic, necessita un consum d'energia. L'energia arriba a l'organisme en forma d'aliment i es gasta (bàsicament) en energia mecànica produïda pels músculs i calor que es dissipa a l'exterior. (El consum energètic del cervell no es considera en la present presentació).
L'aprofitament de la potència disponible d'una persona, de les seves capacitats físiques, resulta de la seva dedicació a qualsevol activitat elegida o exigida per les circumstàncies. Aquest aprofitament pot efectuar-se:
Els desplaçaments d'una persona, sola o carregada, poden analitzar-se sota la classificació general de transports amb energia humana. Aquesta mena de transports poden ser:
Hi ha tota mena de vehicles moguts per energia humana. Per terra (bicicletes, patinets…), per aigua (canoes, gussis, patins de pedals, submarins…) i per aire (avions i helicòpters; també hi ha exemples de dirigibles amb propulsió humana).
Moltes armes es basen en l'aplicació de l'energia humana.
L'energia humana aplicada a alguna mena d'acumulador permet ser usada en un moment posterior. També permet multiplicar la potència d'alguna aplicació (consumint en poc temps l'energia acumulada durant molta estona) o aplicar una força sobtada més gran que la de la persona (per exemple en una ballesta).
Els aparells de corda foren molt populars abans de gran difusió de les piles elèctriques. Rellotges, caixes de música, fonògrafs,... El mecanisme és prou senzill. La persona fa girar una clau o una maneta de l'instrument. Aquesta acció fa tensar una molla d'acer dins de l'instrument i això acumula energia mecànica. Accionant el fiador de l'instrument, aquest s'engega i funciona fins que la molla es destensa del tot.
En certes aplicacions l'energia humana s'emmagatzema en volants d'inèrcia. La persona va impulsant i accelerant un volant que gira lliurement fins que aquest assoleix una velocitat adequada. Amb un sistema d'embragatge, aquesta energia acumulada pot aplicar-se sobtadament per a l'aplicació pre-determinada.
L'acumulació d'aigua (o qualsevol material pesant) a una certa altura suposa una energia potencial. El seu aprofitament suposa que l'aigua caigui i es vagi "gastant".
L'aire comprimit és una forma d'energia potencial.
En situacions de catàstrofe natural o emergències en general, és possible emprar equipaments que puguin fer anar les persones. Directament o amb energia acumulada.