El Pont Nou és un viaducte i monument catalogat de la N-340 que unix les poblacions d'Almassora i Vila-real.
El viaducte salva el riu Millars a la carretera N-340 al km 61,200 al seu pas pel municipi valencià d'Almassora, a la comarca de la Plana Alta (província de Castelló).[2] El nom s'explica per la necessitat de distingir-lo del pont de Santa Quitèria, el qual va ser construït a la darreria del segle xiii.[2]
El Pont Nou del Millars es pot veure com una frontissa simbòlica entre les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.
El pont va ser catalogat com a bé d'interès cultural des del 2000, segons consta a la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[2][3] L'àrea de protecció designada per tal de garantir la conservació d'aquest pont històric comprén terrenys situats a banda i banda d'aquest, incloent-hi les restes del castell d'Almassora i tocant el pont del ferrocarril, aigües avall.[3]
El pont es va construir entre els anys 1784 i 1790 seguint el projecte i la direcció de l'arquitecte Bartomeu Ribelles Dalmau, sota les pautes del moviment academicista que cregui un nou classicisme basat en un disseny pur i una simplicitat de formes.[4]
Té tretze arcs de nou metres i mig de llum i deu d'amplària i està fet tot amb carreus procedents de les pedreres de Borriol.[4] Divideixen els trams diversos cubículs, que vora el camí esdevenen seients semicirculars, dels quals els de les vores mostren quatre làpides de marbre negre amb inscripcions al·lusives a les circumstàncies de la construcció. És un gran viaducte fabricat amb carreus, amb voltes de mig punt, timpà massís i tauler superior, amb ampits bancs per al descans. Té tres llums en forma d'arcs de mig punt, presentant una motllura que separa el mur que formen els ampits dels arcs i que recorre tot el pont.[2][5] Té tretze arcs o obertures, de nou metres d'altura. Dels tallamars, quatre compten amb troneres i els restants agallonados, així com desguassos amb gàrgoles.[3]
La decoració és molt sòbria i d'arrel estrictament clàssica, confiant en la mateixa bellesa de les estructures. Separant els arcs de l'ampit corre un motlura sobre mènsules. Quatre de les columnes sobreïxen com a tallants en forma de torrasses mentre que la resta arriben sols a mita altura acabats en forma de semicúpules agallonades.
El precedent arquitectònic més immediat és el pont de Segòvia de Madrid.[6] El model degué fruir de prou acceptació entre els contemporanis, com ho demostra així mateix el disseny del pont de Molins de Rei (1765-1769).
En els extrems presenta unes làpides rectangulars de marbre en què es fa referència a la construcció.[2][5] Cap a la dreta, pel costat que pertanyeria al terme de Vila-real, ve a dir:[7]
Mentre que a la part esquerra d'aquest mateix costat de Vila-real indica:[5]
Per la seva banda, en el costat que pertany a Almassora, a la dreta ens informaria de:[5]
Mentre que a la part esquerra de l'esmentat costat almassorí tindríem:[5]
Al setembre de 1776, l'Ajuntament d'Almassora, va acordar reparar els ponts del terme, millorant les infraestructures viàries i reposar al temps, el pont que s'havia ensorrat a la rambla de la Viuda. Així, el 1784 es va posar la primera pedra de l'anomenat «Pont Nou».[2]
El Pont Nou va ser testimoni silenciós d'un fet d'armes esdevingut el 9 de març de 1810, durant la Guerra del Francès, protagonitzat per la cavalleria del mariscal francès Suchet i els habitants de la zona (tant d'Almassora, Vila-real, com Castelló), que van ser vençuts mitjançant un ardit, consistent a simular la retirada de la cavalleria i posteriorment fer un fort contraatac, amb la qual van aconseguir vèncer les febles defenses i derrotant totalment després de la seva persecució per la partida de la Cossa fins a Castelló.[4]
És per això que s'aixeca prop del pont, un monòlit que commemora l'acte heroic dels seus antecessors. El monòlit és obra de l'escultor Manuel Carrasco, i es troba rematat amb imatges i inscripció de bronze de l'escultor de Vila-real Josep Ortells, les quals es conserven, en l'actualitat, restaurades i dipositades a l'ajuntament. Aquest monument el van inaugurar el 9 de març de 1926, tot i que se'n havia prevista la inauguració anys abans, del que deixa constància els bronzes, que parlen del centenari.[5]
Amb el transcurs dels anys s'han produït millores i remodelacions, així, amb el Pla de Modernització de Carreteres de 1952 a 1953, es va ampliar de manera molt respectuosa, dels set metres d'origen, als actuals setze metres i seixanta-cinc centímetres, obres que van finalitzar ja entrat 1954.[5] Es va desmuntar-lo aigües avall i estenent-lo fins a l'amplària actual de 16,90 metres, atés que per damunt passava la N-340 i es preveia també el pas del troleibús que unia Vila-real amb la capital provincial, iniciat el 1955 i del que encara romanen algun dels pals de formigó de la catenària. L'ampliació es va fer amb voltes de formigó armat i es va tornar a restituir l'alçada. En l'actualitat el revestiment és d'aglomerat asfàltic.
Sota l'actual pont del ferrocarril, i molt a prop del Pont Nou, hi ha restes d'estructures de l'antic pont de ferro, que es va inaugurar el 21 de novembre de 1862.[5]