Ponç V o Ponç Hug IV d'Empúries (ca. 1264-1313) fou comte d'Empúries (1277-1313) i vescomte de Bas (1285-1291).[1]
Fill d'Hug V d'Empúries i de Sibil·la de Palau, heretà el comtat d'Empúries a la mort del seu pare el 1277 quan era encara infant.
La seva mare, vídua, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran el 1280. Va participar el 1282 en les lluites de les Vespres sicilianes i la Croada contra la Corona d'Aragó, quan va defensar Banyuls de la Marenda i el coll de la Maçana.
Fou un trobador ocasional amb motiu de la resposta que escriví a la composició que Montaner Pérez de Sosa, missatger del rei Frederic III de Sicília, havia introduït a Catalunya.[2] Aquest missatge fou motivat pels preparatius bèl·lics de Jaume el Just, l'any 1298 per apoderar-se de Sicília. Quan Frederic se n'assabentà, envià un missatger a Catalunya amb la finalitat d'induir barons, cavallers i ciutats a fer desistir el seu rei de l'atac. Ponç Hug d'Empúries havia estat a Sicília, on tenia un germà, Huguet; i encara que mantenia la fidelitat al seu rei Jaume, era contrari a una lluita entre germans. En el poema de resposta anima Frederic a continuar com a rei de Sicília, encara que ho fa de forma de no quedi malament amb el seu propi rei.[3]
Fou almirall de la flota de Jaume II el Just com a rei de Sicília, i l'acompanyà en el seu retorn a Catalunya el 1291.[4] Sembla que l'any 1295, a la batalla del cap Orlando, Ponç Hug lluità en l'estol de Jaume II, mentre que el seu germà ho feia a les ordres del rei sicilià. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà Hug, a condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el 1292 adquirí les senyories de Castellfollit, Mont-ros i Montagut. Contrari a molts interessos reials, va foragitar amb les armes els funcionaris enviats pel comte-rei, però arruïnat el 1306 s'hi hagué de sotmetre.
Es casà el 1281 amb Marquesa de Cabrera, per la qual cosa uní el senyoriu de Cabrera al comtat d'Empúries. Tingué tres fills: