Polydactylus plebeius

Infotaula d'ésser viuPolydactylus plebeius Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPolynemidae
GènerePolydactylus
EspèciePolydactylus plebeius Modifica el valor a Wikidata
Brouss., 1782
Nomenclatura
Sinònims
  • Polydactylus agonasi (Jordan & McGregor, 1906)
  • Polydactylus plebejus (Broussonet, 1782)
  • Polydactylus plebius (Broussonet, 1782)
  • Polynemus agonasi (Jordan & McGregor, 1906)
  • Polynemus commersonii (Shaw, 1804)
  • Polynemus emoi (Lacépède, 1803)
  • Polynemus lineatus (Lacépède, 1803)
  • Polynemus lydiae (Curtiss, 1938)
  • Polynemus niloticus (Shaw, 1804)
  • Polynemus plebeius (Broussonet, 1782)
  • Polynemus plebejus (Broussonet, 1782)
  • Polynemus plebius (Broussonet, 1782)
  • Polynemus taeniatus (Günther, 1860)
  • Trichidion plebejum (Broussonet, 1782)
  • Trichidion plebejus (Broussonet, 1782)[1]

Polydactylus plebeius és una espècie de peix pertanyent a la família dels polinèmids.[2]

Descripció

  • Pot arribar a fer 45 cm de llargària màxima[3] (normalment, en fa 30)[4] i 1.650 g de pes.[5]
  • És de color daurat amb la part superior oliva fosc. Aletes fosques.
  • Té 7 o 8 ratlles prominents i fosques al llarg de les fileres d'escates longitudinals per damunt de la línia lateral i 7-9 ratlles febles per sota.
  • 9 espines i 13 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 11-12 radis tous a l'anal.
  • Radis de les aletes pectorals no ramificats.
  • Els filaments pectorals més llargs són el quart o el cinquè.
  • El marge posterior del maxil·lar arriba just (o una miqueta més enllà) al marge posterior de la parpella adiposa.[6][7]

Alimentació

Menja crustacis petits, peixos i d'altres organismes bentònics.[8]

Hàbitat

És un peix d'aigua marina i salabrosa, demersal i de clima tropical (37°N-35°S, 22°E-148°W) que viu fins als 122 m de fondària de la plataforma continental sobre fons fangosos.[9][6][10]

Distribució geogràfica

Es troba a la conca Indo-Pacífica: des de l'Àfrica oriental[11][12][13] fins a la Polinèsia Francesa, el Japó[14][15][16] i Austràlia.[17][18] És absent del mar Roig i del golf Pèrsic.[10]

Observacions

És inofensiu per als humans.[6]

Referències

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. Motomura, H., 2004. Threadfins of the world (Family Polynemidae). An annotated and illustrated catalogue of polynemid species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 3. Roma, FAO, 117 p.
  4. Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. FAO, Roma, Itàlia. 376 p.
  5. IGFA, 2001. Base de dades de registres de pesca IGFA fins al 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Florida, Estats Units.
  6. 6,0 6,1 6,2 «Polydactylus plebeius» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  7. Motomura, H., S. Kimura i Y. Iwatsuki, 2001. Polydactylus bifurcus, a new species of threadfin from Lombok Island, Indonesia (Perciformes: Polynemidae). Ichthyol Res. 48(3):229-305.
  8. Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, 1996.
  9. Daget, J. i J.C. Njock, 1986. Polynemidae. P. 352-354. A: J. Daget, J.-P. Gosse i D.F.E. Thys van den Audenaerde (eds.). Check-list of the freshwater fishes of Africa (CLOFFA). ISNB, Brussel·les; MRAC, Tervuren i ORSTOM, París. Vol. 2.
  10. 10,0 10,1 Motomura, H., 2004. Threadfins of the world (Family Polynemidae).
  11. Smith, J.L.B., 1969. Fishes of Inhaca. p. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg.
  12. Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  13. Bianchi, G., 1985. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine and brackish-water species of Tanzania. Prepared and published with the support of TCP/URT/4406 and FAO (FIRM) Regular Programme. FAO, Roma. 199 p.
  14. Randall, J.E., H. Ida, K. Kato, R.L. Pyle i J.L. Earle, 1997. Annotated checklist of inshore fishes of the Ogasawara Islands. Nat. Sci. Mus. Monogr. (11):1-74.
  15. Okiyama, M., 1988. An atlas of the early stage fishes in Japan. Tokai University Press, Tòquio (Japó). 1157 p.
  16. Masuda, H.; Amaoka, K.; Araga, C.; Uyeno, T.; Yoshino, T. 日本産魚類大図鑑 (Enciclopèdia japonesa del peix) (en japonès). 1. 東海大学出版会 (Tokai University Press), 1984. ISBN 9784486050544. 
  17. Hoese, D.F., D.J. Bray, J.R. Paxton i G.R. Allen, 2006. Fishes. A Beasley, O.L. i A. Wells (eds.) Zoological Catalogue of Australia. Volum 35. ABRS & CSIRO Publishing: Australia Part 1, pp. xxiv 1-670; Part 2, pp. xxi 671-1472; Part 3, pp. xxi 1473-2178.
  18. Blaber, S.J.M., J.W. Young i M.C. Dunning, 1985. Community structure and zoogeographic affinities of the coastal fishes of the Dampier region of north-western Australia. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 36: 247-266.

Bibliografia

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Liao, C.-I., H.-M. Su i E.Y. Chang, 2001. Techniques in finfish larviculture in Taiwan. Aquaculture 200(2001):1-31.
  • Motomura, H., 2004. Family Polynemidae (Rafinesque, 1815) threadfins. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (32):18.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

Strategi Solo vs Squad di Free Fire: Cara Menang Mudah!