Polinèmids
Els polinèmids (Polynemidae) constitueixen una família de peixos de l'ordre dels perciformes.[1]
Polynemidae  | |
|---|---|
.jpg) Polydactylus octonemus | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Polynemidae Cuvier, 1812 Polynemidae |
.svg){kind=icon}
Els polinèmids (Polynemidae) constitueixen una família de peixos de l'ordre dels perciformes.[1]
Etimologia
Del grec polys (molts) i nema, -atos (filament).[2]
Descripció
- Polydactylus nigripinnis n'és l'espècie més petita amb 20 cm de llargària màxima, mentre que Eleutheronema tetradactylum i Polydactylus quadrifilis en són les més grosses amb 200 cm.
- Cos allargat i fusiforme.
- Cap gairebé escatat del tot.
- Boca inferior.
- Musell rom.
- Aleta pectoral amb dues seccions.
- Aletes pèlviques subabdominals.
- 1 sola espina i 5 radis tous a les aletes pèlviques.
- Aleta caudal fortament bifurcada, la qual cosa els permet ésser veloços i àgils.
- Línia lateral completa.
- Escates de grandària moderada.
- Nombre de vèrtebres: 24 o 25.[2][3][4]
Reproducció
Són reproductors pelàgics, els ous suren lliurement portats pels corrents marins fins a la desclosa i les larves formen part del plàncton.[2][3]
Alimentació
Es nodreixen d'invertebrats bentònics (com ara, poliquets, gambes i crancs) i peixets.[2][3][5]
Hàbitat
Són peixos d'aigua dolça, salabrosa i marina, els quals viuen a prop de la costa, a la desembocadura dels rius i als manglars dels estuaris.[2][5]
Distribució geogràfica
Es troben a les aigües tropicals i subtropicals.[2]
Gèneres i espècies
- Eleutheronema (Bleeker, 1862)[6]
- Eleutheronema rhadinum (Jordan & Evermann, 1902)
- Eleutheronema tetradactylum (Shaw, 1804)
- Eleutheronema tridactylum (Bleeker, 1849)
- Filimanus (Myers, 1936)[7]
- Filimanus heptadactyla (Cuvier, 1829)[8]
- Filimanus hexanema (Cuvier, 1829)[8]
- Filimanus perplexa (Feltes, 1991)[9]
- Filimanus sealei (Jordan i Richardson, 1910)[10]
- Filimanus similis (Feltes, 1991)[9]
- Filimanus xanthonema (Valenciennes, 1831)[11]
- Galeoides (Günther, 1860)[12]
- Leptomelanosoma (Motomura & Iwatsuki, 2001)[14]
- Leptomelanosoma indicum (Shaw, 1804)[15]
- Parapolynemus (Feltes, 1993)[16]
- Parapolynemus verekeri (Saville-Kent, 1889)[17]
- Pentanemus (Günther, 1860)[12]
- Pentanemus quinquarius (Linnaeus, 1758)[18]
- Polydactylus (Lacépède, 1803)[19]
- Polydactylus approximans (Lay & Bennett, 1839)[20]
- Polydactylus bifurcus (Motomura, Kimura & Iwatsuki, 2001)[21]
- Polydactylus longipes (Motomura, Okamoto & Iwatsuki, 2001)[22]
- Polydactylus luparensis (Lim, Motomura & Gambang, 2010)[23]
- Polydactylus macrochir (Günther, 1867)[24]
- Polydactylus macrophthalmus (Bleeker, 1858)[25]
- Polydactylus malagasyensis (Motomura & Iwatsuki, 2001)[26]
- Polydactylus microstomus (Bleeker, 1851)[27]
- Polydactylus mullani (Hora, 1926)[28]
- Polydactylus multiradiatus (Günther, 1860)
- Polydactylus nigripinnis (Munro, 1964)[29]
- Polydactylus octonemus (Girard, 1858)[30]
- Polydactylus oligodon (Günther, 1860)
- Polydactylus opercularis (Gill, 1863)[31]
- Polydactylus persicus (Motomura & Iwatsuki, 2001)[26]
- Polydactylus plebeius (Broussonet, 1782)[32]
- Polydactylus quadrifilis (Cuvier, 1829)[33]
- Polydactylus sexfilis (Valenciennes, 1831)[34]
- Polydactylus sextarius (Bloch i Schneider, 1801)[35]
- Polydactylus siamensis (Motomura, Iwatsuki & Yoshino, 2001)[36]
- Polydactylus virginicus (Linnaeus, 1758)[18]
- Polynemus (Linnaeus, 1758)[18]
- Polynemus aquilonaris (Motomura, 2003)
- Polynemus bidentatus (Motomura & Tsukawaki, 2006)
- Polynemus dubius (Bleeker, 1854)
- Polynemus hornadayi (Myers, 1936)
- Polynemus kapuasensis (Motomura i Van Oijen, 2003)
- Polynemus melanochir (Valenciennes, 1831)
- Polynemus melanochir dulcis (Motomura & Sabaj Pérez, 2002)
- Polynemus melanochir melanochir (Valenciennes, 1831)
- Polynemus multifilis (Temminck i Schlegel, 1843)[37]
- Polynemus paradiseus (Linnaeus, 1758)[18][38][39][40][41][42][43]
Ús comercial
No són presents al món de l'aquariofília però si que formen part de la dieta humana, ja que, d'entre altres raons, llur hàbit de formar grans moles suposa que siguin una captura fiable i econòmica. A més, són populars entre els afeccionats a la pesca esportiva.[2][3]
Referències
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 FishBase (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Polynemidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 11 d'abril 2012. [Consulta: 10 juny 2011].
- ↑ Marine Species Identification Portal (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 Discover Life (anglès)
- ↑ Bleeker P., 1862. Sixième memoire sur la faune ichthyologique de l'île de Batjan. Versl. Akad. Amsterdam v. 14. 99-112.
- ↑ Myers G. S., 1936. Ichthyology.--A new polynemid fish collected in the Sadong River, Sarawak, by D. William T. Hornaday, with notes on the genera of Polynemidae. J. Wash. Acad. Sci. v. 26 (núm. 9). 376-382.
- ↑ 8,0 8,1 Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Histoire naturelle des poissons. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.
- ↑ 9,0 9,1 Feltes, R. M., 1991. Revision of the polynemid fish genus Filimanus, with the description of two new species. Copeia 1991 (núm. 2): 302-322.
- ↑ Jordan, D. S. & Richardson, R. E., 1910. Check-list of the species of fishes known from the Philippine Archipelago. Philippine Islands, Bureau of Science Publ. núm. 1: 1-78.
- ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1831. Histoire naturelle des poissons. Tome septième. Livre septième. Des Squamipennes. Livre huitième. Des poissons à pharyngiens labyrinthiformes. Histoire naturelle des poissons. v. 7: i-xxix + 1-531, Pls. 170-208.
- ↑ 12,0 12,1 Günther A., 1860. Catalogue of the Acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, Carangidae, Xiphiidae. Londres. Cat. Fishes v. 2. i-xxi + 1-548.
- ↑ Bloch, M. E., 1795. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 9: i-ii + 1-192, Pls. 397-429.
- ↑ Motomura H. & Iwatsuki Y., 2001. A new genus, Leptomelanosoma, for the polynemid fish previously known as Polydactylus indicus (Shaw, 1804) and a redescription of the species. Ichth. Research v. 48 (núm. 1). 13-21.
- ↑ Shaw, G., 1804. General zoology or systematic natural history ... v. 5 (pt 1): i-v + 1-25, Pls. 93-132, 43+, 65+, 6+, 74+ and (pt 2): i-vi + 251-463, Pls. 132-182, 158+. General zoology or systematic natural history ... Pisces.
- ↑ Briggs J. C., 1993. New genus and species of clingfish (Gobiesocidae) from southern Australia. Copeia 1993 (núm. 1). 196-199.
- ↑ Saville-Kent, W., 1889. Preliminary observations on a natural history collection made in connection with the surveying cruise of H. M. S. "Myrmidon," at Port Darwin and Cambridge Gulf in ... 1888. Proceedings of the Royal Society of Queensland v. 6 (pt 5): 219-240, Pl. 13.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius). 10a edició del Systema Naturae[Enllaç no actiu]
- ↑ Lacepède B. G. E., 1803. Histoire naturelle des poissons. Hist. Nat. Poiss. v. 5. i-lxviii + 1-803 + index.
- ↑ Lay, G. T. & Bennett, E. T., 1839. Fishes. Pp. 41-75, Pls. 15-23. A: The zoology of Captain Beechey's voyage... to the Pacific and Behring's Straits... in 1825-1828. Londres.
- ↑ Motomura, H., S. Kimura & Y. Iwatsuki, 2001. Polydactylus bifurcus, a new species of threadfin from Lombok Island, Indonesia (Perciformes: Polynemidae). Ichth. Research v. 48 (núm. 3): 299-305.
- ↑ Motomura, H., M. Okamoto & Y. Iwatsuki, 2001. Description of a new species of threadfin (Teleostei: Perciformes: Polynemidae), Polydactylus longipes, from Mindanao Island, Philippines. Copeia 2001 (núm. 4): 1087-1092.
- ↑ Lim, P. K. A., Motomura, H. & Gambang, A. C., 2010. Polydactylus luparensis, a new species of threadfin (Perciformes: Polynemidae) from the Batang Lupar River, Sarawak, Borneo, Malaysia. Zootaxa, 2405: 63–68.
- ↑ Günther, A., 1867. Additions to the knowledge of Australian reptiles and fishes. Annals and Magazine of Natural History (Series 3) v. 20 (núm. 115): 45-68.
- ↑ Bleeker, P., 1858. Zevende bijdrage tot de kennis der vischfauna van Sumatra. Visschen van Palembang. Acta Societatis Regiae Scientiarum Indo-Neêrlandicae v. 5: 1-12.
- ↑ 26,0 26,1 Motomura, H. & Y. Iwatsuki, 2001. Review of Polydactylus species (Perciformes: Polynemidae) characterized by a large black anterior lateral line spot, with descriptions of two new species. Ichth. Research v. 48 (núm. 4): 337-354.
- ↑ Bleeker, P., 1851. Nieuwe bijdrage tot de kennis der ichthyologische fauna van Celebes. Natuurkundig Tijdschrift voor Nederlandsch Indië v. 2: 209-224.
- ↑ Hora, S. L., 1926. Notes on fishes in the Indian Museum. IX-XIV. Records of the Indian Museum (Calcuta) v. 27 (pt 6): 453-469, Pl. 11.
- ↑ Munro, I. S. R., 1964. Additions to the fish fauna of New Guinea. Papua New Guinea Agricultural Journal v. 16 (núm. 4): 141-186.
- ↑ Girard, C. F., 1858. Notes upon various new genera and new species of fishes, in the museum of the Smithsonian Institution, and collected in connection with the United States and Mexican boundary survey: Major William Emory, Commissioner. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 10: 167-171.
- ↑ Gill, T. N., 1863. Descriptive enumeration of a collection of fishes from the western coast of Central America, presented to the Smithsonian Institution by Captain John M. Dow. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia v. 15: 162-174.
- ↑ Broussonet, P. M. A., 1782. Ichthyologia, sistens piscium descriptiones et icones. Decas I. Londres. Ichthyologia, sistens piscium descriptiones et icones. Decas I.: 49 unnum. pages, incl. i-iv., Unnum. Pls. 1-11.
- ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1829. Histoire naturelle des poissons. Tome troisième. Suite du Livre troisième. Des percoïdes à dorsale unique à sept rayons branchiaux et à dents en velours ou en cardes. Historie naturelle des poissons. v. 3: i-xxviii + 2 pp. + 1-500, Pls. 41-71.
- ↑ Cuvier, G. & Valenciennes, A., 1831. Histoire naturelle des poissons. Tome septième. Livre septième. Des Squamipennes. Livre huitième. Des poissons à pharyngiens labyrinthiformes. Historie naturelle des poissons. v. 7: i-xxix + 1-531, Pls. 170-208.
- ↑ Bloch, M. E. & Schneider, J. G., 1801. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae iconibus cx illustratum. Post obitum auctoris opus inchoatum absolvit, correxit, interpolavit Jo. Gottlob Schneider, Saxo. Berolini. Sumtibus Auctoris Impressum et Bibliopolio Sanderiano Commissum. M. E. Blochii, Systema Ichthyologiae.: i-lx + 1-584, Pls. 1-110.
- ↑ Motomura, H., Y. Iwatsuki & T. Yoshino, 2001. A new species, Polydactylus siamensis, from Thailand and redescription of Polydactylus plebeius (Broussonet, 1782) with designation of a neotype (Perciformes: Polynemidae). Ichth. Research v. 48 (núm. 2): 117-126.
- ↑ Temminck, C. J. & Schlegel, H., 1843. Fauna Japonica, sive descriptio animalium quae in itinere per Japoniam ... Parts 2-4: 21-72.
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ AQUATAB
- ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
- ↑ World Register of Marine Species (anglès)
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.