Al llarg de la seva carrera, Espargaró ha assolit diverses fites, com ara ser el pilot més jove a obtenir punts al mundial (2006) o el primer a obtenir un podi a MotoGP amb una KTM (2018). També va obtenir dues victòries consecutives a les 8 Hores de Suzuka (2015-2016). Pol és el germà petit del també pilot de MotoGP Aleix Espargaró.
Carrera esportiva
Primers anys
La precocitat ha estat una constant en la carrera de Pol Espargaró, ja que va conduir la seva primera motocicleta a tres anys i a quatre ja va disputar la seva primera competició, en la modalitat de l'enduro. L'any 2000, a nou anys, va guanyar el Campionat de Catalunya de velocitat "Conti" i la Copa Rieju de supermoto. El 2004 fou Campió de Catalunya de velocitat de 125cc, i també de bàdminton en categories inferiors.[5]
El 2007, Espargaró va córrer la temporada completa amb el Campetella Racing Junior Aprilia. Va començar el campionat amb dos bons resultats (un setè al Gran Premi de Qatar i un quart al Gran Premi d'Espanya) i va sumar punts en dues curses més fins a arribar a la ronda de Montmeló, on va quedar cinquè. A la República Txeca va acabar en sisena posició i fou cinquè al Gran Premi de San Marino. El punt culminant de la seva curta carrera va arribar al Gran Premi de Portugal, on fou tercer després d'haver sortit des del setè lloc de la graella i haver lluitat pel lideratge amb Héctor Faubel i Gábor Talmácsi. Va acabar a només 0,2 segons del guanyador, Faubel.[6][7]
El 2008 va canviar l'Aprilia RS125 del 2007 per una Derbi RSA i formà equip amb Joan Olivé. Va quedar novè al campionat,[5] amb tres podis i dues poles.
Moto2 (2011–2013)
El 2011 va passar a Moto2 amb l'equip HP Tuenti Speed Up, on pilotà una FTR M211. Acabà la temporada en tretzè lloc, amb 75 punts, després d'aconseguir el segon lloc al Gran Premi d'Indianàpolis i el tercer al Gran Premi de Malàisia.
El 2012 va passar a l'equip Pons 40 HP Tuenti. Va quedar tercer a Qatar i va aconseguir la seva primera victòria a la categoria de Moto2 a Espanya; a Portugal va quedar segon, va guanyar a Gran Bretanya, va quedar segon a Itàlia i a Indianàpolis i tercer a la República Txeca, després de sortir en totes aquestes ocasions des de la pole position; al Gran Premi de San Marino va quedar-hi segon; va guanyar a l'Aragó; al Japó va quedar-hi segon després de sortir des de la pole position; va aconseguir la pole position a Malàisia i va guanyar a Austràlia després de sortir des de la pole position; va aconseguir una altra pole position a Xest. Va acabar la temporada com a subcampió darrere de Marc Márquez,[5] amb 269 punts.
El 2013 va romandre al mateix equip i aconseguí sis victòries (Qatar, Catalunya, Països Baixos, San Marino, Austràlia i Japó), un segon lloc a Malàisia, dos tercers llocs (Alemanya i Aragó) i sis pole positions (Qatar, Catalunya, Països Baixos, San Marino, Austràlia i Comunitat Valenciana). Aquell any es va proclamar campió del món amb 265 punts.
MotoGP
Monster Yamaha Tech3 (2014-2016)
Pol Espargaró, en primer terme, lluitant amb el seu germà Aleix a Silverstone el 2014
El maig de 2013 van circular rumors que vinculaven Espargaró amb l'equip satèl·lit de Yamaha a MotoGP Tech 3 com a substitut de Cal Crutchlow. Crutchlow va signar finalment per dos anys amb l'equip de fàbrica de Ducati i Espargaró va signar per dos anys amb Yamaha, el primer dels quals, 2014, amb Tech 3.[8] Aquell any va obtenir els seus primers punts a la categoria reina als Estats Units. El seu millor resultat va ser un quart lloc a França i va acabar la temporada en el sisè lloc final, amb 136 punts, aconseguint també el reconeixement com a Rookie of The Year i Top Independent Rider.
Espargaró va continuar a Tech 3 el 2015,[9] en què acabà novè a la classificació final del campionat. Aquell any també va guanyar les 8 Hores de Suzuka, alternant-se amb Bradley Smith i Katsuyuki Nakasuga al manillar d'una Yamaha YZF-R1. Fou el segon català a guanyar aquesta cursa, després de Carles Checa.
Espargaró es va quedar novament a Tech 3 el 2016, en què va acabar vuitè a la classificació amb 134 punts i el seu millor resultat va ser un quart lloc al Dutch TT. Aquell any va repetir triomf a les 8 Hores de Suzuka. Acabada la temporada, Yamaha no li va renovar el contracte.
Red Bull KTM Factory Racing (2017-2020)
Abans del Gran Premi de Catalunya de 2016 es va anunciar que Espargaró s'incorporaria a l'equip de fàbrica de KTM de cara a la temporada del 2017,[10] amb Bradley Smith com a company. El seu millor resultat aquell primer any amb KTM fou un novè lloc a la República Txeca. Va acabar la temporada al dissetè lloc amb 55 punts.
Àlex Márquez davant de Pol Espargaró al Motorland Aragón el 2020
El 2018 va romandre al mateix equip, aconseguint un tercer lloc a Xest i acabant la temporada en el lloc catorzè amb 51 punts. Aquell any es va haver de perdre els Grans Premis de la República Txeca, Àustria i Gran Bretanya en fracturar-se la clavícula esquerra a l'escalfament del Gran Premi de la República Txeca, així com el Gran Premi de l'Aragó per una nova fractura del mateix os mentre s'hi entrenava. A Xest va aconseguir el seu primer podi a MotoGP, un tercer lloc, que fou alhora el primer de KTM en aquesta categoria. Va tancar la temporada en catorzè lloc a la classificació final.
La temporada 2019 va aconseguir a Misano la primera posició de sortida des de la primera fila -en sec- d'una KTM i a Le Mans, on va acabar sisè a 5,9 segons del guanyador Marc Márquez, el millor resultat d'una KTM -també en sec. Espargaró va acabar la temporada a l'onzè lloc final, amb 100 punts.
El 2020, Pol Espargaró acabà el mundial en cinquena posició, empatat a punts amb Andrea Dovizioso, i va fer història aconseguint la primera pole position de KTM al Gran Premi d'Estíria, una altra pole a Xest i un total de cinc podis. A finals del 2020, Espargaró va deixar Red Bull KTM per anar-se'n a Repsol Honda, on ocupà la plaça vacant d'Àlex Márquez.[11]
Repsol Honda Team (2021-2022)
Espargaró va debutar amb Repsol Honda al Gran Premi de Qatar del 2021, on fou vuitè a la primera de les dues curses i dotzè a la segona. Va aconseguir diversos punts al llarg de la temporada, però el més destacat va ser el seu cinquè lloc després de sortir des de la pole position al Gran Premi de Gran Bretanya. Va acabar la temporada en dotzè lloc amb 100 punts.
Va començar la temporada del 2022 amb un tercer lloc al Gran Premi de Qatar, però, a partir d'aleshores, les seves bones actuacions van anar minvant i no va passar del setzè lloc final al campionat.[12]
GasGas Factory Racing Tech3 (2023)
Després de la incertesa inicial,[13] Espargaró va anunciar durant el Gran Premi d'Àustria, a l'agost del 2022, que havia signat un contracte de dos anys amb Tech 3 KTM Factory Racing de cara al 2023. L'equip es va rebatejar com a GasGas Factory Racing a partir d'aquella temporada. Pol tornava, doncs, a Tech3 per primer cop des del 2016.[14] El seu lloc a Repsol Honda el va ocupar el campió del món del 2020 Joan Mir. El motiu adduït per a aquest fitxatge va ser l'edat de Mir, més jove que Espargaró.[15]
Espargaró va començar el 2023 amb un greu accident mentre s'entrenava al circuit de Portimão el divendres anterior al primer Gran Premi de la temporada, a causa del qual es fracturà vuit ossos i tingué diversos problemes al sistema nerviós. Va tornar a casa després de ser hospitalitzat a Faro.[16][17]
Atès que es preveia un llarg temps de recuperació, l'equip va designar Jonas Folger, a sou de KTM, com a substitut d'Espargaró a partir de la tercera ronda de la temporada, el Gran Premi de les Amèriques a celebrar del 15 al 16 d'abril.[18] Espargaró va tornar al Gran Premi de Gran Bretanya a l'agost,[19] i a finals d'any va confirmar que de cara al 2024 seria pilot de proves de KTM, amb la possibilitat de córrer algunes curses com a comodí durant el mundial. El seu lloc a l'equip GasGas l'ocuparia Pedro Acosta.[4]
.jpg)
.jpg)
