Els diferents noms de Carapus acus estan determinats pel seu mode de vida a l'interior de les cavitats corporals d'altres organismes marins. Els seus hostes preferents són els equinoderms holoturioïdeus, però també s'allotgen dins alguns equinoderms asterioïdeus i també n'hi ha que s'instal·len dins mol·luscs bivalves. L'Holothuria tubulosa és popularment coneguda com a morena mansa i possiblement la denominació menorquina fill de morena mansa ha estat motivada per l'observació d'un exemplar d'aquesta espècie traient el cap des de l'interior de la susdita holotúria.[12]Morena mansa possiblement és un eufemisme substitutiu d'alguna expressió inconvenient no documentada. Així ho fa pensar el fet que a Mallorca aquesta holotúria té el nom de pardal de moro, on el mot pardal té el significat de penis. Segons Gibert,[15] a Tarragona a l'Holothuria tubulosa li diuen carall de Jan, és a dir el penis d'una mena d'home que el Diccionari català-valencià-balear defineix així: "Bon jan: bon home, de geni benèvol, que no s'irrita." Se'n pot deduir, doncs, que pixota de carall de Jan és una expressió equivalent a fill de morena mansa. Pixota de llanguet és una expressió sinònima de l'anterior. Així ho atesta el Diccionari Alcover-Moll: "Pixota de llanguet o de carall de jan: l'espècie Fierasfer imberbis (Tarr.)". Els diccionaris no defineixen el mot llanguet, ja que és ignorat per l'Alcover-Moll i per la Gran Enciclopèdia Catalana, tan sols el Diccionari de la llengua catalana de l'IEC porta una entrada que remet a pixota de llanguet. Per la seua banda, Lloris et al.[16] dona erròniament el nom de fill de morena mansa a una espècie completament diferent com és Echiodon dentatus.
Descripció
Cos molt comprimit, molt allargat i d'altura decreixent de manera uniforme des de l'inici de l'aleta dorsal fins a l'extrem caudal. Ulls relativament grossos, de diàmetre igual a l'espai preorbitari i igual o una mica superior a l'espai interorbitari. La boca és ampla i obliqua, amb la maxil·la superior un poc prominent. Maxil·lar mòbil i lliure. Totes les dents són uniformement petites. L'única aleta dorsal té al voltant de 140 radis (entre 37 i 39 són tous) i el seu origen és clarament posterior a l'extrem de les pectorals. L'aleta anal s'origina a la vertical de la base de les pectorals i té uns 170 radis. Aletes pectorals amb 20-24 radis tous. Cos translúcid, amb reflexos argentats i daurats. Sobre els flancs i per sota la línia lateral, hi ha una sèrie d'una quinzena de taques rodones argentades o color or, i a més hi ha un nombre variable de taques vermelles irregulars. La bufeta natatòria s'estreny i forma dues cambres. Absència d'aleta adiposa. 3-3 branquiespines. La longitud total màxima dels adults és de 20 cm.[17][12][18][19][20]
És inofensiu per als humans[26] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (11 de 100).[83]
Referències
↑Rafinesque C. S., 1810. Indice d'ittiologia siciliana; ossia, catalogo metodico dei nomi latini, italiani, e siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicilia disposti secondo un metodo naturale e seguito da un appendice che contiene la descrizione de alcuni nuovi pesci sicilian. Messina. Indice Ittiol. Sicil.. 1-70.
↑Brünnich, M. T., 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110.
↑ 4,04,1 Arnold, D. C., 1956. A systematic revision of the fishes of the teleost family Carapidae (Percomorphi, Blennioidea), with descriptions of two new species. Bulletin of the British Museum (Natural History) Zoology, vol. 4 (núm. 6): 245-307.
↑Putnam, F. W., 1874. Notes on Ophidiidae and Fierasferidae, with description of new species from America and the Mediterranean. Proceedings of the Boston Society of Natural History, vol. 16: 339-348. [1]
↑Swainson, W., 1839. On the natural history and classification of fishes, amphibians, & reptiles, or monocardian animals. Spottiswoode & Co., Londres. Vol. 2: i-vi + 1-448
↑Risso, A., 1810. Ichthyologie de Nice, ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes Maritimes. F. Schoell, París. i-xxxvi + 1-388, Pls. 1-11.
↑Risso, A., 1827. Histoire naturelle des principales productions de l'Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París i Estrasburg. Vol. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
↑Kaup, J. J., 1860. On some new genera and species of fishes collected by Drs. Keferstein and Hæckel at Messina. Annals and Magazine of Natural History (Series 3), vol. 6 (núm. 34) (art. 36): 270-273, Pl. 3.
↑Gasco, F., 1870. Intorno ad un nuovo genere di pesci. Bolletino della'Associazione dei Naturalisti e Medici per la mutua istruzione. 1870: 59-61, Pl. 2.
↑Gibert, A. M., 1913. Fauna Ictiològica de Catalunya. Catálech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes. Barcelona, Impr. J. Bartra.
↑ 16,016,1 Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
↑ 18,018,1 Nielsen, J. G., D. M. Cohen, D. F. Markle i C. R. Robins, 1999. Ophidiiform fishes of the world (Order Ophidiiformes). An annotated and illustrated catalogue of pearlfishes, cusk-eels, brotulas and other ophidiiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(18):178p. Roma: FAO. Pàg. 12.
↑ 28,028,1 Hureau, J.-C. i T. Monod (eds.), 1979. Supplement. Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean. Pàgs. 339-394. A: J.-C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean.United Nations Educational Scientific and Cultural Organization (UNESCO), París, França. Vols 1-2. 683 p. Pàg. 371.
↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 11.
↑Wheeler, A., 1979. Carapidae. P. 557-558. A: J. C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1. Pàg. 557.
↑Albuquerque, R. M., 1954-1956. Peixes de Portugal e ilhas adjacentes. Chavas para a sua determinação. Port. Acta biol., ser. B, 5: xvi+1167 pp., 445 fig.
↑Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26. Pàg. 9.
↑Wirtz, P., 1994. Underwater Guide. Fish of Madeira, Canary Islands and Azores. Verlag Stephanie Naglschmid Stuttgart.
↑Goren, M., 2014. The fishes of the Mediterranean: a biota under siege. Pp. 385-400. A: Goffredo, S. i Z. Dubinsky, 2014. The Mediterranean Sea: its history and present challenges. Springer Netherlands. 655 pp. Pàg. 388.
↑ Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer. Pàg. 325.
↑Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
↑Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 33.
↑Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 39.
↑R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 48.
↑Francour, P., P. Bodilis, J. M. Cottalorda i C. Seytre, 2010. Inventaire des Gobiidae dans la réserve naturelle de Scandola (Corse) et à proximité de ses limites. Contrat Parc Naturel Régional de la Corse. Université de Nice-Sophia Antipolis, ECOMERS publ., Nice:1-54. Pàg. 26.
↑Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p. Pàgs. 114-115.
↑ 51,051,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (eds.). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
↑Plejic, T., 2007. Fische der Adria. Das romanische Element in der kroatischen Ichthyofauna. Mit Glossar der Adriafische Kroatisch-Englisch-Deutsch-Italienisch. Diploma Thesis. University of Leipzig Institute of Applied Linguistics and Translational Studies.
↑Dhora, D.H., 2008. Fjalor i emrave të kafshëve të Shqipërisë (Emri shkencor - Shqip - Anglisht) / Dictionary of animal names of Albania (Scientific names - Albanian - English). Camaj - Pipa. Shkodër, Albània. pp. 288.
↑ Dhora, D., 2010. Regjistër I specieve të faunës së Shqipërisë 2010 (Registre d'espècies de la fauna d'Albània, 2010). Shkodër: Camaj-Pipa, 208 f.; 17 cm. Pàg. 143.
↑ 63,063,163,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 54.
↑Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
↑Somarakis, S., P. Drakopoulos i V. Filippou, 2002. Distribution and abundance of larval fish in the Northern Aegean Sea - eastern Mediterranean - in relation to early summer oceanographic conditions. Journal of Plankton Research 24(4):339-357. Pàg. 347.
↑ 66,066,1 Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 161.
↑ Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172. Pàg. 124.
↑Dollfus, R. Ph., 1955. Première contribution à l'établissement d'un fichier ichthyologique du Maroc atlantique de Tanger à l'embouchure de l'Oued Dra. Trav. Inst. scient. chérif., Zool, (6): 227 pp., 1 map.
↑Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del CSIC. CSIC, l'Estat espanyol.
Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
Grabda, E. i T. Heese, 1991. Polskie nazewnictwo popularne kraglouste i ryby. Cyclostomata et Pisces. Wyzsza Szkola Inzynierska w Koszalinie. Koszalin, Polònia. 171 pàgines.
Gustato, G., 1976. Osservazioni sulla biologia e sul comportamento di Carapus acus (Ophidioidea, Percomorphi). Boll. Soc. Natur. Napoli, 85: pp. 505-535.
Parmentier, E., G. Castillo, M. Chardon i P. Vandewalle, 2000. Phylogenetic analysis of the pearlfish tribe Carapini (Pisces: Carapidae). Acta Zool. 81:293-306. Pàg. 295.
Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p. Pàg. 124.