Pix és un sistema de pagament electrònic que permet realitzar transferències bancàries en reals entre persones físiques, jurídiques i administració públ
L'any 2018, el Banc Central del Brasil va començar a desenvolupar un nou sistema de pagament alternatiu als sistemes ja existents al país (com el boleto),[a] més ràpid i econòmic que els vetusts DOC[b] i TED[c], i que alhora ajudés a reduir el nombre de pagaments en efectiu.[6] La fase inicial del projecte s'havia iniciat dos anys enrere, prenent el sistema de pagaments estatunidencZelle com a referència.[7]
El programa va ser presentat al públic el febrer de 2020, amb el llançament de la marca Pix.[8] El nom prové de les inicials Pagaments Instantanis, afegint-ne una "x" que simbolitza la multiplicació i la variable matemàtica. Pix també remet al terme píxel, cercant un paral·lelisme de simplicitat en l'àmbit tecnològic.[9][10] El 5 d'octubre va ser llançada una primera versió beta,[11] i el 16 de novembre va estar disponible la versió definitiva per al gran públic.[12]
En només un any, Pix va esdevenir el mètode de pagament preferit pels brasilers, amb una xifra d'operacions realitzades superior a la dels xecs, boletos i, inclús, targetes de dèbit o crèdit.[13] Al primer trimestre de 2023 es va arribar a la marca de 152 milions d'usuaris únics registrats.[14] El maig de 2025 es va arribar a la xifra de 175 milions d'usuaris, dels quals 160 milions eren ciutadans (el 75% de la població brasilera) i, la resta, empreses.[15]
Funcionament
Paradeta de fruita al carrer, amb un rètol que indica que s'accepta el pagament amb Pix.
Clau Pix
Una persona física pot assignar al servei Pix fins a 5 comptes corrents o d'estalvis diferents, sempre que en sigui titular; mentre que les persones jurídiques en poden tenir un total de 20. Per a registrar un compte al servei Pix, l'usuari ha de designar quina serà la Clau Pix (Chave Pix) assignada, triant entre el seu NIF,[d] una adreça de correu electrònic, un número de telèfon mòbil, o pot optar per una clau aleatòria d'un sol ús, oferta pel sistema.[16] Les persones jurídiques tenen, a més, l'opció de generar un codi QR amb les dades de la seva Clau Pix, o fer servir un terminal de pagament sense contacte (NFC).[17]
No obstant, també és possible fer servir el sistema Pix introduint el número de compte del destinatari i, per tant, sense que el receptor hagi hagut de registrar-s'hi prèviament.[18]
Tecnologia
Les transferències realitzades amb Pix es procesen pel Sistema de Pagaments Instantanis (SPI), amb missatges enviats en llenguatge XML per mitjà de la Interfície de Comunicació de l'SPI. El Directori d'Identificadors de Comptes Transaccionals (DICT) és la base de dades que connecta els usuaris, les Claus Pix, els seus comptes bancaris i l'historial d'operacions. La gestió de tot el sistema informàtica recau en el Banc Central del Brasil.[19][20][21]
Serveis
A més del servei normal de transferències, Pix ha anat implementant altres modalitats addicionals i accions complementàries. Una de les primeres actualitzacions en aquest sentit, coincidint amb el primer aniversari del llançament, va ser incorporar-ne les sol·licituds de devolució d'una transferència, ja fossin per un error del remitent, per incompliment del proveïdor o per haver estat víctima d'alguna activitat delictiva, com el frau.[22]
Més endavant, s'hi han afegit funcionalitats que permeten configurar pagaments i cobraments amb data programada, autoritzar domiciliacions de despeses recurrents, emetre transferències periòdiques, fraccionar un pagament en diverses quotes o treure efectiu en caixers (Pix Saque) i comerços (Pix Troco).[23][24]
El servei Pix és gratuït per a totes les persones físiques i microempreses. La resta d'empreses estan subjectes a les condicions establertes per les seves entitats bancàries.[25]
Repercussió
Positives
Segons el Nobel d'EconomiaPaul Krugman, Pix pot ser considerat el futur del diner, i que Pix «està aconseguint allò que els impulsors de les criptomonedes afirmaven, falsament, que podien aconseguir a través de la cadena de blocs: baixos costos de transacció i inclusió financera». A més, ha dit que l'eina brasilera pot inspirar altres nacions per a desenvolupar els respectius sistemes de pagament digital. En canvi, altres països, com els Estats Units, romandrien ancorats en una combinació d'interessos empresarials i fantasies cripto.[26][27]
La filòsofa suïssa Rahel Jaeggi ha emprat Pix per a corroborar la tesi sobre la capacitat d'influència de les pràctiques econòmiques en la vida social i les dinàmiques del dia a dia de les persones.[28]
Negatives
Des del llançament del sistema Pix, la policia brasilera ha observat un repunt en pràctiques delictives com el frau i l'estafa, la suplantació d'identitat o els segrests exprés.[29][30] També s'ha detectat l'ús del Pix en casos d'assetjament, quan una persona aprofita l'espai disponible del concepte de la transferència per fer arribar missatges no desitjats a la persona que rebrà l'ingrés (habitualment, de R$ 0,01).[31]
En el marc de la guerra comercial iniciada pel segon govern Trump l'any 2025, l'Oficina del Representant Comercial dels Estats Units va iniciar una investigació sobre pràctiques comercials deslleials per part del Brasil, centrada en els serveis de pagament electrònic, els aranzels preferencials i interferències en la lluita anticorrupció. Entre els motius de la investigació, es va citar el possible avantatge deslleial dels serveis de pagament brasilers respecte als competidors estatunidencs. Això semblava tenir com a objectiu Pix.[36] El president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va acusar el seu homòleg, Donald Trump, d'estar «molest per Pix» perquè «posarà fi a les targetes de crèdit»,[37] i va llançar una campanya per a defensar la sobirania nacional.[38] Membres del govern brasiler van acusar la investigació de néixer del lobbisme de les companyies nord-americanes de targetes de crèdit i les grans empreses tecnològiques.[39]
Notes
↑Un boleto bancário és un document que les empreses adjunten a les seves factures amb les dades que el client necessitarà per fer-ne l'abonament des d'una oficina, un caixer automàtic o a la banca a distància. L'equivalent a Espanya seria la carta de pagament que, per exemple, acompanya la liquidació de tributs o les factures de subministraments no domiciliades.
↑El Document d'Ordre de Crèdit (DOC) va ser un sistema de transferències creat el 1985. L'import de la transferència havia de ser menor de R$ 5.000, els diners arribaven en 1 o 2 dies útils i el cost variava en funció de si el compte d'origen i destí eren de la mateixa entitat.[3] Aquesta modalitat va ser suspesa el gener de 2024, davant l'ús predominant del Pix per a pagaments de poc import.[4]
↑La Transferència Directa Disponible (TED) va aparèixer l'any 2002 i, originalment, tenia una quantia mínima de R$ 5.000. Aquesta limitació va reduir-se progressivament fins a no tenir cap import mínim.[3][5]
↑Els equivalents brasilers al NIF espanyol són el CPF per a persones físiques i el CNPJ per a les jurídiques.
↑«Novo SPB» ( PDF) (en portuguès brasiler). Banc Central del Brasil, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 2021-09-26. [Consulta: 28 desembre 2025].
↑«COMUNICADO Nº 32.927» ( PDF) (en portuguès brasiler). Banco Central do Brasil, 21-12-2018. Arxivat de l'original el 2020-12-13. [Consulta: 28 desembre 2025].
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.