Pix

Pix és un sistema de pagament electrònic que permet realitzar transferències bancàries en reals entre persones físiques, jurídiques i administració públ

Pix
Pix
Modifica el valor a Wikidata
Tipussistema de pagament Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial2020 Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Banc Central del Brasil Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webbcb.gov.br… (portuguès brasiler) Modifica el valor a Wikidata

Pix és un sistema de pagament electrònic que permet realitzar transferències bancàries en reals entre persones físiques, jurídiques i administració pública del Brasil. És un servei ofert pel Banc Central del Brasil des del 2020 i va suposar una revolució al país per la simplificació, abaratiment, immediatesa i seguretat de les transaccions.[1][2]

Història

L'any 2018, el Banc Central del Brasil va començar a desenvolupar un nou sistema de pagament alternatiu als sistemes ja existents al país (com el boleto),[a] més ràpid i econòmic que els vetusts DOC[b] i TED[c], i que alhora ajudés a reduir el nombre de pagaments en efectiu.[6] La fase inicial del projecte s'havia iniciat dos anys enrere, prenent el sistema de pagaments estatunidenc Zelle com a referència.[7]

El programa va ser presentat al públic el febrer de 2020, amb el llançament de la marca Pix.[8] El nom prové de les inicials Pagaments Instantanis, afegint-ne una "x" que simbolitza la multiplicació i la variable matemàtica. Pix també remet al terme píxel, cercant un paral·lelisme de simplicitat en l'àmbit tecnològic.[9][10] El 5 d'octubre va ser llançada una primera versió beta,[11] i el 16 de novembre va estar disponible la versió definitiva per al gran públic.[12]

En només un any, Pix va esdevenir el mètode de pagament preferit pels brasilers, amb una xifra d'operacions realitzades superior a la dels xecs, boletos i, inclús, targetes de dèbit o crèdit.[13] Al primer trimestre de 2023 es va arribar a la marca de 152 milions d'usuaris únics registrats.[14] El maig de 2025 es va arribar a la xifra de 175 milions d'usuaris, dels quals 160 milions eren ciutadans (el 75% de la població brasilera) i, la resta, empreses.[15]

Funcionament

Paradeta de fruita al carrer, amb un rètol que indica que s'accepta el pagament amb Pix.

Clau Pix

Una persona física pot assignar al servei Pix fins a 5 comptes corrents o d'estalvis diferents, sempre que en sigui titular; mentre que les persones jurídiques en poden tenir un total de 20. Per a registrar un compte al servei Pix, l'usuari ha de designar quina serà la Clau Pix (Chave Pix) assignada, triant entre el seu NIF,[d] una adreça de correu electrònic, un número de telèfon mòbil, o pot optar per una clau aleatòria d'un sol ús, oferta pel sistema.[16] Les persones jurídiques tenen, a més, l'opció de generar un codi QR amb les dades de la seva Clau Pix, o fer servir un terminal de pagament sense contacte (NFC).[17]

No obstant, també és possible fer servir el sistema Pix introduint el número de compte del destinatari i, per tant, sense que el receptor hagi hagut de registrar-s'hi prèviament.[18]

Tecnologia

Les transferències realitzades amb Pix es procesen pel Sistema de Pagaments Instantanis (SPI), amb missatges enviats en llenguatge XML per mitjà de la Interfície de Comunicació de l'SPI. El Directori d'Identificadors de Comptes Transaccionals (DICT) és la base de dades que connecta els usuaris, les Claus Pix, els seus comptes bancaris i l'historial d'operacions. La gestió de tot el sistema informàtica recau en el Banc Central del Brasil.[19][20][21]

Serveis

A més del servei normal de transferències, Pix ha anat implementant altres modalitats addicionals i accions complementàries. Una de les primeres actualitzacions en aquest sentit, coincidint amb el primer aniversari del llançament, va ser incorporar-ne les sol·licituds de devolució d'una transferència, ja fossin per un error del remitent, per incompliment del proveïdor o per haver estat víctima d'alguna activitat delictiva, com el frau.[22]

Més endavant, s'hi han afegit funcionalitats que permeten configurar pagaments i cobraments amb data programada, autoritzar domiciliacions de despeses recurrents, emetre transferències periòdiques, fraccionar un pagament en diverses quotes o treure efectiu en caixers (Pix Saque) i comerços (Pix Troco).[23][24]

El servei Pix és gratuït per a totes les persones físiques i microempreses. La resta d'empreses estan subjectes a les condicions establertes per les seves entitats bancàries.[25]

Repercussió

Positives

Segons el Nobel d'Economia Paul Krugman, Pix pot ser considerat el futur del diner, i que Pix «està aconseguint allò que els impulsors de les criptomonedes afirmaven, falsament, que podien aconseguir a través de la cadena de blocs: baixos costos de transacció i inclusió financera». A més, ha dit que l'eina brasilera pot inspirar altres nacions per a desenvolupar els respectius sistemes de pagament digital. En canvi, altres països, com els Estats Units, romandrien ancorats en una combinació d'interessos empresarials i fantasies cripto.[26][27]

La filòsofa suïssa Rahel Jaeggi ha emprat Pix per a corroborar la tesi sobre la capacitat d'influència de les pràctiques econòmiques en la vida social i les dinàmiques del dia a dia de les persones.[28]

Negatives

Des del llançament del sistema Pix, la policia brasilera ha observat un repunt en pràctiques delictives com el frau i l'estafa, la suplantació d'identitat o els segrests exprés.[29][30] També s'ha detectat l'ús del Pix en casos d'assetjament, quan una persona aprofita l'espai disponible del concepte de la transferència per fer arribar missatges no desitjats a la persona que rebrà l'ingrés (habitualment, de R$ 0,01).[31]

El servei va ser l'objectiu de notícies enganyoses durant la campanya Jair Bolsonaro (2019-2022) a la reelecció en les presidencials de 2022. El President va voler adjudicar-se l'èxit del Pix, afirmant que n'havia sigut el creador.[32][33] Les declaracions, que van córrer pels mitjans de comunicació, plataformes d'streaming i xarxes socials, van haver de ser rebatudes pel Sindicat Nacional de Treballadors del Banc Central, aclarint que la idealització i preparació havia sigut obra del BCB, enlloc del govern brasiler, i que, en tot cas, havia tingut lloc durant el mandat de Michel Temer.[34][35]

En el marc de la guerra comercial iniciada pel segon govern Trump l'any 2025, l'Oficina del Representant Comercial dels Estats Units va iniciar una investigació sobre pràctiques comercials deslleials per part del Brasil, centrada en els serveis de pagament electrònic, els aranzels preferencials i interferències en la lluita anticorrupció. Entre els motius de la investigació, es va citar el possible avantatge deslleial dels serveis de pagament brasilers respecte als competidors estatunidencs. Això semblava tenir com a objectiu Pix.[36] El president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva va acusar el seu homòleg, Donald Trump, d'estar «molest per Pix» perquè «posarà fi a les targetes de crèdit»,[37] i va llançar una campanya per a defensar la sobirania nacional.[38] Membres del govern brasiler van acusar la investigació de néixer del lobbisme de les companyies nord-americanes de targetes de crèdit i les grans empreses tecnològiques.[39]

Notes

  1. ↑ Un boleto bancário és un document que les empreses adjunten a les seves factures amb les dades que el client necessitarà per fer-ne l'abonament des d'una oficina, un caixer automàtic o a la banca a distància.
    L'equivalent a Espanya seria la carta de pagament que, per exemple, acompanya la liquidació de tributs o les factures de subministraments no domiciliades.
  2. ↑ El Document d'Ordre de Crèdit (DOC) va ser un sistema de transferències creat el 1985. L'import de la transferència havia de ser menor de R$ 5.000, els diners arribaven en 1 o 2 dies útils i el cost variava en funció de si el compte d'origen i destí eren de la mateixa entitat.[3]
    Aquesta modalitat va ser suspesa el gener de 2024, davant l'ús predominant del Pix per a pagaments de poc import.[4]
  3. ↑ La Transferència Directa Disponible (TED) va aparèixer l'any 2002 i, originalment, tenia una quantia mínima de R$ 5.000. Aquesta limitació va reduir-se progressivament fins a no tenir cap import mínim.[3][5]
  4. ↑ Els equivalents brasilers al NIF espanyol són el CPF per a persones físiques i el CNPJ per a les jurídiques.

Referències

  1. ↑ Souza, Mayara Denise Silva. PIX: O impacto na economia com a nova ferramenta de pagamento instantâneo: análise do período 2020-2023 (tesi) (en portuguès). Universidade Metodista de São Paulo, 2023. 
  2. ↑ Leal, Alan Marques Miranda; Haase, Mariana Aparecida de Oliveira «Instant Payments and Banks: the Impact of Pix on Bank Branches in Brazil». Revista Economia Ensaios, 40, 1, 17-07-2025. DOI: 10.14393/REE-v40n1a2025-70825. ISSN: 1983-1994.
  3. ↑ 3,0 3,1 Triches, Divanildo; Bertoldi, Adriana «A evolução do sistema de pagamentos brasileiro: uma abordagem comparada com os países selecionados no período 1995-2003» (en portuguès). Revista de Economia Contemporânea, 10, 2006, p. 299–322. DOI: 10.1590/S1415-98482006000200004. ISSN: 1980-5527.
  4. ↑ «Transações via DOC terminam em 15 de janeiro de 2024» (en portuguès brasiler). Federação Brasileira de Bancos. Arxivat de l'original el 2025-10-08. [Consulta: 28 desembre 2025].
  5. ↑ «Novo SPB» ( PDF) (en portuguès brasiler). Banc Central del Brasil, 01-01-2002. Arxivat de l'original el 2021-09-26. [Consulta: 28 desembre 2025].
  6. ↑ «COMUNICADO Nº 32.927» ( PDF) (en portuguès brasiler). Banco Central do Brasil, 21-12-2018. Arxivat de l'original el 2020-12-13. [Consulta: 28 desembre 2025].
  7. ↑ Ribeiro, Weudson «'Pai' ou padrasto? Lançado sob Bolsonaro, Pix foi planejado na gestão Temer» (en portuguès brasiler). UOL, 10-05-2022. Arxivat de l'original el 2025-08-02 [Consulta: 28 desembre 2025].
  8. ↑ «Banco Central divulga marca Pix, novo método de pagamento do Brasil» (en portuguès brasiler). Efí, 19-02-2020. [Consulta: 28 desembre 2025].
  9. ↑ «Tudo sobre Pix: entenda como funciona o sistema de pagamentos do Banco Central» (en portuguès brasiler). InfoMoney, 6 novembre 2011. Arxivat de l'original el 2024-12-23.
  10. ↑ Cataldo, Diego «O que significa Pix? 7 perguntas e respostas inusitadas sobre o serviço» (en portuguès brasiler). TechTudo. Arxivat de l'original el 2025-07-27.
  11. ↑ Payão, Felipe. «No lançamento do PIX, bancos ficam fora do ar hoje (05)» (en portuguès brasiler). Tecmundo, 05-10-2020. Arxivat de l'original el 2025-06-17. [Consulta: 28 desembre 2025].
  12. ↑ «PIX começa a funcionar nesta segunda-feira; saiba tudo sobre a nova modalidade de pagamentos» (en portuguès brasiler). g1. Grupo Globo, 16-11-2020. Arxivat de l'original el 2025-11-05. [Consulta: 28 desembre 2025].
  13. ↑ Ribeiro, Mariana. «Pela primeira vez, Pix supera cartão em transações» (en portuguès brasiler). Valor Investe. Grupo Globo, 30-03-2022. Arxivat de l'original el 2024-07-14. [Consulta: 28 desembre 2025].
  14. ↑ Lucio, Amanda. «Brasileiros preferem o Pix: uso cresceu mais de 300%, aponta Web Automação» (en portuguès brasiler). e-commerce brasil, 28-02-2024. Arxivat de l'original el 2025-04-17. [Consulta: 28 desembre 2025].
  15. ↑ «Pix bate recorde e registra quase 280 milhões de transações em um dia» (en portuguès brasiler). Agência Brasil, 10-06-2025. Arxivat de l'original el 2025-06-24.
  16. ↑ «BC registra 33,7 milhões de chaves do Pix; veja instituições que lideram» (en portuguès brasiler). UOL, 14-10-2020. Arxivat de l'original el 2025-09-12 [Consulta: 28 desembre 2025].
  17. ↑ «Como fazer PIX: passo a passo para criar chaves e fazer transferências» (en portuguès brasiler). Exame, 08-02-2023. Arxivat de l'original el 2024-09-27. [Consulta: 28 desembre 2025].
  18. ↑ «Dá para mandar e receber dinheiro se alguma das pessoas não tiver o Pix?» (en portuguès brasiler). UOL, 18-11-2020. Arxivat de l'original el 2025-11-04 [Consulta: 28 desembre 2025].
  19. ↑ Banc Central del Brasil «Pix: theBrazilian instant payments ecosystem» (en anglès). I Foro de Pagos Inmediatos [República Dominicana], 30-01-2025, p. 7.
  20. ↑ Ferreira, Kenneth; Wiedmann, Natasha. «Recent developments in the Brazilian Fintech environment: instant payment system and open banking» (en anglès). Banking Law Committee publications. International Bar Association. Arxivat de l'original el 2022-03-19. [Consulta: 28 desembre 2025].
  21. ↑ International Monetary Fund. Western Hemisphere Dept.. «Pix: Brazil’s Successful Instant Payment System». A: Brazil: Selected Issues (en anglès). Washington, D.C: Fons Monetari Internacional, 31 juliol 2023. ISBN 979-8-4002-4926-6 [Consulta: 28 desembre 2025]. 
  22. ↑ «Pix completa um ano com nova funcionalidade de devolução» (en portuguès brasiler). Agência Brasil. EBC, 16-11-2021. Arxivat de l'original el 2026-01-05. [Consulta: 28 desembre 2025].
  23. ↑ «Conheça novas funcionalidades do Pix e outros aperfeiçoamentos no meio de pagamento» (en portuguès brasiler). Banco Central do Brasil, 03-04-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
  24. ↑ «PIX completa 5 anos: como o sistema mudou os pagamentos e quais são os próximos desafios» (en portuguès brasiler). g1. Grupo Globo, 16-11-2025. Arxivat de l'original el 2025-12-01. [Consulta: 28 desembre 2025].
  25. ↑ Braga, Lucas. «Pix custa até R$ 10 para clientes PJ no Itaú, BB, Bradesco e Santander» (en portuguès brasiler). Tecnoblog, 05-03-2021. Arxivat de l'original el 2025-10-12. [Consulta: 28 desembre 2025].
  26. ↑ «Pix: Brasil pode ter inventado o futuro do dinheiro com sistema de pagamento, diz prêmio Nobel de Economia» (en portuguès brasiler). BBC, 22-07-2025. Arxivat de l'original el 2025-07-22. [Consulta: 28 desembre 2025].
  27. ↑ Krugman, Paul. «Has Brazil Invented the Future of Money?», 22-07-2025. Arxivat de l'original el 2025-07-26. [Consulta: 28 desembre 2025].
  28. ↑ Jaeggi, Rahel «Economy as social practice». Journal for Cultural Research, 22, 2, 03-04-2018, p. 122–125. DOI: 10.1080/14797585.2018.1461355. ISSN: 1479-7585.
  29. ↑ Machado, Simone «Caiu no golpe do Pix? Dá para pedir reembolso do dinheiro em caso de fraude» (en portuguès brasiler). UOL, 21-10-2023. Arxivat de l'original el 2025-07-26 [Consulta: 28 desembre 2025].
  30. ↑ Souza, Felipe «Quadrilhas do Pix: sequestro-relâmpago dispara em SP e criminosos migram para novo crime da moda, diz delegado» (en portuguès brasiler). BBC News Brasil, 20-08-2021. Arxivat de l'original el 2025-12-30 [Consulta: 28 desembre 2025].
  31. ↑ «Saiba como se proteger de ameaças feitas por mensagens enviadas no Pix» (en portuguès brasiler). R7, 02-05-2025. Arxivat de l'original el 2025-09-15. [Consulta: 28 desembre 2025].
  32. ↑ Rudnitzki, Ethel «Bolsonaro volta a mentir sobre Pix em anúncio no YouTube e no horário eleitoral» (en portuguès brasiler). Aos Fatos, 01-09-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-26.
  33. ↑ Domingos, Rooney «É #FAKE que Bolsonaro foi criador do PIX» (en portuguès brasiler). g1, 03-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-29.
  34. ↑ Garcia, Nathalia «Servidores do BC criticam uso político do Pix por Bolsonaro e aliados» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 10-05-2022. Arxivat de l'original el 2022-10-12.
  35. ↑ Shinohara, Gabriel «Bolsonaro criou o Pix? Servidores do BC criticam 'uso político' do meio de pagamento no JN» (en portuguès brasiler). Extra Online, 23-08-2022. Arxivat de l'original el 2022-08-27.
  36. ↑ Liu, John. «US launches probe into Brazil’s trade practices» (en anglès). CNN Business, 16-07-2025. Arxivat de l'original el 2025-12-30. [Consulta: 28 desembre 2025].
  37. ↑ Bucci, Geovani; de Sousa, Gabriel. «‘Trump disse que Pix incomoda porque ele vai acabar com o cartão de crédito’, diz Lula» (en portuguès brasiler). O Estado de S. Paulo, 17-07-2025. [Consulta: 28 desembre 2025].
  38. ↑ Bergamo, Mônica. «Mônica Bergamo: Governo Lula lançará campanha em defesa do Pix como reação a ameaças de Trump» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 25-07-2025. Arxivat de l'original el 2025-07-26. [Consulta: 28 desembre 2025].
  39. ↑ «Trump está incomodado porque o Pix vai acabar com o cartão de crédito, diz Lula» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 17-07-2025. Arxivat de l'original el 2025-07-26.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pix

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.