Pistoia

Pistoia

Tipus	municipi d'Itàlia
Localització
43° 56′ N, 10° 55′ E
País	Itàlia
Regió	Toscana
Província	província de Pistoia
Capital de	província de Pistoia
Població humana
Població	89.309 (2023) (378,16 hab./km²)
Geografia
Superfície	236,17 km²
Altitud	81 m
Limita amb	Cantagallo Sambuca Pistoiese Serravalle Pistoiese Agliana Lizzano in Belvedere Quarrata Marliana Montale Alto Reno Terme San Marcello Piteglio
Patrocini	Jaume el Major
Organització política
• Mayor of Pistoia ^(en)	Alessandro Tomasi
Identificador descriptiu
Codi postal	51100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	0573
Identificador ISTAT	047014
Codi del cadastre d'Itàlia	G713
Altres
Agermanament amb	Kruševac Pau Onești Beit Sahour Palerm Shirakawa ^(en)

Pistoia és una ciutat d'Itàlia a la regió de Toscana, província de Pistoia, amb prop de cent mil habitants.

Història

Pistoria era el nom clàssic de la ciutat de Pistoia. Era una ciutat d'Etrúria situada a la part nord dels Apenins a la via entre Florentia i Lucca a uns 35 km de cadascuna, segons l'Itinerari d'Antoní. Va ser una ciutat etrusca però no n'han quedat restes. Va passar als romans en època desconeguda i segons Plini el Vell era un municipi ordinari de segon ordre.^[1]

El seu nom es coneix en relació a la derrota final de Catilina. L'any 62 aC Catilina, que tenia a les seves forces a Faesulae, va assabentar-se que la conspiració que havia planejat havia estat descoberta i es va traslladar a Pistoia (in agrum Pistoriensem) amb intenció de fugir pels Apenins cap a la Gàl·lia Cisalpina, però Quint Cecili Metel Cèler li va tallar la retirada, i per l'altre costat s'acostava el cònsol Gai Antoni Híbrida, que el pressionava perquè avancés. Catilina, de sobte, va decidir enfrontar-se a Gai Antoni però va ser derrotat completament a les muntanyes properes a Pistoria.^[2]

Pistoria és esmentada per Ammià Marcel·lí en un període tardà de l'Imperi Romà, com una de les ciutats municipals del districte conegut per Túscia Annonària.^[3]

Al segle iv va adquirir importància i va ser la seu d'un bisbe.^[4] Va passar als ostrogots i als longobards, sota els que era una de les residències reials temporals. Després del 774 va passar als francs i al segle ix va quedar dins el Regne d'Itàlia. El comú es va afermar al segle xii, adquirint el poder el 1177. Les muralles es van construir poc després. La ciutat va ser de predomini gibel·lí, però el 1254 la güelfa Florència la va conquerir.

L'any 1325 va ser ocupada pel gibel·lí Castruccio Castracani senyor de Lucca i Pisa, que va morir el 1328 i els güelfs florentins la van recuperar. El 1401 la ciutat va acceptar formalment el domini florentí. Des de llavors va quedar en poder de Florència i els estats que la van succeir. Al segle xvi va tenir una fàbrica de pistoles, que van agafar el nom de la ciutat.^[5]

Persones il·lustres

• Francesco Manfredini (1680-1748) compositor de música barroca.
• Massimo Freccia (1906-2004) director d'orquestra.
• Christian Orlandi (1998) director de cinema.

Referències

1. Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 5
2. Sal·lusti. La conjuració de Catilina, 57
3. Ammià Marcel·lí. Res Gestae, XXVII, 3, 1
4. Smith, William (ed.). «Pistoria». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 agost 2022].
5. Cardini, Franco (ed.). Storia della civiltà toscana, vol I. Florència: Le Monnier, 1981, p. 96-97. ISBN 9788800845014. 

Enllaços externs

• Comune di Pistoia (en italià) [Consulta 24-VIII-2022]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)