Fill de Piero d'Antonio, orfebre de modesta condició, va nàixer l'any 1461 o el 1462 a Florència, a la via della Scala, primer de quatre germans: Giovanni, Girolamo i Vanna.
Es troba documentat que l'any 1480 era aprenent sense salari al taller del pintor Cosimo Rosselli, de qui va prendre el nom quan va esdevenir famós. Cosimo, diu Vasari: «...el va adoptar més que de grat, i entre els molts deixebles que tenia, veient-lo créixer, amb els anys i amb la virtut li va agafar estima com si fóra un fill, i per tal el va tenir sempre».
L'any 1481 va anar a Roma amb el seu mestre per treballar a la Capella Sixtina: «...cridat pel papa Sixt, per fer les escenes de la capella, en una de les quals Piero va fer un paisatge bellíssim... I perquè retratava del natural de manera excel·lent, va fer a Roma molts retrats de persones destacades i particularment el de Verginio Orsino i el de Ruberto Sanseverino, als quals va incloure en les esmentades escenes. Va retratar també Cèsar Borja, fill del papa Alexandre VI; pintura avui dia perduda, que jo sàpia; però tot i que el cartró n'era de la seua mà, posteriorment va ser feta pel reverend i virtuós Misser Cosimo Bartoli, proposto de San Giovanni» (Vasari).
Mare de Déu amb l'Infant i sants, ca 1485, Florència, Hospital dels Innocents
Va tornar a Florència l'any 1483, i del 1488 és la Mare de Déu amb l'Infant i els sants Caterina, Rosa de Viterbo, Pere i Joan Evangelista, actualment a la Galeria de l'Hospital dels Innocents: «...l'administrador de l'Hospital dels Innocents, molt amic seu, li va encarregar una taula per a col·locar-la a l'església, entrant a mà esquerra. Piero va acabar l'encàrrec, però gairebé fa tornar boig al pobre home, perquè no li permetia veure el quadre fins que no estiguera acabat, i li demanava diners a tota hora, de manera que l'amic va arribar a amenaçar-lo de no pagar-li el que restava si no li deixava veure l'obra. Piero s'hi va negar rotundament i li va dir que ans destrossava el que havia fet que accedia a mostrar-li-la, i l'amic no va tenir més remei que pagar-li la quantitat que hi restava» (Vasari).
El 13 d'octubre de 1489 la família Capponi li va pagar 6 florins a l'artesà ebenista Chimenti del Tasso pel marc d'una taula d'altar pintada per Piero di Cosimo per a la capella de l'església florentina de Sant Esperit, que representa la Visitació, i que actualment es conserva a la National Gallery de Washington.
L'any 1498 està documentat que encara residia a la via della Scala, com a cap de família i propietari dels béns heretats dels pares, amb cases, vinyes i oliveres a Carmignano. L'any 1503 es va inscriure al gremi dels artistes de Sant Lluc; el 8 de maig de 1504 a l'Arte dei Medici e Speziali; el 10 de març de 1506 les monges del Convent de San Cresci a Valcava, al Mugello, van trametre a Nàpols una Mare de Déu seua, no identificada.
Al voltant de 1505 l'artista va pintar tres respatllers amb escenes de la vida primitiva dels homes, encara incapaços de controlar i utilitzar el foc: el primer panell, la Cacera, presenta figures humanes seminues, sàtirs, centaures i animals que lluiten feroçment, ignorants del perill que suposa l'incendi que crema al fons; al segon panell, El retorn de la cacera es representen les primeres formes de vida comunitària i l'ús de tècniques primitives de construcció; al tercer, l'Incendi al bosc, un home revestit d'hàbits, conscient de l'incendi, intenta capturar els bous espaordits.
Vulcà i Èol, ca 1505, Ottawa, National Gallery of Canada
Erwin Panofsky va relacionar amb aquests tres panells dues taules addicionals amb la Caiguda de Vulcà i Vulcà i Èol mestres de la Humanitat. A la primera, Vulcà, expulsat de l'Olimp, rep l'ajut de les noies de Lemnos; a la segona, Vulcà adult, assistit per Èol, treballa en una primitiva forja i mostra a un home muntat a cavall l'ús del foc i de les tècniques de treball del metall; al fons, junt a una girafa mansa, s'està construint una casa amb troncs encara no perfilats; en primer pla, una família i una persona adormida al·ludeixen per una banda al fet que el treball de Vulcà va començar de nit i per altra a què acaba de sorgir una nova era de la Humanitat.
Les cinc pintures, junt amb altres perdudes, adornaven potser la casa florentina del mercader Francesco del Pugliese, dues vegades prior de Florència, enfrontat tant als Mèdici com a Savonarola, desterrat l'any 1513 per haver insultat públicament Llorenç de Mèdici el Jove. La concepció de la lenta evolució de la civilització mitjançant el progrés tècnic i intel·lectual, estranya i alhora heterodoxa ja siga respecte a la concepció clàssica com a la cristiana, pot resseguir-se tant a Lucreci com a Vitruvi, aquest últim citat per Boccaccio a la Genealogia Deorum. L'artista tornarà sobre aquests temes amb dues taules pintades per a Giovanni Vespucci amb la descoberta i la donació del vi per part de Bacus i amb dues taules de cassoni[1] amb el mite de Prometeu i Epimeteu.
El 8 de desembre de 1515 li van ser pagats 58 florins per feines d'ornamentació realitzades amb ocasió de la visita a Florència, el 20 de novembre, del papa Lleó X.
L'Alliberament d'Andròmeda, a la Galeria dels Uffizi, és probablement la seua última obra: «...un quadre de figures petites, que representa Perseu alliberant Andròmeda del monstre, que té certes coses bellíssimes... mai no va fer Piero pintura més bella ni millor acabada que aquesta, atès que no és possible veure la més estranya orca marina ni la més capriciosa que aquella que es va imaginar i pintar Piero, amb el ferotge gest de Perseu, que en l'aire la colpeja amb l'espasa; de la qual, entre el temor i l'esperança es veu captiva Andròmeda, de rostre bellíssim, i prop de la qual hi ha molta gent amb indumentària variada i estranya, tocant i cantant, entre els quals hi ha alguns rostres de divina factura, que riuen i s'alegren de veure alliberada Andròmeda; el paisatge és bellíssim i d'un colorit dolç i graciós, i la unió i fusió dels colors s'hi ha fet amb extrema habilitat» (Vasari).
Va morir l'any 1521: «De vegades deia que era molt bell anar a l'encontre de la mort, que s'hi reunira tant gent mentre et confortaven amb dolços i paraules boniques, el capellà i el poble resaven per tu i els àngels venien per portar-te al Paradís. Parlava sense sentit, i un matí va ser trobat mort al peu d'una escala, l'any 1521. Se li va donar sepultura a Sant Pere Major» (Vasari).
Enginy fantasiós i extravagant...
«De vegades es mostrava tan concentrat en allò que feia, que el seu pensament s'enlairava, de manera que havia de tornar al pensament inicial perquè la seua imaginació l'havia portat ben lluny. I era també tan amic de la solitud que no gaudia més que quan concentrat en els seus pensaments podia fantasejar i fer castells en l'aire» (Vasari).
«Contínuament estava tancat, i no es deixava veure treballar, i tenia una vida d'home més aviat bestial que humà. No permetia que es netejara sa casa, volia menjar a l'hora que li venia la fam, no deixava collir els fruits de l'hort i deixava créixer les vinyes de manera que els sarments penjaren per terra. Les figueres no s'esporgaven mai, ni cap altre arbre. Gaudia de veure l'estat selvàtic en què tot estava, deia que no s'havia d'alterar la natura, perquè ella s'ocupava de tot. Li agradava contemplar les plantes i els arbres que sortien rars i en gran nombre, i això li produïa tant de plaer que semblava embogir. I tot això ho traslladava a les seues obres tantes vegades que, tot i produir plaer a l'observador, resultava al capdavall molest. De vegades es detenia a observar un mur on escopien els malalts i en treia la idea per a una batalla de cavalls i les més fantàstiques ciutats i els més grans països que mai s'havien vist; i el mateix feia de la contemplació dels núvols. Va començar a pintar a l'oli, en haver vist algunes obres de Leonardo enllestides amb la seua extrema habilitat, i com li va agradar intentà imitar-lo, tot i que el seu propi estil era ben diferent i molt més extravagant: perquè ben bé pot dir-se que transformava tot allò que feia. I si Piero no haguera estat tan fantasiós i haguera tintut més cura de si mateix, el que no va fer, s'hauria conegut més el seu gran enginy, de manera que hauria estat adorat i no tingut per boig a causa del seu capteniment bestial. Tot i així, és ben cert que mai no va fer mal a ningú més que a si mateix, i que ben al contrari beneficià a tothom amb les seues obres i el seu art».
«En totes les seues obres queda palès un esperit ben diferent als dels altres artistes de la seua època, amb un vertader interès en la recerca de les subtileses de la natura, en les quals penetrà, sense preocupar-se del temps ni de l'esforç, només pel seu delit i pel plaer de l'art; i no podia ser d'una altra manera perquè enamorat del seu treball no feia cas de la seua comoditat i només menjava ous durs que, per aprofitar el foc, coïa alhora que la cola; i no sis o vuit cada vegada, sinó una cinquantena, i deixant-los en un cabàs els consumia a poc a poc. Li agradava viure d'aquesta senzilla manera, perquè qualsevol altra li semblava servitud. L'amoïnaven els planys dels infants, el tossir dels homes, el so de les campanes, el càntic dels frares; i quan plovia molt gaudia observant la pluja caure a plom sobre les teulades i estavellar-se contra el terra. Tenia una grandíssima por als llamps, i quan tronava s'embolicava amb una capa i tancant les finestres i la porta es quedava quiet en un cantó fins que passara la fúria. El seu enginy era tan original i àgil que alguna vegada deia coses tan divertides que feia esclatar a riure els qui l'acompanyaven...»
«Amb la vellesa va anar fent-se cada vegada més estrambòtic i ningú no volia romandre al seu costat. Com no volia tenir aprenents al seu voltant va anar quedant-se sense cap ajut. Volia treballar però la tremolor no l'hi deixava. I es posava tan enfurismat que volia subjectar-se les mans perquè s'estigueren quietes, però se li caia el bastó o els pinzells que feia llàstima de veure'l. No suportava les mosques, i l'amoïnava tot, fins a la seua pròpia ombra. Així, emmalaltit de pura vellesa era visitat només per alguns amics que li demanaven que posara la seua ànima en pau amb Déu. Però a ell no li semblava que havia de morir, i per tant ho anava deixant d'avui per a demà. No és que no fóra bo o no tinguera fe, que era molt bon cristià malgrat que la seua vida fóra salvatge. De vegades parlava dels turments que provoquen les malalties del cos i de quantes fatigues pateix qui, consumint-se l'esperit a poc a poc, acaba per morir, que és una gran dissort. Parlava malament dels metges, dels apotecaris i de tots aquells que tenen cura dels malalts i els maten de fam, així com d'altres patiments com ara els xarops, medecines, lavatives i altres martiris, com no poder dormir quan es vol, fer testament, veure plorar els parents i estar a fosques en l'habitació...» (Vasari)
Christoph Pudelko ha intentat donar una explicació al capteniment de Piero més enllà de l'extravagància, o pitjor encara de la «bestialitat», que li va atribuir Vasari, per altra banda un notori «home d'ordre».
«Una angoixa gairebé patològica, la necessitat d'evitar tot allò que siga normal, per a no perdre l'essència de les coses i apoderar-se'n; una simpatia instintiva per les curiositats i les coses estranyes, perdent-s'hi com en un joc; una necessitat heròica d'independència respecte de qualsevol ordre social, emmascarada amb una vida de bohemi, amb la recerca de l'originalitat al cost que siga, mitjançant una mena d'esperit burlesc: la passió d'un revolucionari obsessionat per les pròpies idees, per la recerca de remeis místics i màgics per a millorar el món. Cada gran art és revolucionària, però a Cosimo li importa sobretot una vida revolucionària, tot i que de vegades expressada de manera estranya. Cerca un primitivisme de l'existència que siga una revolta i una fuga del propi temps. L'odi contra l'extrem formalisme d'una societat extenuada que, fins i tot a la cort de Llorenç de Mèdici, es complaïa amb especulacions mistificants, d'intel·lectualisme humanístic i d'abandons retòrics a romàntiques coqueteries naturalístiques, li inspira una apassionada nostàlgia per la innata originalitat i la salvatge força de la natura. Desconfiat amb els romanticismes lacrimògens, hi ha en ell un sentit primordial del cosmos, a les eternes lleis del qual, que regeixen la vida i la mort, s'hi sent adherit. I, com tothom, oscil·la entre una orgiàstica voluntat de vida i una ànsia pregona de mort, que assumirà formes gairebé paranòiques, i al final fins i tot el caràcter d'una autèntica mania persecutòria».
Itinerari crític
Deixeble de Cosimo Rosselli, no en va rebre influència; els seus models inicials van ser Filippino Lippi, Domenico Ghirlandaio i Luca Signorelli, posteriorment, de Leonardo deriva la delicada llum i els valors atmosfèrics, però amb tot va ser un pintor original per la gran fantasia i la capacitat analítica que l'acosten als flamencs i li fan rebutjar l'abstracció de les representacions basades en el dibuix, donant més importància, al contrari que Botticelli, a la concrecció de la imatge fundada en els seus valors cromàtics, com un venecià.
«...a l'Església de Sant Esperit va treballar a la capella de Gino Capponi una taula que representa una Visitació de Nostra Senyora amb sant Nicolau i un sant Antoni que llegeix amb un parell d'ulleres al nas, el que sembla anacrònic. Hi va pintar també un vell llibre de pergamí molt ben fet, i sant Nicolau duu dues esferes que brillen, i l'espurneig d'una sembla reflectir-se en l'altra, de manera que va quedar ben palès el seu gust d'experimentar amb coses estranyes i difícils» (Vasari).
«A través de l'estudi de la pintura dels Països Baixos va adquirir una finor en el detall que cap altre florentí va atènyer. És potser un dels quadres més característics del període juvenil del pintor... qualsevol arruga, qualsevol borrissol del rostre o de les mans dels dos sants asseguts en primer pla, perfectament caracteritzats, van ser fets amb una cura i un amor que meravellen en un florentí. És admirable que la disposició de Piero envers els detalls siga tan pròxima a la dels nòrdics... Les dues dones es miren als ulls, com conscients del destí que els espera... i mentre Maria, en un gest de salutació i per aplacar l'emoció de l'altra, posa la mà esquerra sobre l'espatla de la vella Isabel, aquesta alça la mà, meravellada que la Mare de Déu haja nascut d'ella... estan estretament vinculades entre si, expressant la participació interior i un tranquil abandó a llur destí. Psicològicament és la més bella Visitació mai pintada a Florència» (Knapp).
Mare de Déu amb l'Infant i àngels, ca 1507, Venècia, Col·lecció Cini
La Mare de Déu amb l'Infant i àngels, de la Col·lecció veneciana Cini, datable al voltant de 1507, «Apunta a un nítid enfocament de la imatge figurativa, obtesa per mitjà de llum i clarobscur, és a dir, racionalitzant a la florentina les idees que es troben presents al Tríptic Portinari d'Hugo van der Goes Piero sap aconseguir aquell efecte d'imatges a l'aire lliure que el seu autèntic lirisme vivifica d'un sabor agrest i meteorològic, on la llum més o menys intensa i clistal·lina, els prats, les roques i els arbres – ara eixuts, ara humits, ara verdíssims – aviat fan penetrar en un clima que de tant en tant és primaveral, tardorenc, gèlid... el caràcter, gairebé elegíac, de vespre avançat, és resultat de la llum en imminent declivi, que clau de ple sobre l'àngel músic i en gradació sobre les altres figures»…(Zeri)
«Com conciliar l'exactitud significativa dels objectes mínims...amb la perspectiva que tot ho informa, amb l'antic que descoratja amb la seua autoritat l'experiència actual i directa del món?... es tracta de trobar un via intermèdia, que afluixe el rigor de la perspectiva i permeta de variar l'enfocament dels objectes, però que alhora atorgue a la presència dels objectes una segura consistència espacial. El retrat de Simonetta Vespucci i el de Giuliano di Sangallo representen bé els punts extrems del problema: lineal, ple de subtil simbolisme, florentí en l'aspror primmirada del dibuix i del color, líric com un sonet de Poliziano o de Lorenzo, el primer; novíssim en l'enfocament que lliga la figura a l'espai i dona un significat espacial fins i tot a les plomes sobre l'ampit, el segon. Però el nou element de cohesió espacial és el vehicle atmosfèric i lluminós: Piero di Cosimo ha entès que la solució més justa... ja l'ha trobada» Leonardo.
«El segon problema, el de la influència de l'art antic, és més complex i Piero el resol de manera original renunciant-ne a l'autoritat, però no a la fascinació. Con una intuïció que en els mateixos anys s'obre camí també en la cultura vèneta, ja no cerca la filosofia, ni la història, sinó la poesia de l'antiguitat. Naixen així, quasi en contrast amb el classicisme històric que va afermant-se a Roma, les elegies mitogràfiques, en la major part inspirades en Ovidi. Procris morta, però encara amb la carn suau, tèbia i acolorida, fa pensar en aquelles noies que de tant en tant es trobaven intactes i com adormides als seus antics sarcòfags: i s'hi clamava miracle. Però més enllà del cos inert, del faune contrit, de la silueta negra del gos entristit, el paisatge es dissipa en transparències d'aigua i vapors celestes. L'antiguitat ja no és la gran lliçó històrico-naturalística, que ensenya a viure en la plena consciència d'u mateix i del món: és la nostàlgia d'un mite dissolt i d'un temps perdut, sentiment de la mort» (Argan).
Mare de Déu i Infant amb els sant Llàtzer i Sebastià, pintura al tremp sobre taula, 165 x 123, Montevottolini, Pistoia, parròquia dels sants Miquel i Llorenç
Mare de Déu i Infant amb els sants Onofre i Agustí, pintura al tremp sobre taula, 205 x 175, Rennaz, Suïssa, col·lecció privada
Mare de Déu entronitzada amb l'Infant i els sants Pere, Joan Baptista, Nicolau i Doménec, dita també Pala Del Pugliese, pintura al tremp sobre taula, 166,5 x 113, amb tres panells de predel·la que representen la Crema dels llibres dels albigesos, Sant Joanet i Jesús Infant, Sant Nicolau destrueix els ídols, tremp sobre taula, 23,5 x 38,5 cadascun, Saint Louis, Missouri, City Art Museum
Vulcà i Èol, oli sobre llenç, 155,6 x 166,4, Ottawa, National Gallery of Canada
Mare de Déu i Infant, àngels i els sants Caterina d'Alexandria,Rosa de Viterbo, Pere i Joan Evangelista, oli sobre taula, 203 x 197, Florència, Galeria de l'Hospital dels Innocents
Mare de Déu i Infant, oli sobre taula, 87 x 58, París
Sant Joan Evangelista, oli sobre taula, 83 x 59, Honolulu, Academy of Fine Arts
Encarnació de Crist i els sants Caterina, Margarida, Joan Evangelista, Pere, Felip Benizzi i Antonino, oli sobre taula, 206 x 172, Florència, Galeria dels Uffizi
La descoberta de la mel, oli sobre taula, 80 x 128,5, Worcester, Art Museum
Desventures de Silè, oli sobre taula, 76,2 x 126,5, Cambridge, Massachusetts, Fogg Art Museum
Retrat de Giuliano da Sangallo, oli sobre taula, 47,5 x 33,5, Amsterdam, Rijksmuseum
Retrat de Francesco Giamberti, oli sobre taula, 47,5 x 33,5, Amsterdam, Rijksmuseum
Mare de Déu amb l'Infant i àngels, oli sobre taula, 116 x 85, Venècia, Col·lecció Cini
Mare de Déu i Infant, Sant Joanet i àngels, oli sobre taula, tondo, diàm. 85, San Diego, Califòrnia, Fine Art Gallery
Mare de Déu i Infant, Sant Joanet i un àngel, oli sobre taula, tondo, diàm. 129, São Paulo, Brasil, Museo de Arte
Adoració de l'Infant, oli sobre taula, tondo, diàm. 115, Florència, col·lecció privada
Dos àngels, oli sobre taula, 67 x 87, Boston, Church of the Advent
Immaculada Concepció i els sants Francesc, Jeroni, Bonaventura, Bernat, Agustí i Tomàs d'Aquino, oli sobre taula, 184 x 178, Fiesole, Església de Sant Francesc
↑Tipus de bagul domèstic decorat molt habitual a la Itàlia del Renaixement
Bibliografia
Giorgio Vasari, Le Vite de più eccellenti architetti, pittori, et scultori italiani, da Cimabue insino a' tempi nostri: descritte in lingua Toscana, da Giorgio Vasari Pittore Aretino, Florència 1568.
Edició en castellà: Vasari, Giorgio: Las vidas de los más excelentes arquitectos, pintores y escultores italianos desde Cimabue a nuestros tiempos. Traducción: Giovanna Gabriele Muñiz. Madrid, Catedra, 2002, ISBN 84-376-1974-2.
Friedrich Knapp, Piero di Cosimo, 1899.
G. Pudelko, Piero di Cosimo, peintre bizarre, a «Minotaure», 1938.
Federico Zeri, Rivedendo Piero di Cosimo, a «Paragone», 1959.
Carlo Giulio Argan, Storia dell'arte italiana, Florència 1968.
U.S. airbase Andrews Field redirects here. For other uses, see Andrews Field (disambiguation). For the Philippine Air Force base, see Edwin Andrews Air Base. Andrews Air Force BaseCamp Springs, Maryland in the United States of AmericaPresident John F. Kennedy speaks with Secretary of State, Dean Rusk and Military Aide to the President, General Chester V. Clifton, upon his arrival aboard Air Force One at Andrews Air Force Base, Maryland, following Easter vacation in Palm Beach, Florida, 2...
No debe confundirse con Vía Hercúlea, otro nombre de la vía Augusta, calzada romana en España. La vía Herculea (en azul) en relación con la vía Trajana preexistente (en rosa) y la aún más antigua vía Apia (en blanco). La vía Herculea (también llamada Hercúlea, Herculia o Herculeia) era una antigua calzada romana que unía Samnio con Lucania. Construida a finales del siglo III a instancias de Diocleciano, debe su nombre a Maximiano Herculio o Herculeo, césar y augusto durant...
Sede social de Huracán Sede social de HuracánLocalizaciónPaís ArgentinaLocalidad Buenos Aires, ArgentinaCoordenadas 34°38′15″S 58°24′30″O / -34.6376, -58.4084Detalles generalesNombre completo Sede social del Club Atlético HuracánDimensiones 4000 m² mPropietario Club Atlético HuracánConstrucciónApertura 27 de enero de 1940Equipo diseñadorArquitecto Miguel CuruchetEquipo local Club Atlético Huracán[editar datos en Wikidata] La sede soc...
Ця стаття є частиною Проєкту:Населені пункти України (рівень: невідомий) Портал «Україна»Мета проєкту — покращувати усі статті, присвячені населеним пунктам та адміністративно-територіальним одиницям України. Ви можете покращити цю статтю, відредагувавши її, а на стор...
هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (فبراير 2022) تحتاج هذه المقالة إلى الاستشهاد بمصادر إضافية لتحسين وثوقيتها. فضلاً ساهم في تطوير هذه المقالة بإضافة استشهادات من مصادر موثوقة. من الممكن التشكيك بالمعلو...
2017 live album by Pearl Jam For the catchphrase Let's play two!, see Ernie Banks. Let's Play TwoLive album by Pearl JamReleasedSeptember 29, 2017 (2017-09-29) (album)November 17, 2017 (2017-11-17) (film)RecordedAugust 20 and 22, 2016Genre Alternative rock grunge Length79:42LabelRepublicPearl Jam chronology Lightning Bolt(2013) Let's Play Two(2017) MTV Unplugged(2019) Professional ratingsReview scoresSourceRatingThe Daily VaultB+[1] Let's Play Two is ...
No Way OutThể loạiKinh dị, Thảm họa, Tình cảmKịch bảnSeth HoffmanĐạo diễnGreg NicoteroDiễn viên Merritt Wever vai Dr. Denise Cloyd Corey Hawkins vai Heath Major Dodson vai Sam Anderson Benedict Samuel vai Owen Jason Douglas vai Tobin Austin Abrams vai Ron Anderson Katelyn Nacon vai Enid Ann Mahoney vai Olivia Christopher Berry vai Bud Vanessa Cloke vai Anna Ted Huckabee vai Bruce Mandi Christine Kerr vai Barbara Dahlia Legault vai Francine Brody Rose vai Young Boy Dav...
Dual process theory This article relies excessively on references to primary sources. Please improve this article by adding secondary or tertiary sources. Find sources: Elaboration likelihood model – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (November 2020) (Learn how and when to remove this template message) The elaboration likelihood model (ELM) of persuasion[1] is a dual process theory describing the change of attitudes. The ELM was develo...
Korean holiday, the full moon of the 8th lunar calendar For the related lunar festivals celebrated on the same day, see Mid-Autumn Festival (China), Tết Trung Thu (Vietnam) and Tsukimi (Japan). This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by ...
American actress This biography of a living person relies too much on references to primary sources. Please help by adding secondary or tertiary sources. Contentious material about living persons that is unsourced or poorly sourced must be removed immediately, especially if potentially libelous or harmful.Find sources: Lisa Goldstein actress – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (September 2009) (Learn how and when to remove this template ...
Intense armed conflict This article is about war in general. For other uses, see War (disambiguation), The War (disambiguation), and Warring (disambiguation). Conflict zone redirects here. For the 2001 video game, see Conflict Zone.Warfare redirects here. For the racehorse, see Warfare (horse). Clockwise from top-left:Ancient warfare: Stele of the Vultures, c. 2500 BCEMedieval warfare: Battle of Hastings, 1066Early modern warfare: Retreat from Moscow, 1812Industrial age warfare: Battle of the...
Moira ForsythThe round window above the altar at Guildford Cathedral, designed by Moira ForsythBorn1905Stafford, Staffordshire, EnglandDiedApril 1991 (aged 85–86)EnglandNationalityEnglishEducationCeramics training in Stoke-on-Trent, Royal College of ArtKnown forStained glassNotable workStained glass (Norwich Cathedral, Guildford Cathedral, Eton College Chapel) and ceramicsMovementArts and Crafts movementAwardsQueen's award for lifelong services to the artsElectedPresident, Soc...
Koordinat: 8°18′36″S 114°14′21″E / 8.3099°S 114.2392°E / -8.3099; 114.2392 SingojuruhKecamatanKantor Camat SingojuruhPeta lokasi Kecamatan SingojuruhNegara IndonesiaProvinsiJawa TimurKabupatenBanyuwangiPemerintahan • CamatNanik Machrufi, SP, M.SiKode pos68464Kode Kemendagri35.10.12 Kode BPS3510140 Desa/kelurahan11 désa Singojuruh adalah sebuah kecamatan di Kabupaten Banyuwangi, Provinsi Jawa Timur, Indonesia. Pemerintahan Desa Ada 11 desa ...
American radio network Black Information NetworkTypeRadio networkCountryUnited StatesProgrammingLanguage(s)EnglishFormatAll newsAfrican-American cultureOwnershipOwneriHeartMediaHistoryLaunch dateJune 30, 2020; 3 years ago (2020-06-30)CoverageAvailabilityNational, through online, HD Radio, and broadcast affiliates (see stations)LinksWebcastListen live (via iHeartRadio)Websitewww.binnews.com Black Information Network (BIN) is a radio network and content brand owned by iHeartMe...
The Honourable Justice of Madras High CourtJustice R SubbiahMadras High CourtNominated byPrathiba Patil, the then President of IndiaAppointed byPrathiba Patil, the then President of India2nd Judge of High CourtAppointed byPrathiba Patil, the then President of India Personal detailsBorn (1959-06-21) 21 June 1959 (age 64)Thirupudaimaruthur, Tamil Nadu, IndiaParentJustice S Ratnavel Pandian (father)Alma materMadras Law CollegeOccupationJustice Justice Ratnavel Pandian Subbiah is a sitting J...
KV57Isometria, planimetria e alzato di KV57CiviltàAntico Egitto UtilizzoTomba di Horemheb EpocaNuovo Regno (XVIII dinastia) LocalizzazioneStato Egitto LocalitàLuxor DimensioniSuperficie472,61 m² Altezzamax 5,36 m Larghezzamax 8,94 m Lunghezzamax 127,88 m Volume1.328,17 m³ ScaviData scoperta1908 Date scavi1908 OrganizzazioneTheodore Davis ArcheologoEdward Russell Ayrton AmministrazionePatrimonioTebe (Valle dei Re) EnteMinistero delle Antichità Sito webwww.thebanmappingproject.co...
Basketball tournament NCAA Season 97Stronger Together. Buo ang PusoHost schoolDe La Salle–College of Saint Benilde Men's Finals G1 G2Wins Letran Knights 68 752 Mapúa Cardinals 63 650 DurationMay 15 to 22, 2022Arena(s)Filoil Flying V ArenaFinals MVPJeo AmbohotWinning coachBonnie TanSemifinalists San Beda Red Lions Perpetual AltasTV network(s)GMA < Season 95 (2019) 2021–22 Season 98 > The NCAA Season 97 seniors' basketball tournament was the basketball...
Electoral constituency in the Kavango East region of north-eastern Namibia Ndiyona constituency (red) in the Kavango East region (yellow) of Namibia Ndiyona is a constituency in the Kavango East region of Namibia. The district centre is the settlement of Ndiyona. It had a population of 20,633 in 2011, up from 19,565 in 2001.[1] As of 2020[update] the constituency had 6,210 registered voters.[2] Ndiyona constituency until 2013 belonged to the Kavango Region.[1] ...
