Picot verd comú

Picot verd comú

Picus viridis
Picus viridis viridis
Enregistrament
Dades
Font de	Picus viridis feces ^(en)
Pes	8,9 g 193 g
Envergadura	41 cm
Nombre de cries	6,3
Període d'incubació de l'ou	19 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22725022
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Piciformes
Família	Picidae
Gènere	Picus
Espècie	Picus viridis Linnaeus, 1758
Distribució

El picot verd (Picus viridis)^[1] és un ocell de l'ordre dels piciformes que és resident tot l'any a Catalunya i el País Valencià i on es troba amplament distribuït,^[2] tot i que en baixes densitats. És el més conegut dels pigots dels Països Catalans. És difícil de veure i més de fotografiar.

Morfologia

Mesura entre 30 i 32 cm de llargada i 42 d'envergadura. Pesa uns 170 g. Els principals trets morfològics que el caracteritzen són el carpó groc llimona, el dors verdós i les primàries de les ales puntejades en blanc. El mascle té roig viu al cap, amb característic bigoti negre i vermell. La femella és més apagada i sense vermell al bigoti. Els joves tenen taques blanques al dors i taques fosques al cap, coll i parts inferiors. Un seguit de trets anatòmics denoten l'adaptació de consumidor secundari especialitzat d'invertebrats d'àrees forestals, per la qual cosa empra una llengua protàctil, una ramfoteca duríssima i un gran paquet muscular cefàlic.

Ecologia

Presenta una distribució restringida a Euràsia (Albània, Andorra, Armènia, Àustria, l'Azerbaidjan, Belarús, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, Croàcia, Txèquia, Dinamarca, Estònia, França, Geòrgia, Alemanya, Grècia, Hongria, l'Iran, l'Iraq, Itàlia, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Macedònia del Nord, Moldàvia, Montenegro, els Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Romania, Rússia, Sèrbia, Eslovàquia, Eslovènia, la península Ibèrica, Suècia, Suïssa, Turquia, Ucraïna i el Regne Unit) però estretament emparentada amb dues altres formes de pícids de l'Àfrica del Nord i Àsia. És itinerant a Finlàndia, Gibraltar, Irlanda i Malta.^[3]

Es troba a Catalunya i el País Valencià, on és sedentari i n'hi ha unes 50.000 parelles.^[2] Manca a les Balears, i a les zones litorals del centre i sud del País Valencià, sense arbres.^[2] La màxima densitat l'assoleix als secans amb arbres dispersos de la plana de Lleida.^[2]

És el menys forestal dels pícids grossos. En zones poc arbrades prefereix boscos de ribera. Tot l'any és fàcilment audible, fins i tot a força distància, pel seu característic renill al qual s'afegeix un menys freqüent tamborinat produït en repicar amb el bec contra les soques seques i arbres morts.^[2] Quan hom el pot observar enfilar-se per les tiges dels arbres, sempre de forma ascendent, notarà que ho fa amb el cap dret tot mirant endavant. El vol és marcadament ondulat^[2] i no gaire alt, en què es mostra el conspicu groc del carpó. Grimpa amb les extremitats zigodàctiles i es recolza amb la cua enforcada de plomes curtes, rígides i punxegudes, sense les quals es faria molt difícil de dur a terme la tasca ecològica d'explotador de larves xilòfagues d'insectes. Menja sovint a terra, molt més que els altres pícids, on captura principalment formigues i també escarabats i mosques. És aleshores quan hom se'l pot veure en els anomenats "banys de formigues".

Encabeix el niu, un forat rodó, el qual no basteix pas interiorment, en gairebé qualsevol altura i qualsevol arbre (fins i tot en pals de telèfons). A l'abril hi pon de cinc a set ous.

Taxonomia

Es reconeixen tres subespècies:^[4]

• Picus viridis innominatus (Zarudni i Loudon, 1905).^[5] Sud-oest de l'Iran: muntanyes Zagros^[6]
• Picus viridis karelini (Brandt, 1841).^[7] Des d'Itàlia fins a Bulgària, l'Àsia Menor, el Caucas, l'Iran i el Turkmenistan^[6]
• Picus viridis viridis (Linnaeus, 1758).^[8] Des de les Illes Britàniques fins a Escandinàvia, Rússia, França, els Balcans i la mar Negra^[6]

Basant-se en estudis filogeogràfics i filogenètics,^[9][10][11] la anteriorment subespècie Picus viridis sharpei (H. Saunders, 1872).^[12] àmpliament distribuïda per la Península Ibèrica, incloent-hi els Pirineus va ser separada i elevada a la categoria d'espècie com a Picus sharpei (picot verd ibèric).

Galeria

• Vídeo d'un picot verd en territori francès
• 
  Il·lustració de l'any 1901
• 
  Ala dreta d'un mascle

Referències

1. «Picot verd comú». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 21/10/2023(català)
2. Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàg. 172. ISBN 978-84-96553-54-5. 
3. BirdLife International (2016). "Picus viridis." 2016 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2016. [Consulta: 13 abril 2023]
4. Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List v13.2g» (en anglès americà). IOC, 2023. [Consulta: 21 octubre 2023].
5. Animal Diversity Web (anglès)
6. The Internet Bird Collection (anglès)
7. Animal Diversity Web (anglès)
8. Animal Diversity Web (anglès)
9. Pons, J.-M.; Olioso, G.; Cruaud, C.; Fuchs, J. «Phylogeography of the Eurasian green woodpecker (Picus viridis): Phylogeography of the Eurasian green woodpecker» (en anglès). Journal of Biogeography, 38, 2, 2-2011, pàg. 311–325. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2010.02401.x.
10. Pons, J.-M.; Masson, C.; Olioso, G.; Fuchs, J. «Gene flow and genetic admixture across a secondary contact zone between two divergent lineages of the Eurasian Green Woodpecker Picus viridis» (en anglès). Journal of Ornithology, 160, 4, 10-2019, pàg. 935–945. DOI: 10.1007/s10336-019-01675-6. ISSN: 2193-7192.
11. PERKTAS, UTKU; BARROWCLOUGH, GEORGE F; GROTH, JEFF G. «Phylogeography and species limits in the green woodpecker complex (Aves: Picidae): multiple Pleistocene refugia and range expansion across Europe and the Near East» (PDF) (en anglès). Department of Ornithology, American Museum of Natural History, 03-06-2011. [Consulta: 21 octubre 2023].
12. «ADW: Picus viridis sharpei: CLASSIFICATION». [Consulta: 21 octubre 2023].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

• RedAragón (castellà)
• Astur Natura (castellà)