PROFILBARU.COM

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquidites	Viquidites

Perejaume
	Perejaume durant una entrevista al MACBA (2012)
Biografia
Naixement	(ca) Pere Jaume Borrell i Guinart ; 20 gener 1957 (67 anys); Sant Pol de Mar (Maresme)
Activitat
Ocupació	pintor, escenògraf, poeta, escriptor, artista
Gènere	Poesia
Nom de ploma	Perejaume
Premis
	(2012) Premi Lletra d'Or; (2012) Premi de la Crítica de poesia catalana; (2011) Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana; (2005) Premi Nacional d'Arts Visuals ;
Obres destacables
	; Teulada, obra de Perejaume de 1988-1990 ubicada al Jardí de les escultures, al costat de la Fundació Joan Miró.

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme, 20 de gener de 1957) és un artista i poeta català.^[1] Va estudiar història de l'art a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i va practicar pintura i dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc. La seva obra rep influències de Hans Syberg, Bruno Latour, Àngel Valente, Joan Brossa, Josep Maria Jujol o Joan Coromines. També d'altres menys coneguts com els pintors santpolencs Avi Vila i J. Pou.^[2] El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

Obra

A la dècada del 1970 inicià les seves primeres exposicions, inicialment a la seva població natal, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l'eix central de la seva obra.

Amb clares arrels surrealistes el seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d'igual o més importància que l'anterior. Des dels inicis de la dècada del 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaig, crítica i catàlegs. Perejaume també és considerat deixeble de Joan Miró, i ha exposat a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró en diverses ocasions.^[3] No obstant, l'any 2013, la seva obra participà d'una exposició col·lectiva a l'espai expositiu de la Fundació.^[4]

Obres destacades

1984: El Postaler
1988: El Cim de Catiu d'Or
1991: Desescultura
1999: Platea Abrupta (Vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu)
2000: Courbet i Allò que devem estar dibuixant amb les nostres formes de viure
2002: Correcció de la llera del Torrent de Folgueroles… i L'obra de Granollers.,^[5] dins d'un projecte del MACBA i la Diputació de Barcelona
2007: Enclavament de Bellaterra
2010: Ballar la veu
2017: La rel de l'arbre és una roda. Els arbres ballen la paraula de Llull. Cartoixa d' Escaladei

Exposicions rellevants

1980: Perejaume. Galeria Joan Prats, Barcelona
1982: Espai 10 (Fundació Joan Miró) Viatge (environement - acció) ^[6]
1985: Postaler. Sala d'Exposicions de la “Fundació Caixa de Pensions”, Barcelona
1987: Perejaume. Centre regional d'Art Contemporain Midi-Pyrénées, Toulose
1988: Pintura y representación. Galería Montenegro, Madrid
1988: A 2000 metres de pintura sobre el nivell del mar. Tinglado 2, Tarragona
1989: Marea –Tide. Milford Gallery, Nova York (1989)
1989: Fragments de Monarquia. Mosel & Tschechow, Munic
1990: Perejaume. Meyers/ Bloom Gallery, Santa Monica, Califòrnia
1990: Escala. Stätische Galeria Lenbacchaus, Munic
1990: Galeria Joan Prats, Coll de pal. Cim del Costabona. Galeria Joan Prats, Barcelona
1991: Pintura per a exteriors. Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona
1991: Pintura i Representació. New Museu, Nova York
1991: El grado de verdad de las representaciones. Galería Soledad Lorenzo, Madrid
1992: Landscapes and long distances. Arnolfini, Bristol, Anglaterra
1993: Terra de suro. Museu de Ceret, França

1995: Una terra sonora^[7]
1996: Tres dibuixos. Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostela
1997: Girona, Sant Pol, Pineda i la Vall d'Oo, Sales Municipals de Girona; Teatre de Girona; Museu de Pintura de Sant Pol de Mar; Sala Municipal d'Exposicions de Pineda de Mar; Acció a la Vall d'Oo, Pirineu
1998: Perejaume. Galería Trinta, Santiago de Compostela
1999: Oleoducte. Sa Nostra, Palma
1999: Deixar de fer una exposició. MACBA [a], Barcelona
2000: Girona, Sant Pol, Pineda i la Vall d'Oo, Sales Municipals de Girona; Teatre de Girona; Museu de Pintura de Sant Pol de Mar; Sala Municipal d'Exposicions de Pineda de Mar; Acció a la Vall d'Oo, Pirineu
2003: Retrotabula. Centro-Museo ARTIUM, Vitoria
2005: Amidament de Joan Coromines. Fundació Caixa Catalunya, la Pedrera, Barcelona
2007: Pessebre Sert. Fundació Joan Miró, Barcelona
2009: Imágenes proyectadas 1983-2009. Centro de Arte Caja de Burgos, CAB, Burgos
2009: Màquina d'alé, Galeria Joan Prats^[8]
2011: Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t’envolten, no en faries cap de nova! La Pedrera,^[9] Barcelona
2014: Maniobra de Perejaume. MNAC, Barcelona
2015: Condensacions. Galeria Joan Prats, Barcelona
2016: Algunos árboles. Nogueras Blanchard, Madrid

Llibres publicats

1989: Ludwig-Jujol. Què és el collage sinó acostar soledats?
1990: El bosc a casa, amb Joan Brossa
1992: Oli damunt paper
1993: La pintura i la boca
1995: El paisatge és rodó
1998: Oïsme
1999: Deixar de fer una exposició (Catàleg de l'exposició)
2000: Cartaci, amb Joan Brossa
2003: Obreda
2004: Cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions
2007: L'obra i la por
2011: Pagèsiques (Premi Lletra d'Or, 2012)
2014: Mareperlers i ovaladors^[10]
2015: Paraules locals
2018: Treure una marededéu a ballar
2019: El potser com a públic
2020: Fonts líquides i fonts lignificades^[11]

Notes

↑ S'hi van incloure obres realitzades amb diferents mitjans –pintura, fotografia, escultura, instal·lació, teatre i literatura– per donar una visió global de la seva producció i, alhora, comunicar el sistema de pensament en el qual s'insereix. Des de finals dels anys setanta, moment en què comença a exposar regularment, la pràctica pictòrica de Perejaume ha estat marcada per la recerca de mètodes propis de figuració i imaginació: collage, pessebrisme, despintura i oïsme. D'altra banda, el seu interès pel gènere paisatgístic l'ha portat a contraposar una visió geològica i cultural de la natura. El títol d'aquesta retrospectiva, Deixar de fer una exposició, ironitzava sobre la producció incessant d'imatges que caracteritza el món contemporani i l'espai mateix del museu. L'artista adoptava aquí una actitud ecològica, en presentar-se com a regulador del consum d'aquestes imatges. L'exposició va reunir una tria de 150 obres, realitzades entre 1977 i 1999, i diverses instal·lacions concebudes especialment per a l'ocasió, com Dir-buix (1999) o Pic-ments (1999)

Referències

↑ «Perejaume». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Perejaume, el maniobrer». Núvol. [Consulta: 21 octubre 2022].
↑ Batet, Estel «Horitzons. Contrast i diàleg». iCat, 23-10-2013 [Consulta: 20 novembre 2013].
↑ Davant l'horitzó. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2013, p. 33-34. ISBN 978-84-941239-3-1.
↑ Perejaume. L'obra de Granollers : [Teatre-Auditori i Museu de Granollers, 9 de novembre de 2002]. Barcelona: Museu de Granollers, 2002. ISBN 8487790488.
↑ La seva exposició a l'Espai 13 va ser una reflexió sobre on comença la realitat pictòrica davant de la visió del paisatge i sobre en quin moment la presentació de la realitat natural apareix en si mateixa com un exercici de representació prèviament codifica
↑ Ribas Tur, Antoni «Lleida, el Canigó, Verdaguer, Joan Coromines...els paisatges de Perejaume». Bonart [Girona], núm. 116, 6-2009, p.36-37. ISSN: 1885-4389.
↑ «Màquina d'alé». Bonart [Girona], núm. 114, 4-2009, p. 70. ISSN: 1885-4389.
↑ «Perejaume: Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més». Diari Ara, 28-09-2011. [Consulta: 28 setembre 2011].
↑ Obiols, Víctor «La magnificiència enlluernadora de Perejaume». llegim. ara.cat, 31-10-2015 [Consulta: 6 gener 2019].
↑ «FONTS LÍQUIDES I FONTS LIGNIFICADES - Tushita Edicions». [Consulta: 22 maig 2020].

Enllaços externs

Informació de Perejaume a la xarxa
Obra de Perejaume a www.elcultural.es (castellà)
Vídeo Perejaume^{[Enllaç no actiu]}
Entrevista Arxivat 2017-07-01 a Wayback Machine. a Ràdio Web MACBA
LletrA. «Perejaume». Universitat Oberta de Catalunya i Institut Ramon Llull.

[8] S'hi van incloure obres realitzades amb diferents mitjans –pintura, fotografia, escultura, instal·lació, teatre i literatura– per donar una visió global de la seva producció i, alhora, comunicar el sistema de pensament en el qual s'insereix. Des de finals dels anys setanta, moment en què comença a exposar regularment, la pràctica pictòrica de Perejaume ha estat marcada per la recerca de mètodes propis de figuració i imaginació: collage, pessebrisme, despintura i oïsme. D'altra banda, el seu interès pel gènere paisatgístic l'ha portat a contraposar una visió geològica i cultural de la natura. El títol d'aquesta retrospectiva, Deixar de fer una exposició, ironitzava sobre la producció incessant d'imatges que caracteritza el món contemporani i l'espai mateix del museu. L'artista adoptava aquí una actitud ecològica, en presentar-se com a regulador del consum d'aquestes imatges. L'exposició va reunir una tria de 150 obres, realitzades entre 1977 i 1999, i diverses instal·lacions concebudes especialment per a l'ocasió, com Dir-buix (1999) o Pic-ments (1999)

[1] «Perejaume». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Perejaume, el maniobrer». Núvol. [Consulta: 21 octubre 2022].

[3] Batet, Estel «Horitzons. Contrast i diàleg». iCat, 23-10-2013 [Consulta: 20 novembre 2013].

[4] Davant l'horitzó. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2013, p. 33-34. ISBN 978-84-941239-3-1.

[5] Perejaume. L'obra de Granollers : [Teatre-Auditori i Museu de Granollers, 9 de novembre de 2002]. Barcelona: Museu de Granollers, 2002. ISBN 8487790488.

[6] La seva exposició a l'Espai 13 va ser una reflexió sobre on comença la realitat pictòrica davant de la visió del paisatge i sobre en quin moment la presentació de la realitat natural apareix en si mateixa com un exercici de representació prèviament codifica

[7] Ribas Tur, Antoni «Lleida, el Canigó, Verdaguer, Joan Coromines...els paisatges de Perejaume». Bonart [Girona], núm. 116, 6-2009, p.36-37. ISSN: 1885-4389.

[9] «Màquina d'alé». Bonart [Girona], núm. 114, 4-2009, p. 70. ISSN: 1885-4389.

[10] «Perejaume: Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més». Diari Ara, 28-09-2011. [Consulta: 28 setembre 2011].

[11] Obiols, Víctor «La magnificiència enlluernadora de Perejaume». llegim. ara.cat, 31-10-2015 [Consulta: 6 gener 2019].

[12] «FONTS LÍQUIDES I FONTS LIGNIFICADES - Tushita Edicions». [Consulta: 22 maig 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]