El Museu de Granollers és una institució cultural local de Granollers (Vallès Oriental). De caràcter gratuït, el museu conté un fons heterogeni format per col·leccions d'arqueologia, arts decoratives, etnografia, numismàtica i art antiga, moderna i contemporània. El Museu, que forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, coordina i dona suport a la major part d'excavacions arqueològiques de la comarca del Vallès Oriental, alhora que potencia el coneixement i la protecció del patrimoni cultural local.[1] A més, el Museu gestiona L'Adoberia, centre d'interpretació històrica del Granollers medieval localitzat a l'antiga Adoberia d'en Ginebreda, un espai emmarcat per la muralla medieval i la mateixa adoberia.
Història
El Museu té els seus orígens en la creació, el 1932, de la Comissió Organitzadora del Museu de Granollers i del Vallès Oriental, encarregada de recollir i inventariar peces, i que va ser substituïda el 1934 pel Patronat del Museu-Arxiu de Granollers i del Vallès Oriental. El 1937 la Casa Molina esdevingué seu del Museu, i s'hi dipositaren també les obres d'art procedents de col·leccions particulars i eclesiàstiques de la comarca; el Museu de Granollers a la Casa Molina s'inaugurà oficialment el 1946 i va ser enderrocat el 1965.
El Museu de Granollers restà sense seu fins al 1976 en què s'inaugurà la seu actual, un edifici de nova planta projectat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera.[2]
Exposició
Els fons del Museu es mostren de manera rotativa per tal de donar més dinamisme a les col·leccions en exposicions trianuals, i s'hi programen també exposicions temporals i altres activitats com tallers, conferències i concerts.
Fons d'arqueologia
El fons d'arqueologia el formen principalment materials provinents dels jaciments de la comarca, com els aixovars funeraris neolítics del Camí de Can Grau (La Roca del Vallès) i de la Bòbila d'en Joca (Montornès del Vallès), tot i que també consta de peces provinents de la necròpolis punicocartaginesa del Puig des Molins (Eivissa), materials ceràmics d'Empúries i materials d'època romana i àrab provinents de Mèrida (Extremadura), a més d'una col·lecció d'exvots ibèrics de bronze probablement del sud de la península Ibèrica.[2] A més, el Museu és dipositari dels materials arqueològics de la majoria d'excavacions fetes els darrers anys a la comarca.[3]
Fons d'art
El fons d'art del Museu aplega pintura i escultura del segle xiii fins a l'actualitat. D'entre les peces més antigues, destaquen els fragments de la trona de l'església de Sant Esteve de Granollers, del segle xviii, i el retaule de la Verge del Roser, del segle xvi. Pel que fa a l'art més recent, el fons consta d'artistes de finals del segle xix com Eliseu Meifrèn, Josep Maria Tamburini i Rossend Nobas, i d'autors del segle XX com l'escultor Manolo Hugué, el ceramista Antoni Cumella, Josep Uclés o Antoni Tàpies.[2] Hi ha també una col·lecció d'escultures d'artistes de la jove avantguarda catalana dels anys 90.[3]
Fons d'història i d'etnografia
Els fons d'història i d'etnografia són els més heterogenis del Museu: hi ha armes, camafeus, claus, etc. que provenen de col·leccions particulars formades fora del museu. En destaquen el fons de numismàtica, amb monedes antigues i modernes, i el de ceràmica i de vidre.[2]
↑ 2,02,12,22,3AADD. Guia del Museu més gran de Catalunya. Barcelona: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1999, p. 82-87.
↑ 3,03,1AADD. Guia de la Xarxa de Museus Locals. Barcelona: Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables / Oficina de Patrimoni Cultural, Diputació de Barcelona, 2002, p. 37.
