Pere el Catòlic

Pere el Catòlic

Retrat imaginari de Pere el Catòlic fet per Manuel Aguirre y Monsalbe (ca. 1851–1854)
Nom original	(an) Pero II o Catolico (ca) Pere el Catòlic
Biografia
Naixement	1177 valor desconegut
Mort	12 setembre 1213 (35/36 anys) Muret (França)
Causa de mort	mort en combat (batalla de Muret)
Sepultura	Panteó Reial de Sixena (1217–)
Senyor de Montpeller
1204 – 1213
Comte de Girona
1196 – 1213 ← Alfons el Cast – Jaume el Conqueridor →
Sobirà de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó
1196 – 1213 ← Alfons el Cast – Jaume el Conqueridor →
Comte de Barcelona
1196 – 1213 ← Alfons el Cast – Jaume el Conqueridor →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	monarca, governant, guerrer
Carrera militar
Conflicte	batalla de Las Navas de Tolosa batalla de Muret Croada Albigesa
Altres
Títol	Comte de Ribagorça (1196 ^(Gregorià)–1213 ^(Gregorià)) Comte de Barcelona (1196–1213) Rei d'Aragó (1196–1213) Comte de Girona Senyor de Montpeller
Família	Casa reial d'Aragó i Casal de Barcelona
Cònjuge	Maria de Montpeller (1204, 1204 ^(Gregorià)–1213), mort
Parella	desconegut
Fills	Sança d'Aragó  () Maria de Montpeller Pere del Rei, fill il·legítim  () Constança d'Aragó, fill il·legítim  () desconegut Jaume el Conqueridor  () Maria de Montpeller
Pares	Alfons el Cast   i Sança de Castella i de Polònia
Germans	Constança d'Aragó i de Castella Sança d'Aragó Elionor d'Aragó i de Castella Ferran d'Aragó Alfons II de Provença
Cronologia
11 novembre 1204	Coronació dels Reis d'Aragó, per Innocenci III
	Excommunication in the Catholic Church ^(en) , per Innocenci III

Pere el Catòlic^[a], anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó^[b] (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus^[1]) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213). És soterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Sixena.^[2]

Naixement

Es desconeix el lloc exacte del seu naixement. Existeixen diverses teories que el situarien a Montblanc,^[3] o bé a Tarragona,^[4] o fins i tot a Osca; si bé la teoria del seu naixement aragonès és basada en que és documentat que el seu pare el rei Alfons el Cast signà a Osca dos documents pels volts de dit naixement. Sembla més cert però que sí fou batejat a aquesta ciutat aragonesa,^[5] tot i que l'autor d'aquesta teoria es troba sovint envoltat de polèmica per revisionista ^[6]

Ascendents

Fill i successor d'Alfons el Cast i de Sança de Castella al tron de la Corona d'Aragó a la mort del seu pare el 1196. Pel testament d'Alfons el Cast, Pere heretava Barcelona, així com els comtats que en depenien, i Aragó, mentre el seu germà Alfons la Provença. El 1204 es va fer coronar a Roma pel Papa Innocenci III i esdevingué el seu fidel.

Ramon Berenguer II de Barcelona (el Cap d'Estopes)

Ramon Berenguer III de Barcelona (el Gran)

Mafalda de Pulla-Calàbria

Ramon Berenguer IV de Barcelona (el Sant)

Gerbert de Gavaldà

Dolça de Provença

Gerberga de Provença

Alfons II d'Aragó (el Cast)

Sanç I d'Aragó

Ramir II d'Aragó (el Monjo)

Felicia de Roucy / Isabel d'Urgell

Peronella d'Aragó

Guillem IX de Poitiers

Agnès de Poitiers

Felipa de Tolosa

Pere II d'Aragó (el Catòlic)

Guillem de Borgonya

Ramon de Borgonya

Estefania de Vienne

Alfons VII de Castella

Alfons VI de Lleó

Urraca I de Castella

Constança de Borgonya

Sança de Castella

Boleslau III de Polònia

Ladislau II de Polònia

Zbyslava

Riquilda de Polònia

Leopold III de Babenberg

Agnès de Babenberg

Agnès del Sacre Imperi Romanogermànic

El 1204 es casà amb Maria de Montpeller amb qui tingué:

1. Jaume I el Conqueridor (1208-1276), rei d'Aragó i comte de Barcelona
2. Sança d'Aragó (1205-1206)

Així mateix Pere va tenir dos fills il·legítims:

1. Pere del Rei (?-1254), capellà a Lleida
2. Constança d'Aragó (?-v1250), baronessa d'Aitona, casada el 1220 amb Guillem Ramon II de Montcada, senescal de Catalunya.

Política peninsular

Denari encunyat per Pere el Catòlic

A Catalunya aconseguí empresonar Guerau IV de Cabrera, que havia ocupat els seus dominis del comtat d'Urgell.

Amb el Regne de Castella les relacions foren molt bones, no en va era net d'Alfons VII de Castella. Signà un tractat que preveia la frontera Ágreda-Tarazona entre aquest reialme i Aragó i ajudà el seu cosí Alfons VIII de Castella contra els reis de Lleó i de Navarra.

Enfrontament amb els almohades

El 1200 va enviar el conegut metge jueu Sheshet Benveniste com ambaixador davant el sultà del Marroc per mirar de frenar les incursions que rabejaven les costes catalanes. Ambaixada que no tingué cap èxit.^[7] El 1201 va fundar l'orde militar dels Cavallers de Sant Jordi d'Alfama, a la qual donà terres prop de Tortosa, per a tenir un cos de cavallers que lluitessin contra els musulmans i l'ajudessin en noves conquestes.

La costa barcelonina fou objecte d'una terrible incursió de l'estol almohade i com a venjança el rei organitzà la conquesta del Racó d'Ademús el 1210, amb una forta participació catalana, prenent els castells d'Al-Dāmūs i Castellfabib, que ràpidament foren reconquerits pels andalusins.

Participà, molt eficaçment, amb els reis ibèrics en la batalla de Las Navas de Tolosa, victòria dels cristians sobre els almohades que va permetre la ràpida conquesta de l'Andalusia occidental.

Política occitana

Territoris de la Corona d'Aragó: groc; vassalls: vermell.
Territoris del Comtat de Tolosa: verd fosc; vassalls: verd clar.
Abans de les conquestes dels Croats de Simó de Montfort.

El setembre de 1196, les Corts de Daroca van confirmar aquesta doble funció: Pere a Catalunya i Aragó i Alfons a Provença. Tot i així Pere sempre estigué interessat en la Provença i els seus estats veïns. Així s'explica com ja en el 1204 obligà el seu germà Alfons II de Provença a fer les paus amb el comte Forcalquier, aliat de Pere I.

El 15 de juny de 1204 es casà amb Maria de Montpeller i n'obtingué els drets sobre aquesta ciutat. Aviat intentà repudiar-la, sense èxit, per casar-se amb Maria I de Jerusalem, hereva del reialme de Jerusalem.

El 1206 hagué de lluitar contra els habitants de Montpeller revoltats contra la seva persona. A partir de 1209 i la conquesta de Besiers i de Carcassona per part de Simó de Montfort, protegí els senyors de Llenguadoc, rebé els homenatges dels comtes de Tolosa, Comenge i Foix, i va intentar la reconciliació que li demanà Innocenci III en el tema del catarisme. Donà llavors la tutela del seu fill Jaume a Simó i prepara el casament entre Ramon VII de Tolosa i la seva germana Elionor. Les seves temptatives de pacificació fracassaren. Aleshores buscà la guerra contra Simó de Montfort.

A la batalla de Muret, el 12 de setembre de 1213, Pere I intentà prendre Muret, un poble del sud de Tolosa, on es refugiaven els homes de Simó, quan encara no havia rebut totes les tropes convocades. Els seus cavallers no van poder penetrar-hi i sofriren la contraofensiva dels francesos sobre el seu exèrcit, molt més nombrós. Pere I s'arriscà i els homes de Simó que el descobriren a la batalla i el van matar. Els seus cavallers, veient la mort del rei, fugiren.

Croquis de la Batalla de Muret

El cadàver de Pere el Catòlic fou recollit pels frares de l'hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el 30 de setembre de 1217 una butlla d'Honori III autoritzava a traslladar els ossos al monestir de Santa Maria de Sixena, fundat el 1188 per Sança de Castella, la seva mare.

La fi de l'aventura occitana

La mort del rei a la batalla de Muret aturà l'aventura occitana dels catalans, que hagueren de conèixer les guerres civils de la minoritat d'edat del príncep Jaume i pagar tots els deutes provocats per la política expansionista de Pere I, que havia hipotecat Roerga i Gavaldà a Ramon VI de Tolosa, cobrat el bovatge de 1205 i exigit impostos als ordes religiosos.

Al llarg del seu regnat les angoixes financeres el portaren a l'emissió de diners de baixa llei que assolien aviat baixes cotitzacions. No és fins al 1213 que es redreça la moneda amb l'emissió dita de cort de diners de llei quadernal.

Títols i successors

• A octubre del 1196: Signum + Petri, regis Aragonum et comitis Barchinone^[8]
• A 1 d'abril del 1198: [Signum] + Petri, regis Aragonum, comitis Barchinone^[9]
• A 9 de juny del 1200: Signum + Petri, Dei gracia rex Aragonum et comitis Barchinone^[10]
• A 14 de maig del 1206: Signum + Petri, Dei gratia regis Aragonum, comitis Barchinone et domini Montispesulani^[11]
• A 19 de setembre del 1207: Signum + Petri, Dei gracia regis Aragonum et comitis Barchinone^[12]
• A 21 de febrer del 1213: Signum + Petri, Dei gratia regis Aragonum et comitis Barchinone^[13]

Pere el Catòlic Casa d'Aragó del Llinatge del Casal de Barcelona Naixement: 1177/1178 Mort: 1213
Títols
Precedit per: Alfons I "el Cast" (pare)	Rei d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) Rei d'Aragó, Comte de Ribagorça, Comte de Sobrarb (1196–1213)	Succeït per: Jaume I "el Conqueridor" (fill) — Com a: — Rei d'Aragó Comte de Barcelona Senyor de Montpeller
	Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) - Principatus[14] - Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Manresa, Comtat de Conflent, Comtat de Berga (1196–1213)
Precedit per: Maria de Montpeller (muller)	Senyor de Montpeller (Llista de senyors de Montpeller) (1204–1213) amb Maria de Montpeller (esposa) (1204-1213)

Notes

1. Vegeu Numeració del Casal d'Aragó
2. Vegeu Ordinals dels reis d'Aragó

Referències

1. ego, Petrus, Dei gratia rex Aragonesium et comes Barchinonensium ... Signum + Petri, regis Aragonensium et comes Barchinonensium; Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els furs i costums dels habitants de Jaca Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
2. «Pere el Catòlic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. Badia i Batalla, F.; Guia turística de Montblanc, Montblanc, 1992, pàg. 22
4. Sánchez Sánchez, Josep «Vida i Regnat de Pere el Catòlic». Universitat de Barcelona, 2017-2018, pàg. 10. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2022 [Consulta: 2 març 2021].
5. Ubieto Arteta, A.; Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar (Historia de Aragón), 1987, pàgs. 187-188
6. Polèmica sobre l'obra d' Antonio Ubieto Arteta
7. Angle Editorial “Els jueus catalans” de Manuel Forcano, pàg. 75. (ISBN 978-84-16139-16-3)
8. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma als habitants de Zaragoza l'exempció d'imposts per a les seues mercaderies en els llocs d'Aitona, Tortosa i Lleida Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
9. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó estableix unes constitucions de Pau i Treua vàlides per a tot Catalunya, des de Sales fins a Lleida Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
10. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga unes constitucions de Pau i Treua a l'assemblea general celebrada a Barcelona Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
11. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó perdona tots els greuges que li havia fet la ciutat de Zaragoza Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
12. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó confirma els drets i costums de la vila de Perpinyà Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
13. Arxiu Jaume I: Pere II d'Aragó atorga carta de franquícies als habitants de Salses, amb l'acor del comte Nunó Sanç Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine.
14. Fidel Fita i Colomer: Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 40 (1902): Principado de Cataluña - Razón de este nombre Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.: Ya en las cortes del año 1064, que son las primeras de la colección académica, aparece en el Usaje 65 con el nombre de Principado la demarcación del territorio al que entonces se aplicaba, es decir al de la vieja Cataluña ó al de los tres condados de Barcelona, Ausona y Gerona, que regían como soberanos D. Ramon Berenguer I i su mujer Doña Almodis

Vegeu també

• Alain de Roucy
• Alain de Renty
• Florent de Ville
• Història de Catalunya
• Llista de comtes de Barcelona
• Ora faz ost’o senhor de Navarra