Pere Planella i Reixach

Plantilla:Infotaula personaPere Planella i Reixach
Biografia
Naixement28 abril 1948 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Olot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de teatre Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1729194 Modifica els identificadors a Wikidata

Pere Planella i Reixach (Olot, Garrotxa, 28 d'abril de 1948) és un director de teatre i professor d'interpretació català.[1]

Biografia

Pere Planella és llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre. Va fer estudis amb diferents professionals del teatre i la interpretació com Ricard Salvat, Iago Pericot, Fabià Puigserver, William Layton i Coralina Colom. També va fer estudis al Centre Internacional CUIFERD de Nancy (França) i a diverses escoles de teatre a Nova York.[1]

Ha impulsat o participat en moltes activitats relacionades amb el teatre a Catalunya. És membre fundador del Teatre Lliure, (1976) i també cofundador amb Guillem-Jordi Graells de la companyia teatral Zitzània Teatre, (1982).[1]

Ha tingut una dilatada experiència professional com a professor d'interpretació. Ha estat professor de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, (1970-1972). Des del 1973 és professor d'interpretació a l'Institut del Teatre, adscrit al Departament de Tècniques d'Interpretació del qual va ser cap del 1996 al 1999. És representant per part de l'Institut del Teatre a la Comissió de la Unió Europea del programa informàtic CATS. Coordinador de l'enregistrament en vídeo del curs impartit per Coralina Colom i Salvador Oliva, El text: veu, dicció, i interpretació. També és col·laborador habitual de la Universidad de Bellas Artes de Bilbao, on imparteix anualment un curs d'interpretació.[1]

L'any 2020 va rebre una de les Beques per a la creació literària de la Institució de les Lletres Catalanes pel projecte Desmemòries d'un director d'escena.[2]

Tallers

Ha realitzat diversos tallers a l'Institut del Teatre:

Teatre

Posades en escena

Des dels seus inicis, l'any 1968, amb la direcció d'una obra amateur al Centre Catòlic d'Olot ha dirigit una cinquatena d'obres de teatre sobretot amb les companyies Teatre Lliure i Zitzània Teatre.

  • 2019: Afanys d'amor perduts, de William Shakespeare. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
  • 2013: Onze.Nou.CATorze-1714, de Víctor Alexandre, Roger Cònsul i Pere Planella. Producció: Zitzània Teatre
  • 2010: Santi's RIP, de Mercè Sàrrias, Roger Cònsul, Santi Ibàñez i Pere Planella. Producció: Eteri, producció i gestió i Zitzània Teatre.
  • 2009: 32 Vidres, de Teresa Colom. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, el musical, de Víctor Alexandre amb música de Toni Xuclà i lletres de les cançons de Joan Vilamala. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2009: Trifulkes de la KatalanaTribu, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2008: Míting, de M. Angelet, R. Cònsul, P. Planella. Producció: Zitzània Teatre.
  • 2007: Èric i l'Èxercit del Fénix, de Víctor Alexandre. Producció: Zitzània Teatre. Sobre el cas d'Èric Bertran.[3]
  • 2005: Nabí, de Josep Carner. Producció: Central de Biblioteques / Fundació la Caixa.
  • 2004: Por los pelos, de Paul Portner. Traducció: Nacho Artime. Producció: Kampingags.
  • 2003: Nits a Basora, de Carles Batlle. Producció: Institut de Cultura d'Olot i Comissió del Centenari de Marian Vayreda.
  • 2003: El segle de les dones, de Marta Pessarrodona. Producció: Institut Català de la Dona.
  • 2001/2002: Mort accidental d'un anarquista, de Dario Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània teatre i Teatre de Calaix.
  • 2001/2002: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Coproducció Zitzània teatre i La Tentación Producciones. Versió en castellà i euskera.
  • 1999/2000: Això guixa, de Joan Oliver. Dramatúrgia: Ignasi Riera, Marta Pessarrodona. Producció: Zitzània teatre i Grec'99.
  • 1999/2000: El maniquí, de Mercè Rodoreda. Producció: Teatre Nacional de Catalunya.
  • 1999/2000: El pare, d'August Strindberg. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
  • 1997: Les troianes, versió de Jean-Paul Sartre. Traducció: Manuel de Pedrolo. Producció: Teatro Leister Gaitan. Bogotà. Colòmbia.
  • 1995: Mephisto, de Thomas Mann. Adaptació: Arianne Mouchkine. Producció: Artescena.
  • 1994: Casem-nos una mica, de Stephen Sonheim. Traducció de Guillem-Jordi Graells. Producció: Anexa.
  • 1994: El vals dels desconeguts, de Raimon Àvila. Producció: Institut del Teatre. Companyia de Postgraduats.
  • 1993: Dansa d'agost, de Brian Friel. Traducció: Guillem-Jordi Graells Producció: Teatre Lliure.
  • 1993: Viatge a la felicitat, de Franz-Xaver Kroetz. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Zitzània teatre.
  • 1992: A lagarada, de Ramón Otero Pedrayo. Producció: Centro Dramático Galego.
  • 1992: ¡Tierra!. Espectacle de Flamenc. Producció: Expo 92, Anexa i eL Lebrijano.
  • 1991: Trucades a mitjanit, d'Eric Bogosian. Traducció: Ramon de España. Producció: Mercat de les Flors.
  • 1990: Alesio, d'Ignacio Garcia May. Producció: Centro Dramático Nacional.
  • 1989: La senyoreta Margarida, de Roberto. Traducció: Emili Teixidor. Producció: Companyia Angels Moll.
  • 1988: Agur Eyre, agur, de Brian Friel. Traducció: Teresa Calo. Producció: Tanttaka Teatroa.
  • 1988: Titànic92, de Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
  • 1987: El 30 d'abril, de Joan Oliver. Coproducció de Zitzània Teatre i el Teatre Lliure.
  • 1987: Pels pèls , de Paul Portner. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Tres X Tres.
  • 1986: Damunt l'herba, de Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
  • 1985: Conversa a casa del matrimoni Stein sobre el senyor Goethe, absent, de Peter Hacks. Traducció: Feliu Formosa.
  • 1985: El bon doctor, de Neil Simon. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Companyia Posgraduats de l'Institut de Teatre.
  • 1984: L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Coproducció de Zitzània Teatre, l'Ajuntament de Barcelona - Grec'84, Televisió de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
  • 1983: Vapors, de Nell Dunm. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Coproducció de Zitzània Teatre i El Globus - Centre Dramàtic del Vallès.
  • 1982: Muerte accidental de un anarquista, de Dario Fo. Versió castellana. Traducció: Guillem-Jordi Graells.Producció: Zitzània Teatre.
  • 1982: Persecució i assassinat, de Jean Paul Marat. Representants del grup escènic de l'Hospici de Charenton sota la direcció del Sr. de Sade, de Peter Weiss. Traducció: Feliu Formosa.Coproducció de Zitzània Teatre i el Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya.
  • 1981: Mort accidental d'un anarquista, de Dàrio Fo. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Zitzània Teatre.
  • 1980: Hamlet, de William Shakespeare. Traducció: Terenci Moix. Producció: Teatre Itinerant Catalunya.
  • 1979: La bella Helena, de Peter Hacks. Traducció: Joaquim Vilar i Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure.
  • 1979: Abraham i Samuel, de Victor Haim. Traducció: Guillem-Jordi Graells. Producció: Teatre Lliure
  • 1978: Hedda Gabler, de Henrik Ibsen. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
  • 1977: La cacatúa verda, d'Arthur Schnitzler. Traducció: Feliu Formosa. Producció: Teatre Lliure.
  • 1976: El bon samarità, de Joan Abellan. Codirecció amb Lluís Pasqual i Fabià Puigserver. Producció: Grec76.
  • 1975: L'escola dels bufons, de Michel de Ghelderode. Traducció: Jordi Pujiula. Producció: Pere Planella.
  • 1975: Lux in Tenebris, de Bertolt Brecht. Producció: O Seiva Troupe. (Oporto-Portugal).
  • 1974: Escorial, de Michel de Ghelderode. Direcció i producció: Pere Planella. Text censurat. Representacions clandestines.
  • 1973: Los cantos de Maldoror, del Comte de Lautréamont. Direcció i producció: Pere Planella.
  • 1972: Duplopia, creació col·lectiva. Codirecció amb Lluís Pasqual i Iago Pericot. Producció: Institut del Teatre.
  • 1970: Èdip Rei, de Sòfocles. Traducció: Carles Riba. Producció: Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual.
  • 1970: El procés d'un bruixot, de Nolasc del Molar.
  • 1969: Antigona, de Sòfocles i J.M. Muñoz Pujol.
  • 1968: Bertold Brecht 68, muntatge de poemes de Bertolt Brecht. Producció Cercle Catòlic d'Olot.

Producció

Com a membre de Zitzània Teatre ha produït els següents muntatges:

Televisió

  • Qui?, sèrie de televisió de 13 capítols produïda per Televisió de Catalunya.[1]

Guardons[1]

  • Nacional de Teatro (Teatre Lliure)
  • Premi Adrià Gual
  • Premi Nacional de Direcció
  • Premi de la Crítica
  • Premi Crítica Serra d'Or de Teatre, 1994
  • Premi de l'Associació d'Actors i Directors de Catalunya
  • Premi de l'Asociación de Directores de Escena

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Pere Planella i Reixach». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Auditoria-Subvencions concedides per la Institució de les Lletres Catalanes en l'àmbit de les lletres (2019-2020)» (PDF) p. 67. Departament de Cultura - Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 desembre 2022].
  3. Planella lleva a escena la "increíble" historia de Èric Bertran a El País, per Yaiza García Barcelona, 13/4/2007 (castellà)

Read other articles:

Cristián Contreras Cristián Contreras en julio de 2021.Información personalNombre de nacimiento Cristián Alejandro Contreras Radovic Apodo Dr. FileNacimiento 21 de diciembre de 1969 (53 años)[1]​Viña del Mar, ChileResidencia [7]​Nacionalidad ChilenaLengua materna Español FamiliaCónyuge Heidi Schulz (matr. 2006)[4]​Hijos 3[5]​Familiares Ángela Contreras (hermana menor)[6]​EducaciónEducación doctorado Educado en Universidad Gabriela Mistral...

British vehicle manufacturer Longwell Green CoachworksNewport Transport's vintage Leyland Titan bus with Longwell Green bodyworkFormerlyW. J. Bence & SonsTypeLimited companyIndustryVehicle manufacturingFounded1919FounderW. J. BenceHeadquartersLongwell Green, Bristol, EnglandProductsBuses, lorries, vans Longwell Green Coachworks, formerly W. J. Bence & Sons and then Bence Motor Bodies Ltd, was a vehicle manufacturer based in Longwell Green, Bristol, England. It built the bodies of buse...

Taxa de fluxo de calor é o quociente da quantidade de calor que atravessa uma superfície durante um intervalo de tempo (fluxo de calor) pela duração desse intervalo. A densidade de taxa de fluxo de calor é o quociente do fluxo de calor que atravessa uma superfície pela área dessa superfície. O calor é energia em fluxo, existindo três mecanismos para ocorrer essa transferência de calor: a condução, a convecção e a radiação.[1] Na condução, a taxa de fluxo de calor é explica...

Nicaraguan Seventh-day Adventist leader This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (December 2015) (Learn how and when to remove this template message) Stennett H. Brooks Part of a series onSeventh-dayAdventist Church History Christianity Protestantism Millerism Great Disappointment 1888 General Conference Theology 28 Fundamental Beliefs Pillars Three Ang...

سرغومين    علم شعار الاسم الرسمي (بالفرنسية: Sarreguemines)‏    الإحداثيات 49°06′38″N 7°04′02″E / 49.110555555556°N 7.0672222222222°E / 49.110555555556; 7.0672222222222[1]  [2] تقسيم إداري  البلد فرنسا[3][4]  التقسيم الأعلى موزيل (4 مارس 1790–1871)موزيل (1920–)  خصائص جغرافي...

Cộng hòa Dân chủ Nhân dân Lào Tên bản ngữ ສາທາລະນະລັດ ປະຊາທິປະໄຕ ປະຊາຊົນລາວ (tiếng Lào)Sathalanalat Paxathipatai Paxaxôn Lao(Latinh hóa)République démocratique populaire lao (tiếng Pháp) Quốc kỳ Quốc huy Tiêu ngữ: ສັນຕິພາບ ເອກະລາດ ປະຊາທິປະໄຕ ເອກະພາບ ວັດທະນະຖາວອນ(Hòa bình, độc lập, ...

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (يوليو 2019) جاك هينلي معلومات شخصية الميلاد 6 ديسمبر 1896  جزيرة أيرلندا  الوفاة 2 نوفمبر 1958 (61 سنة)   لوس أنجلوس  مواطنة الولايات المتحدة  الحياة العملية المهنة...

Сганарель Творець Мольєр Сганарель із п'єси «Сганарель, або Уявний рогоносець», мал. 1850 року Сганарель (фр. Sganarelle) — дійова особа в амплуа простака низки театральних п'єс відомого французького комедіографа Жана-Батиста Поклена (Мольєра): У «Летючому лікарі» (1654) Сганарел

2013 studio album by Steven Curtis ChapmanThe Glorious UnfoldingStudio album by Steven Curtis ChapmanReleasedSeptember 27, 2013 (2013-09-27)GenreCCMLength47:46LabelReunionProducerSteven Curtis Chapman, Brent MilliganSteven Curtis Chapman chronology Deep Roots(2013) The Glorious Unfolding(2013) Christmas Hymns(2015) The Glorious Unfolding is the 15th studio album by the contemporary Christian musician Steven Curtis Chapman, released on September 27, 2013, by Reunion Reco...

 Nota: Se procura o filme de terror, veja Leprechaun (filme). Esta página cita fontes, mas que não cobrem todo o conteúdo. Ajude a inserir referências. Conteúdo não verificável pode ser removido.—Encontre fontes: ABW  • CAPES  • Google (N • L • A) (Junho de 2019) Esta página ou seção foi marcada para revisão devido a incoerências ou dados de confiabilidade duvidosa. Se tem algum conhecimento sobre o tema, por fav...

Relaciones Benín-Venezuela      Benín      Venezuela Misión diplomática Embajada de Venezuela en Cotonú Representantes Embajadora Belén Teresa Orsini Pic [editar datos en Wikidata] Las relaciones Benín-Venezuela se refieren a las relaciones internacionales que existen entre Benín y Venezuela. Ambos países establecieron relaciones consulares en 1991. Historia Benín y Venezuela establecieron relaciones consulares el 20 de jun...

هذه المقالة يتيمة إذ تصل إليها مقالات أخرى قليلة جدًا. فضلًا، ساعد بإضافة وصلة إليها في مقالات متعلقة بها. (أغسطس 2022) جزء من سلسلة مقالات حولالتصويت الاقتراعورقة اقتراع اقتراع غيابي اقتراع مؤقت نموذج ورقة اقتراع  [لغات أخرى]‏ المرشحون و‌مقاييس الاقتراع مرشح الكتاب...

Henri Barbusse Henri Barbusse (pengucapan bahasa Prancis: [ɑ̃ʁi baʁbys]; 17 Mei 1873 – 30 Agustus 1935) merupakan seorang novelis Prancis dan anggota Partai Komunis Prancis. Ia adalah sahabat karib Albert Einstein.[1] Ayahandanya berasal dari Prancis dan ibundanya berasal dari Inggris, Barbusse lahir di Asnières-sur-Seine, Prancis pada 1873.[2] Meskipun ia dibesarkan di sebuah kota kecil, ia pergi ke Paris pada 1889. Pada 1914, ia mendaftar di Angkatan Darat Pranci...

Sporting event delegationTurkey at the1924 Summer OlympicsIOC codeTURNOCTurkish National Olympic CommitteeWebsiteolimpiyat.org.tr (in English and Turkish)in ParisMedals Gold 0 Silver 0 Bronze 0 Total 0 Summer Olympics appearances (overview)190819121920192419281932193619481952195619601964196819721976198019841988199219962000200420082012201620202024Other related appearances1906 Intercalated Games Turkey National Football Team on 25 May 1924. Turkey competed at the 1924 Summer Olympics in Pa...

Hatch ParkSite of Special Scientific InterestLocationKentGrid referenceTR 062 408[1]InterestBiologicalArea71.8 hectares (177 acres)[1]Notification1986[1]Location mapMagic Map Hatch Park is a 71.8-hectare (177-acre) biological Site of Special Scientific Interest east of Ashford in Kent.[1][2] It is listed by Historic England on the Register of Historic Parks and Gardens of Special Historic Interest in England.[3] This site has species-rich acidic...

Grote Molen Basisgegevens Plaats Zoeterwoude-Rijndijk Bouwjaar 1626 / 1975 Type wipmolen Functie poldermolen Bestemming  Voorheen: bemaling van deGrote Polder Huidig gebruik  poldermolen Monumentstatus rijksmonument Monumentnummer  41062 Externe link(s) Molendatabase De Hollandsche Molen Portaal    Molens De Grote Molen is een wipmolen iets ten zuiden van Zoeterwoude-Rijndijk. De molen dateert uit de 17e eeuw en is gebouwd ten behoeve van de bemaling van de Grote...

Valkyrie In Norse mythology, Hlaðguðr svanhvít (Old Norse Hlaðguðr swan-white[1]) is a valkyrie. Hlaðguðr svanhvít is attested in the Poetic Edda poem Völundarkviða as the sister of the valkyrie Hervör alvitr (both daughters of King Hlödvér), and as the seven-year wife of Slagfiðr. Notes ^ Simek (2007:151). References Simek, Rudolf (2007) translated by Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer ISBN 0-85991-513-1 Völundarkviða in Old Norse and Engl...

Fifth season of the Pokémon animated television series Season of television series Pokémon: Master QuestSeason 5English DVD coverCountry of originJapanNo. of episodes65 (Japanese version)64 (English version)ReleaseOriginal networkTV TokyoOriginal releaseAugust 9, 2001 (2001-08-09) –November 14, 2002 (2002-11-14)Season chronology← PreviousJohto League Champions Next →Advanced List of episodes Pokémon: Master Quest is the fifth season of Pokémon known in Japan...

Machine used to produce air flow This article is about mechanical fans. For hand-powered fans, see Hand fan. For other uses, see Fan (disambiguation). A typical electric fan A table fan Fans are used to force air into low and high bypass jet engines, seen here on a Boeing 777. A fan is a powered machine used to create a flow of air. A fan consists of a rotating arrangement of vanes or blades, generally made of wood, plastic, or metal, which act on the air. The rotating assembly of blades and ...

LeisurePortobello Swim CentreFormer namesPortobello BathsGeneral informationStatusCategory A listed buildingTypeLeisureCompleted1898OwnerEdinburgh LeisureDesign and constructionArchitect(s)Robert MorhamPortobello Swim Centre is a multi-facility leisure venue in Portobello, Edinburgh. Built by Edinburgh City Architect Robert Morham in 1898,[1] it comprises swimming pools, a gym and fitness studio, and Edinburgh's only authentic and publicly available turkish bath, one of three remainin...