Pere Domènech i Roura (Barcelona, 22 de gener de 1881 - Lleida, 7 de maig de 1962), fou un arquitecte català.
Pere Domènech va néixer al carrer Ronda de Barcelona, fill del brillant arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) i de la seva esposa Maria Roura i Carnesoltes (1851-1927).[1]
Va acabar els estudis a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 23 de febrer de 1907. Entre 1920 i 1950 va ser catedràtic de l'Escola.
És conegut per la construcció de l'Estadi Olímpic de Barcelona inaugurat el 1920 i els cellers de l'Espluga de Francolí (1912), Sarral (1913) i Celler Cooperativa Agrícola de Vila-seca (1919-1921);[2] qualificat el primer com la catedral del vi per Àngel Guimerà, nom que s'ha estès al conjunt d'edificis per al desenvolupament del moviment cooperatiu agrícola promogut per la Mancomunitat de Catalunya, juntament amb el també arquitecte Cèsar Martinell i Brunet i altres.
Va col·laborar amb el seu pare a l'Institut Pere Mata de Reus[3] i a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona on va realitzar els pavellons de Santa Victòria, Sant Manuel, l'Assumpció i Sant Frederic a la mort del seu pare el 1923.